... canviar les cares per un somriure

Escola Bernat de Boïl: de la reflexió al canvi

Tot va començar quan vàrem decidir que calia fer alguna cosa per canviar la dinàmica de l’escola: poca comunicació amb les famílies, nivell d’aprenentatge molt baix per part de la major part dels alumnes, dificultats per a aplicar les normes de convivència, alumnes amb conductes agressives i problemes a l’hora de compartir tot això amb les seves famílies.

... canviar les cares per un somriure
... canviar les cares per un somriure

La nostra escola és al barri del Bon Pastor, es diu Bernat de Boïl, qui sembla que era un frare que va anar amb Cristòfor Colom a fer les Amèriques. Un tan per cent elevat del nostre alumnat —paradoxes de la vida— és llatinoamericà.

Era el curs 2004-2005, teníem un 52% d’alumnat d’ètnia gitana i la resta eren alumnes de famílies immigrades i del barri amb una problemàtica triple: baix nivell cultural i econòmic i tipologia de famílies anomenades “de risc social”.

La pregunta recurrent en els claustres era: “Què podem fer?” Us podeu imaginar que les respostes eren: “Amb aquest nens i nenes no sabem què fer, les seves famílies no mostren cap interès per l’escola, l’administració no ens ajuda…” Finalment ens vàrem dir: “Mirem primer què podem fer nosaltres, després veurem què necessitem.” Va ser així com l’equip nou que començàvem, amb molt de respecte pels equips anteriors i tenint en compte tot el que s’havia fet fins aleshores, vàrem iniciar un camí de reflexió que encara ara mantenim i que anem ampliant cap al treball d’aspectes més curriculars.

Aquesta reflexió va tenir el suport, durant tres cursos, d’una psicòloga clínica que ens assessorava; estudi de casos. El professorat aportava el cas d’una família amb els seus fills o filles, i a partir d’aquí compartíem l’experiència de tothom amb aquesta família i cercàvem estratègies per modificar la nostra relació amb ells, així com trobar maneres de canviar la dinàmica de les conductes problemàtiques dels dos col·lectius.

Domi Viñas, cap d’estudis de l’escola
Domi Viñas, cap d’estudis de l’escola
Paral·lelament la psicopedagoga de l’EAP ens va aportar, des de la seva mirada, un coneixement de l’ètnia gitana, aleshores majoritària, en la qual es concentraven les dificultats més grans, així com un estudi dels estadis d’aprenentatge dels nens i nenes de 3 a 12 anys fent una comparativa d’on podien estar situats la majoria dels nostres alumnes.

A poc a poc es va afegir un altre aspecte a aquesta reflexió: “Què ens passa a nosaltres davant de les dificultats de relació i convivència amb els nostres alumnes?”

Ens vàrem adonar, entre altres coses, que no coneixíem el nostre alumnat i teníem força prejudicis envers les seves famílies. Alguns de nosaltres havíem arribat a sentir por en alguns moments, sobretot davant de situacions que es donaven amb algunes famílies. Els canvis d’actitud que tenien alguns alumnes ens feien sentir impotents i sense recursos. Molts cops estàvem sols.

Des d’aquests enfocaments reflexius, vàrem començar a reconèixer qui teníem davant nostre i quines eren les dificultats reals que incidien en l’aprenentatge dels nostres alumnes, que afavorien, a més, actituds disruptives.

Hem dedicat i dediquem molt de temps a les relacions entre tota la comunitat educativa; al respecte, la confiança, la comunicació, l’acceptació de l’altre, el coneixement de les peculiaritats de les diferents cultures amb què convivim…

Les portes de l’escola sempre són obertes a totes les famílies i prioritzem la comunicació abans de tot. Per exemple, quan hi ha qualsevol conflicte entre els alumnes o amb nosaltres, ens comuniquem amb els pares abans que acabi el dia. Aquest fet ens ha resolt molts conflictes, ja que explicar la nostra versió abans que sigui l’alumne qui ho expliqui, ens facilita l’entesa i la complicitat entre els pares i el professorat. Si cal ens reunim el mateix dia amb la família i el nen o la nena implicada.

Carmina Álvarez, directora del Bernat de Boïl, una escola de colors.
Carmina Álvarez, directora del Bernat de Boïl, una escola de colors.

