Professors sense aula

Bonic, molt bonic és el nou edifici del Consorci d’Educació de Barcelona; bonica, molt bonica és la seva web…
quasi tant com la web personal del senyor Hereu; impressionat, molt impressionant és el gir telemàtic cap al progrés de les llistes del professorat; blanca, molt blanca és la nova distribució a l’europea del calendari escolar; mil, milers de nous alumnes àvids de coneixement.

Però, què passa amb els professors sense aula?

Un es va formant any rere any amb la il·lusió d’arribar qualsevol dia al seu destí incert, gaudint i carregant-se pel camí d’acrònims del tipus CAPiDEA o augmentant els seus nivells de llengua com si de complexos vitamínics es tractés; carregant-se de màsters i postgraus que obriran de ben segur les portes de l’olimp acadèmic.
Però, un altre però dels molts que vindran, després de la gran sort i privilegi de ser premiat amb diverses beques i atorgats els honors de substituir catedràtics de sabàtic cansats de la seva esgotadora feina, quan a un, després de molts anys faltaria més, se li acut el fet d’aixecar la maneta per recordar els cants de sirena promesos i ja llunyans en el temps… ai, il·lús! (http://www.nestbeschmutzen.blogspot.com/).

Tot matant la vaca per desmamar el vedell, un ja s’havia apuntat a totes les llistes hagudes i per haver on podia demostrar la seva excel·lència en allò que sap fer, amb la confiança que els molts acrònims i les moltes vitamines preses per la llengua el duran, finalment, allà on hauria d’haver estat d’un bon principi… ai, beneit!
Però, què carai, un any sabàtic com a catedràtic universitari no li va malament a ningú, això sí, sense cobrar ni un duro ja que els becaris PDI, que augmenten l’estatus internacional de llurs universitats i fa anys que exerceixen en patera acadèmica, no tenen dret a l’atur ni al reconeixement dels anys treballats. A més, ben pensat, això li servirà a un per posar en solfa les últimes tendències educatives, enviar currículums i fer networking acadèmic a les cues del Consorci… ai, borinot!

Tot i això, un s’ensuma la maror en veure’s amb satisfacció a les llistes de les escoles de la casa de la vila comtal però que no sona el telèfon; s’ensuma la tempesta quan rep la numeració de l’ínclita borsa de treball dels mestres catalans; s’ensuma la tragèdia quan després d’enviar cent setanta credencials amb acrònims i vitamines lingüístiques incloses només responen a la crida curricular quatre institucions amb una cortesia exquisida… ai, senyor!

Però, últim ja ho prometo, en fi, un sempre pot pensar positivament que les coses aniran millor perquè a les notícies diuen que falten aules i professors!, que no s’ha de permetre de cap de les maneres que els conspicus fugin a un altre país a la recerca de feina (… això sí, amb el nivell C) després d’haver-los format aquí!, que quan tens una titulació superior, trobaràs feina segur i cobraràs més que els altres!… ai ai ai, amic i estimat professor sense aula!

Valerià Martínez
DEA en Història de la Subjectivitat i Llicenciat en Filosofia.
Ex docent d’Antropologia Filosòfica i PhD candidate de la Universitat de Barcelona.
Professor sense aula.

