L’inici d’un gran camí

Recordo la primera vegada que vaig començar l’escola. Els nervis recorrien tot el meu cos; una barreja d’alegria i por era la causant del meu estat.
Després de fer un petó a la meva mare, entrava en un nou món desconegut fins a aquell moment i ple de sorpreses. Tots els nens corríem per arribar els primers a la nova classe, on passaríem un curs descobrint l’entorn i aprenent les petites coses que ens regala la vida. La mestra em va rebre amb un fort somriure i donant-me la mà vam entrar-hi. Sabia que podia confiar en ella.

I ara, sent jo la mestra i un cop acabada la carrera, l’únic que s’inicia és un camí ple d’incerteses on cal avançar sense por. Quina il·lusió compartir les petites cadires, els murals, els treballs, els somriures, els plors, les alegries, els dubtes i les curiositats dels infants.

No he volgut entrar en els detalls del meu primer any de treball, ni el lloc ni el dia a dia. Crec que no és necessari. Sigui l’escola que sigui, traguem les quatre parets que la guarneixen i fixem-nos en les persones. Aquelles amb qui convius dia rere dia per compartir, ajudar, respectar, confiar… siguin companys de feina o alumnes, cadascú amb la seva personalitat i sabent que amb alguns treballem millor que amb altres, però això és la riquesa que ens envolta, la diferència. Em van demanar quina va ser la meva sensació quan vaig començar a treballar i és difícil de resumir en quatre línies, però sí que recordo el millor moment:
“Per avui hem acabat, espero veure-us demà i continuar treballant”, vaig dir.
Al cap d’uns instants vaig notar com unes petites mans cobrien la meva cintura, uns petits ulls em miraven amb alegria i un gran somriure em va dir: “Gràcies per ajudar-me!” Sabia que confiava en mi. Això no té preu.

Potser pensareu que són quatre paraules innocents d’una principiant, però estic segura que molts mestres compartiu el meu sentiment. Perquè oblidant les complicacions amb què ens trobem al llarg de la nostra professió, en el fons agraïm poder aportar el nostre gra de sorra fins l’últim moment.

Gemma Carreras Tebé
Mestra d’educació primària