A poc a poc l’ambient de l’escola canvia. L’esforç del dia a dia ens torna petits canvis que ens animen: famílies més confiades, respecte a les normes de convivència del centre, alumnes que aprenen a resoldre els conflictes sense passar per l’agressió, utilitzar la paraula sense cridar, canviar les males cares per un somriure, donar-nos suport entre nosaltres sempre que tenim conflictes, considerar que els alumnes són de tots —qualsevol pot intervenir davant d’una situació de conflicte i confiem que tenim una actuació similar—, que cada cop tenim més ganes de treballar plegats, d’experimentar noves maneres d’ensenyar i aprendre, que tots fem el que millor sabem, que darrere de cadascú de nosaltres, pares, mares, nens, nenes, professorat, personal no docent… hi ha una història, i que tothom ha de tenir un lloc al centre.

Mentre recorrem aquest camí ens han pintat l’escola de colors, ens inclouen en projectes pensats per al barri, tenim una comunicació més oberta amb els representants de l’administració educativa, participem en projectes d’entitats externes, tenim respostes que ens afavoreixen en el nostre dia a dia, per part de tots els serveis que treballen a les escoles. Seguim mantenint un esperit crític i sabem que es pot fer millor des de totes les parts, fet que ens aporta energia per a assolir els objectius que ens proposem en tot moment.

Ara parlem sobre què farem els primers dies de curs. De com podem acollir els alumnes i mestres nous, sobre el nostre objectiu principal, que és atendre les persones. Ens hem de sentir bé en el lloc que ocupem, podem demanar ajuda sempre que ho necessitem tot possibiltant expressar-nos i créixer plegats. I ara que ja tenim espai per a poder tractar aquests temes, el nostre repte és ajudar els nens i les nenes a ser més competents i a cercar altres camins per superar la seva situació actual.

Tot això sense perdre de vista que el nostre dia a dia és complex i que encara cal aprendre molt.

Us encoratgem, si encara no ho feu, a obrir-vos sense judicis de valor a tota la comunitat educativa en què treballeu i, sobretot, a reconèixer que no estem sols, que cada dia som moltes les persones que compartim aquest meravellós ofici que és ser docent i aprenent alhora.

Carmina Álvarez
Directora de l’escola Bernat de Boïl

24 thoughts on “Escola Bernat de Boïl: de la reflexió al canvi

  1. Per a mi, que he tingut l’oportunitat d’assistir al procés que la Carmina ens descriu en aquest article, ha estat una autèntica lliçó de vida veure la convicció i el coratge que ha demostrat tot l’equip docent en aquests darrers anys. No els ha estat fàcil i encara sovint, en el dia a dia, cal continuar refent el camí. El que comparteixo, però, sense cap dubte, és que l’esforç els ha valgut la pena.

  2. Amb persones com vosaltres, que no teniu una feina sino una vocació, una té l’esperança que alguna cosa pot canviar amb la implicació de tots plegats, amb el reconeixement de les persones, amb una actitud oberta i respectuosa.
    Estaria bé que el vostre projecte arrivi a l’administració i pogueu aportar la vostra experiencia per altres escoles que ben segur ho necessiten.
    Us felicito i us encoratjo per continuar aquest camí, transitant per les situacions i emocions que en el dia a dia us trobareu.

  3. Ha sigut una satisfacció llegir aquest escrit. Després de conèixer a la Carmina ara ja fa un temps, i la seva escola, a partir dels seus comentaris, m’imagino la important feina que tot l’equip està fent per portar endavant un projecte educatiu de qualitat, basat en la comunicació i el respecte. Sento que l’escola dóna un immillorable exemple de com una situació complicada pot esdevenir una oportunitat per a fer una bona feina, i esdevenir un espai de creixement per a totes les persones que hi participen. Felicitats!
    Carles Parellada – 1 de novembre de 2009

  4. Quantes vegades en el teu imaginari has projectat actituds com les de l’equip de mestres d’aquesta escola, on es converteixen les dificultats en preocupacions , per esdenir possibilitats, idees, revisions, moments d’incertes, i qui no, …
    Enhorabona per la tasca que feu i que us feu, per què converteix la professió docent en quelcom que val la pena lluitar, crèixer com a persona, com a col.lectiu. Ànim Carmina i tot l’equip.