5 thoughts on “Professors sense aula

  1. Benvolgut,
    Com deia Nietzsche ” La verdad es el tipo de mentira sin la que una determinada clase de seres vivos no podria vivir. Lo que en última instancia decide siempre es el valor para la vida” aquesta cita està treta del llibre de Lukács, EL ASALTO A LA RAZON. Com he vist que els estudis que has fet son d’aquesta branca, m’he près aquesta licencia. He llegit el teu blog i aquest article, on es veu clarament que el teu perfil professional anava encaminat a la docència universitària i ara em sembla, és una opinió totalment subjectiva,que estàs desorientat i no saps on poder treballar. Evidenment deus estar apuntat a la llista d’intrins de secundària. Això és un calvari, doncs són poques les vacants per substitucions.
    Aquest curs com deus saber hi hauran oposicions a secundària i aquest es el teu moment, perdona que et dongui un consell, prepara’t les oposicions.
    Els escrits que fas en aquest blog, en semblen bé, doncs jo crec en la llibertat d’expressió, però aquest espai es bàsicament per a mestres i professors de secundària, i, a primer cop d’ull, sembla que poguis provocar una distorsió en els objectius i finalitats que deu tenir l’administració educativa del Consorci, bé, aquest tampoc és el meu servei territorial, ja que jo pertanyo als sstt del maresme-vallès oriental, on en una escola de Matarò faig de mestre.
    Fer de Quixot, emvestint contra el molins de l’administració, no et portarà a cap lloc, l’ûnic que estaràs serà bé en tu mateix i res més. Voldria pensar que pots arribar a ser un bon docent en un institut, però per això cal que reflexionis, doncs ser docent, no és una feineta més, és un compromís si més no ho hauria de ser.
    Bé Valerià no voldria ser paternalista amb tú, res més lluny. I m’agradaria llegir coses teves dedicades a l’ensenyament aprenentatge de la filisofia, que crec que per aquí falten camis de reflexió.

    sempre

    Albert Geronès

  2. Home Albert, què tal! Veig que has llegit la meva resposta a la teva de l’Editorial i t’has decidit un altre cop a respondre’m in situ. Me’n alegro per tu doncs hem aconseguit per dues vegades i en poc temps que et deixis portar més enllà de la raó de la que parles (vigila les traduccions que llegeixes de Nietzsche que són molt dolentes, consell de filòsof…) i treguis allò que tens a dins i no t’ho guardis per a tu sol doncs això fa mal quan passa el temps. I dic hem aconseguit perquè era quelcom buscat per la direcció d’aquesta web, el fet de dinamitzar-la, que hom parli, digui, renegui, beneeixi… en fi, que comuniqui collons!!!

    A veure, anem a pams Albert, jo tampoc voldria pas ser paternalista amb tu, déu me’n guardi, res més lluny de la meva intenció, tot i que ho podria ser doncs ja fa prou anys que sóc pare i de vàries criatures que també estan immerses al món de l’educació. Mira, el meu perfil és el que és però no t’equivoquis, fa molts anys que estic en aquest mundillo i el que has vist només és una petita part, just la que jo vull que vegis, així que la desorientació de la que parles ja no és possible a la meva edat i si vols un dia faré una columna de les oposicions, sobre tot de la quantitat de places desorbitada que hi ha per filosofia i de les places ja assignades!!! Albert, que avui en dia ja no es tracta de no saber on treballar sinó de poder exercir el dret a treballar!!!

    Em sembla molt bé que el meus escrits et semblin bé Albert, però si no fos el cas també em semblaria bé, es a dir, que la teva és una opinió tan respectable com la meva, tot i que jo sóc el que estic generant l’opinió en aquest cas i és d’això del que es tracte al final Albert, doncs, tal i com fas tu també et podria dir perfectament que si no ets del servei territorial del Consorci de Barcelona que m’estàs dient, però no, penso que és més important que diguis la teva i que, en qualsevol cas, i això també és un consell subjectiu com el teu, surtis de la teva poltrona acadèmica litoral doncs quan tens les coses assegurades des de fa massa temps tot es va fent del mateix color…

    Sentir-se bé amb un mateix és fonamental Albert, sobre tot si del que es tracte és d’entrar cada dia a un aula de secundària on els nois i noies no només absorbiran els teus coneixement sinó les teves actituds, les teves maneres, les teves ganes… Així que en compte Albert quan em dius això d’una ‘feineta més’ doncs no estàs parlant amb un dels teus alumnes sinó amb un mestre que ja ha ensenyat a secundària i també allà on tu no has ensenyat, a la universitat. Però si fos el cas de ser el teu alumne, i això és un consell amic Albert, fora bo que et reciclessis doncs al jovent d’avui dia no li van els discursos d’aquest tipus.

