Revàlides

Els pares de la Marjorie no acaben d’entendre com funciona això del batxillerat i de l’accés a la universitat aquí a Espanya. Ell és anglès i ella italiana, primer es van enamorar per separat de la Costa Brava, després es van enamorar l’un de l’altre i ara viuen a Sant Antoni de Calonge.

La Marjorie ha anat a l’institut del poble i, cada vegada que s’apropava el final de curs, els pares preguntaven a la noia quan tenia els exàmens d’estat, pregunta a la qual, inexorablement, ella responia que què era això. La mare es va posar especialment nerviosa quan la Marjorie va acabar l’ESO, perquè ella recordava la revàlida que va haver de fer en acabar la secundària obligatòria a Itàlia. El pare ha patit en acostar-se el final del batxillerat perquè recorda els exàmens externs que va haver de passar a Anglaterra. La tutora els ha tranquil·litzat: no cal que pateixin perquè en aquest país tots som molt bons i molt eficients i no ens calen mecanismes d’acreditació externa. I ni les proves que s’estan posant ara a sisè de primària i a quart d’ESO no tindran efectes en la nota de l’alumne.

Els pares han quedat tranquils perquè la Marjorie ha aprovat totes les avaluacions parcials i els han dit que cada any augmenta el nombre d’aprovats a la selectivitat, però, tanmateix, no acaben d’entendre que a la Unió Europea hi hagi un sistema escolar tan diferent dels altres.

És clar que, el pare tampoc entén que ens mengem els conills i la mare no pot suportar la nostra pasta.

Jordi Font-Agustí

One thought on “Revàlides

  1. Hola a tots, sóc la Marjorie! Gràcies a tot e que explica en Jordi, el del puro, m’acabo de llicenciar en filosofia a la UB, estic súper contenta!!!

    Els profes eren molt macos i enrotllats, quasi bé no venien a classe i enviaven algun becari inexpert que era moníssim.

    Acabo de començar un màster doncs, no ho entenc, ningú em dona feina tot i ser filòsofa, és a dir, aquelles que introduïm el pensament a les nostres vides i donem vida als nostres pensaments! M’ha comentat un amic una mica penjat que no digui això molt alt, que precisament això és el que no interessa als dirigents però bé, no li faré molt cas doncs al van fotre fora de la uni parlar massa i anar de guais.

    Bé donc, res més, us deixo súper contenta i neguitosa de començar el nou màster oficial que em durà a ser professora de secundària, buf, m’he lliurat de bona doncs, pel que em va dir el meu amic penjat, l’antic CAP era un bunyol de dimensions catedralícies! En tinc unes ganes ja de treballar com a professora que lo flipo!

    Ah, se m’oblidava, Jordi, el papa ha acabat menjant conill amb la mama i a la mama li encanta la pasta que li dona el papa!

    Petons!

Leave a Comment