  5. Ja fa uns quants cursos que vaig tenir l´oportunitat de venir a treballar a l´escola Bernat de Boïl, i aquí segueixo. Des de la meva perspectiva personal i professional, aquesta escola et permet arribar a una reflexió pedagògica única, amb llibertat, plena de moments d´incertesa i tensió, però també d´altres de satisfacció i tendresa.
    El fet de poder compartir amb els companys i companyes el dia a dia, amb la Carmina al nostre costat, ens permet veure les empremptes que deixem al caminar plegats amb els infants, i és el que em mou a continuar aquesta tasca amb la il.lusió del primer dia.

  6. Jo també em sento partícep d’ aquest canvi que ha experimentat aquesta escola, jo vaig començar al Bernat de Boïl amb aquest nou equip directiu i, mica en mica, els canvis positius en l’ actitud en les comunicacions i la confiança dels alumnes i de les famílies cap a l’ escola es van anar fent més tangibles amb el temps.
    Tot això va ser possible gràcies als assessoraments rebuts i el treball fet durant cursos, però crec que tot aquell treball va crear una dinàmica de grup, per part dels mestres que hi erem i un sentiment de pertànyer a una col·lectivitat que va tenir i té molta força a l’ hora d’ empendre qualsevol proposta de millora per part d’ un/a company ja que entre tots ens respectem i confiem.
    També tinc molt clar que va ser l’ empenta de la Carmina el motor de tots aquests canvis.
    Em sento molt orgullosa d’ haver estat en aquest procés i haver-me deixat portar.
    La dinàmica de grup que porta aquest treball o aquesta manera de treballar, és el que es fa més difícil de portar quan estàs a una altra escola, Com ara jo.

  7. Companya i companys:
    Com sempre el valor està en les concepcions que tenim sobre que vol dir educar. La nostra posició solidaria i comprensiva és el factor principal….. en fi sense més : enhora bona i a continuar

    Salut

  8. Bona nit.
    Fa 12 anys que vaig estar a l’escola i m’hi vaig sentir molt acollida i amb llibertat per treballar. Quan vaig tenir l’ocasió vaig demanr en Bernat de Boïl, però les cimcumstàncies en van portar a anar a l’ecola que estic ara. Em fa molta il·lusió comprovar el clima de reflexió i de treballl conjunt en el teu escrit Carmina, l’esforç de tots s’hi veu reflectit. Gràcies per mostrar-nos un aire serè, positiu, educatiu… en un context que de “colors”. Una abraçada Mia

  9. M’he sentit molt identificada amb l’article de la Carmina.L’article trasmet força, entusiasme i vocació…sentiments que trobo molt a faltar en alguns membres de la nostra comunitat: l’educativa.Cada dia trobo actituds que em fan posar trista i pensar que hi ha pocs mestres qu es mouen per vocació i tenen ganes de posar el seu granet de sorra perquè el dia a dia de tothom sigui millor i sobretot dels nens. M’agradaria molt tenir la possibiltat algun dia de poder treballar amb un projecte com el vostre, ara mateix la meva realitat no té res a veure amb el vostre dia a dia ni amb el vostre projecte.
    Ànim! i felicitats!

  10. La veritat és que jo he pogut viure en primera persona la nova etapa del Bernat de Boïl i es percep tot l’esforç i entusiasme de l’equip directiu i de mestres per a continuar amb “una escola de colors”. Estic molt contenta d’haver-us conegut!!! I trobo molt a faltar tota l’energia i força de la vostra escola davant de les dificultats. Molts ànims i endavant!!!!

  11. Sóc mestra de l’escola Vedruna-Gràcia. He llegit l’escrit de la Carmina Àlvarez i m’ha agradat molt, us felicito per la vostra excel·lent tasca. Em poso en contacte amb vosaltres (potser ho trobareu una bestiesa) per a dir-vos que en Bernat Boil va estar d’ermità a Prades del Baix Camp (el meu poble), a l’ermita de l’Abellera, un paratge magnífic. Hi ha una placa que ho conmemora. Penso que podria ser una sortida bonica per a conèixer un paratge on va estar la persona que dóna nom a la vostra escola. Bé, res més, continueu fent tan bona feina.

