la_nova_canso

La Nova Cançó. La veu d’un poble

Fins al 31 d’octubre podeu visitar encara l’exposició «La Nova Cançó» al Museu d’Història de Catalunya, una mostra molt ben organitzada que insereix l’espectador en un circuit participatiu que evoca el fenomen de la Nova Cançó per a aquells que l’hem viscuda en alguna —o en totes— de les seves etapes, i que és iniciàtic per als que tenen tota la vida per descobrir-la de bell nou.

En plena dictadura franquista, quan la llengua catalana estava considerada per les autoritats com un dialecte, i estava prohibida, un grup de cantants no professionals creen Els Setze Jutges: Josep Maria Espinàs i Miquel Porter obren el moviment el 1961, que comptaria aviat amb cantants com ara Pi de la Serra, Ramon Muntaner, Rafel Subirachs, Maria Cinta i Joan Isaac, fins que s’hi va sumar Raimon i posteriorment Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, i va sorgir el Grup de Folk del 1967 al 1968.

El 1968 Raimon canta a Madrid amb un èxit històric i obre la cançó catalana a fora. El mateix any, Llach canta «L’estaca», himne contra l’opressió, i el 1970 s’exilia a París. El grup de La Trinca va començar el 1969 amb una cançó crítica i humorística.

la_nova_cansoAmb l’adveniment de la democràcia, s’organitzen les Sis Hores de Cançó a Canet i Canet Rock, punts de trobada de la joventut progressista i pacifista.

Tanmateix, a partir dels anys vuitanta el moviment s’encara amb una crisi, i els cantants demanen protecció davant l’allau cultural de les grans discogràfiques. Molts dels cantants, tot i així, reben reconeixement i èxit a gran o petita escala fins avui dia.

Han estat cantautors compromesos amb els Països Catalans i amb la riquesa de la nostra cultura, fidels, com va escriure l’Espriu i va cantar en Raimon, al seu poble després de la desfeta de la Guerra Civil.
És una cançó que s’expressa en totes les cadències del català, i que va difondre la veu dels nostres poetes i llur reflexió existencial i social: Ausiàs March, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Màrius Torres, Vicent Andrés Estellés.

Avui, la Marina Rossell, en Feliu Ventura, en Gerard Quintana, en Miquel Pujadó, Els Pets, Pep Sala, els Antònia Font en són hereus, entre molts d’altres, en un moment en què la música catalana, com afirma en un vídeo de l’exposició la Núria Feliu, continua endavant.

Marta Prunés-Bosch, professora de llengua i literatura

Leave a Comment