    Per acabar Albert i de bon rotllo t’ho dic, això és un espai per a mestres i professor de secundària, com tu i com jo Albert, no et confonguis, professors que hem ensenyat a secundària, a la universitat i en un fotimer de llocs i que no fa falta que vingui ningú a dir-nos on podem o no escriure i de què hem d’escriure… ep, salvo que no formis part de l’Administració i llavors, estimat Albert, com si del Quixot és tractés, sempre em trobaràs amb la llança afilada!!!

    Aquí, una última reflexió filosòfica com hem demanes, introdueix el pensament en la teva vida com fins ara Albert, però més important encara, dona vida al teu pensament i, sobre tot, deixa que els demés també ho facin i així faràs filosofia i de la bona!!!

    Ah, un últim consell de mestre a mestre Albert, bé puntualitzo perquè després no diguis, de professor de secundària sense feina a professor de secundària amb feina, a Nietzsche se li ha de llegir parant i responent a cadascuna de les seves contínues i profundes preguntes, una a una Albert i no passant-les de llarg com si fos una novel•la…

  3. Hola Valerià, crec que ha arribat el moment de presentar-me una mica més, i així entendràs, per que en un moment he dit que entenia el teu estat d’ànim.
    Tinc 59 anys fets fa alguns mesos, soc llicenciat en filosofia i lletres: secció geografia. (això vol dir, pla Maluquer) des de l’any 1972 em dedico a la docència. Com tu he estat professor de batxillerat i de preu. l’any 1978 fins l’any 1984, vaig treballar com ha pnn, a l’escola universitària de magisteri de la UB, per tant conec molt bé l’àmbit universitàri i el pa que si cou, sobre tot si no caus en gràcia. i mes quan el president-catedràtic que et toca en un tribunalelvaig tenir com a professor a la facultat. Era el seu primer any com ha docent, i per fer-se el simpàtic, progre de torn, ens diu que de la seva asignatura en sabia poc. Impulsiu de jove, em va faltar temps per dir-li que era un poca vergonya, que si no en sabia que pleguès i que nosaltres estudiants de cinquè ja buscariem estratègies per adquirir-ne el coneixement.
    Aquella promoció, varem aplicar la competencia bàsica d’aprendre a aprendre que tant es parla actualment. L’asignatura era d’anàlisi econòmic regional, i la varem organitzar de manera autogestionària i el varem ha invitar a ell ha participar, per si també en volia aprendre. El resultat al llarg del temps es d’imaginar tenint-lo com ha president en una convocatòria restringida per a ser professor titular d’universitat. També vaig ser comdenat.
    Com estava abocat a la formació inicial del mestres, l’any 1985 vaig treure les oposicions al cos de mestre, per què per treballar tens dos opcions el mon privat o el públic i aquest darrer la seva contratació passa per anar a unes oposicions.
    Mai he estat acomodat al meu lloc, sòc d’esperit inquiet i crec fermament en la innovació i la renovació pedagògica, soc critic amb la gent que creu que el seu futur es ser funcionàri i ja està tot fet, soc critic amb els companys que els hi fa mandra, provar i experimentar dins l’aula per millorar el rendiment acadèmic dels nostres alumnes.
    També he treballat a l’administració, crec que sòc del pocs docents que he treballat amb tots els partits polítics. Per tant he vist moltes coses des de dins i des de fora. Per acabar dir-te que també he estat director d’edicons de la editorial Santillana ha Catalunya, d’això fa 11 anys, ho vaig durant quatre. UNa experiència maravellosa, ja que sempre m’agradat la gestió i l’organització i actualment soc el cap d’estudis de l’escola Angeleta Ferrer de Mataró i m’agradaria poder tencar la meva vida professional coma ha mestres de la mateixa manera que la vaig començar.
    Mai he tingut una poltrona ni la penso tenir, ja que seria tirar-me pedres al meu terrat. Actualment l’educació i la formació de nens i nenes passa per uns moments delicats, els mestres ens sentim observats per tothom, i tothom opina sobre l’escola, i aquesta el que vol és calma i tranquilitat, però d’això ja en parlaré algun dia.