  12. L´any passat vaig arribar a l´escola Bernat de Boïl per fer una substitució. Als quinze dies vaig pensar que alló era massa dur per mi, que volia marxar. Peró es va allargar la meva estada, i poc a poc em vaig anar “enganxant” a aquell projecte educatiu, em feia il.lusió anar a treballar: els meus companys, la Carmina, els nens,…és un repte preciós que dia a dia portem a terme entre tots i del qual ,estic orgullosa de formar part. Gràcies per tot.

  13. Avui he necessitat entrar en el blog i rellegir l’article i els vostres comentaris. Ha estat una setmana dura, però les vostres paraules ens animem. La tasca compartida és el que dóna sentit al que fem. Darrerament davant de situacions complicades ens diem “és que ens va la marxa”….. A part de l’humor, que sempre va bé, sabem que els nostres nens i nenes ens necessitem i nosaltres a ells i elles també i això és el ens ajuda a seguir endavant¡¡¡¡¡¡

  14. M’agrada saber de persones que treballen en una feina en la que creuen. La complexitat de la societat fa que a vegades es perdi de vista la importància del treball de cada dia. Crec que és així com es van canviant determinades situacions. Endavant en la tasca que esteu fent.

  15. Sóc una de les mestres noves d’aquest curs escolar 0910 i estic molt contenta de participar de manera activa en aquest projecte d’escola que ens abraça a tots, grans i petits.
    Al costat de la Carmina i també dels mestres que m’acompanyen sé que tota tasca docent és possible.
    En aquesta escola tots hi tenim un lloc per a crèixer.
    Tots els dies són importants i sorprenents.
    El respecte de tots per tots fa més fàcil la convivència i permet sentir pau i harmonia, fins i tot, en moments difícils.
    També endevino la preocupació dels mestres per millorar els nivells d’aprenentatge de tot l’alumnat des de la motivació, els volem engrescar en el saber.
    Si, l’escola Bernat de Boïl és una escola de molts colors que viu amb alegria.
    Una “escola de molts colors” que té l’esperança de fer cami.

  16. ola li podeu fer arribar un recat a la derectora la carmina ” carmina ets la millor directora del mon” aquest es al meu recat

  17. ee carmina ets la millo que hi conigut mai en la meva vida visca la carmina!!!!!

  18. Felicitats a la Carmina i al seu equip. Fa molts anys que sóc aprop d’una forma o d’una altre, admirant el treball d’aquesta escola, un treball de fons i de respecte. Una aposta pels nens i nens i les famílies que atenen, sense oblidar als mestres que conformen l’escola. Un compromís ferm amb i des de l’educació, Una escola valenta, que brilla amb llum pròpia!!! Un equip que no deixa de sorprendre´ns.
    L’ enhorabona!!!

  19. Jo vaig estudiar en aquesta escola fa molts anys, quan era la millor de la zona, i venien alumnes fins i tot de Santa Coloma. Vaig veure com es va degradar, i a sobre sento alumnes que diuen que fan totes les classes en castellà. Aquesta es la integració dels alumnes? Es així com fem que surtin del risc social? La voluntad, els psicolegs i demès està molt bé. Peró em de tenir clara quina es la llengua vehicular de l’ensenyament. Desprès aquests alumnes arriben als IES sense saber res de català. Ja se sap el tipus d’alumnes que venen. Peró la manera de que aprenguin el català es l’escola, doncs la majoria per no dir tots, es a l’únic lloc que l’escolten.

  20. jo vaig estar fa 2 anys imigs gracias als profesors de l´escola vaig a prendre a respectar i cuidar i moltas cosas més pero jo estig agrait a tots els professors que em van ajudar en las mevas dificultats ,en especial a Marta mendez va se la professora que em va cuidar com si fossi la meva mara us estic agrait per tot gracias!!!

  21. Durant 6 anys treballant a la vostra escola he aprés moltes coses de com gestionar les dificultats i com treballar amb les families. He vist de quina manera el respecte cap als altres, escoltar-los com a iguals i reflexionar sobre de quina manera l’escola pot apropar-se als pares i mares són l’únic camí per l’èxit d’una escola de la diversitat. La escola Bernat de Boïl, gràcies al seu equip directiu i la dedicació de molts professors, és un exemple d’aquesta escola de futur.

Leave a Comment