L’apuntadora

Quan jo anava a l’escola i la mestra sortia de l’aula, designava un dels meus condeixebles perquè sortís a la pissarra a vigilar. La seva missió era apuntar en una llista els que parlàvem o ens aixecàvem de la cadira.

Aquest encàrrec acostumava a recaure en una nena rossa, galtaplena i espavilada que s’agafava sempre la feina amb moltes ganes. Es posava tota enravenada, amb les mans al darrere i, quan veia algú que es movia, disparava el braç, el senyalava amb el dit i li deia: «fulano, que t’apunto».

Van passar els anys i la meva condeixebla va anar progressant en els estudis, va fer el batxillerat, va estudiar a la universitat i es va fer professora. Ara és una líder sindical. Es mira les actuacions de l’administració educativa amb les mans al darrere i, si veu alguna cosa que no li agrada, dispara el dit. Que es proposa una carrera docent que no vagi només per antiguitat, ho apunta a la pissarra. Que s’instaura una sisena hora, ho apunta a la pissarra. Que es vol racionalitzar els batxillerats, ho apunta a la pissarra. Em recorda tant la infància…

Jordi Font-Agustí

6 thoughts on “L’apuntadora

  1. Oh si , em recorda tot tant a la Dictadura.

    El nen que aquntava vivia en la Dictadura gris i fosca. El mestre que apunta avui a la pissarra les derrotes de l’eduació i els intents de tornar a la precaria escola del Franquismem, ho fa perquè veu a sobre la nova DIctadura moderna sense llum.
    Em recorda tant a aquella infancia, no s’a acençat gens, quina llàstima.

  2. Vols dir que no ets tu el que està fent ara el paper de l’apuntadora? (caure-li bé a qui mana).

    De veritat penses que l’actual política educativa el que pretén és racionalitzar i fer més efectiva la nostra tasca?

    Vols dir que no estan pensant, sobre tot, en tenir de cara l’opinió pública i en fer una gestió el més economicista possible?

  3. Jordi,
    has dixat de dir que la mestre roseta de cara rodoneta i vermella s’ha oblidat d’apuntar la retallada de serveis de suport i psicopedagogs, centres de recursos, aules d’acolida i especialistes. A tots els que practiquen la política de l’amiguisme i l’endoll, a tots el que estàn desmantellant el sentiment de l’escola pública i transparent.

  4. Jordi; tu sempre tan provocador…
    Et felicito per la capacitat de dir i suggerir tantes coses de manera breu i mordaç.
    (No ens has aclarit, però, si aquest teva antiga companya exerceix a l’escola pública o concertada).
    Aquest cop em quedo amb la imatge de predisposició a fer el rol de controladora de l’ordre establert i la d’enravenament de goig de fer-ho.
    Algun dia m’agradaria que ens convidis a pensar en això de “l’administració”: on comença i acaba? Qui es dins i qui a fora?

  5. Jordi,endevant . L a ironia, el sarcasme i fins i tot l’asteisme sovint emprenyen però fotuts seran el temps quan desapereixin: estarem en mans de la més absoluta mediocritat .

  6. Moltes vegades m’he preguntat com és possible que docentsque no arriben als 40 anys puguin utilitzar els mateixos métodes que vàren patir com a alumnes.

    Participo amb aquest comentari perquè en més d’una ocasió m’he hagut de mossegar la llengua quan he vist una mestra (inclús en l’ultim curs d’Educació Infantil!!) fer servir aquest admirable métode, i no he tingut l’espai pedagògic a l’escola per a comentar-ho … És clar, després els nanos han sortit al pati i s’han barallat: bonica manera de potenciar l’autonomía, l’acceptació i convivència amb els altres!!

    Arroseguem moltes coses … i podriem parlar molt de la coherència i les metodologies que fem servir.

Leave a Comment