    El dret a treballar, és fonamental, però hom ha de buscar el seu camí i ser que no és fàcil, aqui no puc dir-te res, doncs tu ja saps el que has de fer, ja ets grandet com dius.Per acomiadar-me dir-te que tens un curriculum brillant .
    I que ja no penso escriure res mes. A no ser que sigui d’un altre tema, relacionat, amb l’escola.

    sempre

    Albert Geronès

  4. Estimat Albert,

    Em sembla molt bé el teu currículum, encantat de conèixer-te, de veritat, ara ja ha quedat clar que tu ets un cinquentó i jo un quarentó i ambdós som filòsofs, mestres i residents al barcelonès, estupendíssim! Per cert, jo també he estat molts anys editor i de diversos diaris dels considerats conspicus de la premsa, quina casualitat tu! Serà que el ser filòsof ja porta això avui en dia!

    Però, Albert, si vas llegir el meu bloc amb atenció hauries d’haver constatat que una de les pràctiques a eradicar de l’ensenyança universitària, que sembla que coneixes prou bé com a PNN, segurament alguns dels teus companys són ara caps de departament, degans o rectors i ja et dic jo que com a ex PNN’s són els pitjors quan hauria de ser a l’inrevés, una de les pràctiques a eradicar deia era el paternalisme, actitud en la qual vas caure de quatre potes amb mi sense saber a qui et dirigies, craso error!!! I no perquè fos jo, dialèctic i polemista de iuris i de facto, sinó perquè t’hauries d’haver centrat en la qüestió i problemàtica plantejada al text i no amb la persona que l’escriu, creant així una erística banal quan hauria d’haver estat una heurística de l’ensenyament.

    Pantoporos-aporos estimat amic, l’hàpax sofocleà ja ens indicava a Antígona que l’home no té un sol camí i que aquesta és llur tragèdia, una tragèdia que es magnifica avui en dia si ets mestre sense ocupació per molt que ho vulgui suavitzar el nostre també estimat Ernest Maragall.

    Ja no est tracta de ser grandet sinó de tenir feina Albert i sembla ser, pel que lamentablement xiula el vent en aquests moments, que quan menys brillant siguis millor.

    Espero doncs, Albert, que com dius ens trobem en altres disquisicions educatives per la web, serà positiu segur, però recorda centrar-te en el què i el com i no en el qui i deixa els consells pels Consellers.

  5. M’ha fet molta il•lusió retrobar a l’Albert Geronès en aquest bloc de mestres. Varem coincidir com a mestres a l’escola Sant Jordi de l’Hospitalet. Érem molt joves. Els dos compartíem una classe (ell feia tardes i jo matins) de més de 40 alumnes de tercer i quart de batxillerat i de comerç. L’Albert era ( i segur que ho segueix sent) un gran mestre. Tenia aquella innata qualitat de saber guanyar-se a la canalla. Recordo un nano , l’Isidoro – que s’haurà fet de l’Isidoro ?- . Era tan menut com trapella i mal estudiant. Era d’aquells casos difícils d’adreçar. En aquells temps l’Albert fumava cigarretes i una tarda, abans d’acabar la classe,l’Isidoro, pensant que l’Albert no s’adonava de la seva malifeta li va posar uns petits petards dins d’algunes de les cigarretes. L’endemà, quan l’Albert va entrar a la classe, duia la cara plena d’esparadraps ( de fet els petards eren inofensius i en lloc d’esclatar només feien una tímid espetec ). L’Albert va mirar de reüll a l’Isidoro, que es volia fondre sota la taula, però no va li va dir res. Des d’aquell dia, L’Albert es va guanyar incondicionalment al difícil Isidoro.
    Albert, en aquest comentari que fas al bloc Fer Escola a Barcelona dius que t’agradaria acabar la teva trajectòria professional de la mateixa manera com la vas començar , fent de mestre. Tota la vida has fet de mestre, de bon mestre i estic segur que en aquest llarg camí com a docent vocacional has aconseguit guanyar-te multitud “d’Isidoros” . I això Albert, en la seva senzillesa, a part de teories i lleis, en educació, no té preu.

Leave a Comment