Estic indignada

Estic indignada! L’altre dia vaig acompanyar la nena a l’hospital, ja que han obert places per treballar d’auxiliar a la farmàcia, i resulta que li demanen que tingui el títol d’FP. Ja em diràs, per ajudar a posar i treure caixes de les prestatgeries…! Que si anava a l’institut? Sí, sí que hi anava, feia Batxillerat, però ho va deixar perquè els exigeixen molt. Ja et dic jo que sí: ja em diràs si per anar pel món es necessita saber literatura antiga o com es formen els rius.

Bé, tornem al que t’explicava: anem a l’altre institut i ens donen la llista d’assignatures del “mòdul” de farmàcia, del cicle formatiu, que en diuen; doncs resulta que ara són dos anys i, no t’ho perdis, han d’estudiar operacions de laboratori, anatomia, patologia i coses d’aquestes. I només per fer d’auxiliars! Com que coneixem el gerent de l’hospital, després de visitar-lo tres vegades hem aconseguit que li facin una prova a la nena. Doncs li van donar una safata de medicaments retornats de planta i els els van fer classificar. No, no ho va fer bé, però no és culpa de la meva filla: pots creure que als embolcalls dels medicaments no hi diu de quina categoria són i, a sobre, el govern no els obliga a indicar-ho? Després parlen de l’atur juvenil. Estic indignada!

Jordi Font-Agustí

3 thoughts on “Estic indignada

  1. I què pensaves? Doncs mira, si s’equivoca amb un medicament es juga la vida del pacient!!! No ho has pensat?
    Sento que la teva “nena” no estigui a l’altura de les circumstàncies…Espero que un dia estigui a l’altura del que és viure i ser adult amb responsabilitats, i amb formació.

  2. Molt bona la “carta”, i molt bona la ironia. Sí, desgraciadament a tots els centres ens trobem personatges d’aquest tipus. Suposo que es tracta de no donar-los “cantxa”, perquè s’intueix que a la “nena” li dona “cantxa” la mare, i la mare no assumeix responsabilitats maternes. Als centres no hem de donar “cantxa” a famílies com la de la carta. El com, se m’escapa, és complicat. Perquè hi ha gent tan… tan…? Fa ràbia, molta ràbia.

  3. mestra-psicopedagoga

    En l’escrit, també es deixa entreveure la poca valoració que encara es fa social i crec que també educativament, de la Formació Professional. Em sembla un pas important per als nostres joves alumnes i per al sistema educatiu donar a la FP el lloc que li correspon.

Leave a Comment