Setembre’10

El món de l’educació és un món tremendament dinàmic, que exigeix constants replantejaments i canvis que sovint afecten a col·lectius diversos. Gestionar aquest procés és una tasca complexa i d’una gran responsabilitat; de la mateixa manera, treballar, participar-hi professionalment, implica un fort compromís social i la necessitat permanent de renovar-se per no perdre el tren d’aquest procés incessant, tan fascinant com exigent.

I ara, un nou curs i com cada any, les mateixes – però sempre diferents -incerteses, expectatives, dubtes, acords i desacords, en forma de reptes.

Enguany hi ha temes prou controvertits com el nou calendari escolar, el reajustament de grups i plantilles, la digitalització de les aules, els decrets d’aplicació de la LEC,… ja ho heu vist a la premsa, on els mitjans auguren que aquest serà un any complicat. Nosaltres estem convençuts que no ho serà tant. Que serem capaços de forçar al màxim el diàleg cercant el màxim de consens: l’educació i, en definitiva, la mainada i el jovent – aquest any 237.332 alumnes, gairebé 2.000 més que el curs passat – bé s’ho valen.

Nosaltres, com hem fet des del primer número d’aquesta publicació, oferim aquest bloc com a instrument de comunicació entre el col·lectiu d’educadors de les escoles i instituts de la ciutat, obert a totes les opinions que puguin servir com a elements de reflexió i debat.

A partir d’aquest número del bloc hem introduït algunes petites modificacions per tal d’afavorir aquesta vostra participació i fer la publicació més dinàmica. Un d’aquests canvis és el de la periodicitat de renovació dels articles i col·laboracions. Fins ara aquesta renovació es feia de forma conjunta aproximadament cada mes, procés més característic de les publicacions periòdiques que no pas d’un bloc. És en aquest sentit que des d’aquest mateix número els continguts del bloc s’aniran renovant segons en vagin arribant dotant-nos així d’una major vitalitat .

Un nou curs, doncs: canvis, expectatives, incerteses, reptes… En tot cas, ànims i el millor desig que aquest sigui un curs, que a partir del debat, la reflexió i la voluntat d’entesa sigui menys complicat del que alguns anuncien; l’educació, la mainada, el jovent bé s’ho valen.

3 thoughts on “Setembre’10

  1. Després d’estar dos anys a la cua dels interins sense èxit, després d’estar quatre anys becari a la universitat, després d’estar dos anys com a docent il.legal a la facultat, després de denunciar corrupteles i ser expulsat amb una patada al cul com a professor… fora bo que hi hagués un bloc on expressar el tortuós camí d’aquells docents que no aconseguim un aula on exercir la nostra feina. Tota la resta de blocs estan molt bé però resultan una mica ‘nyonyos’ si em permeteu, quelcom així com la revista que edita l’ajuntament i ens envia a casa, sembla quelcom artificial on regna la pau i l’amistat, tot va com una seda i només falten els telettubbies… Hi ha pebrots per fer un bloc autèntic?
    Gràcies per endavant i salutacions!

  2. Benvolgut Valerià, no acostumo a respondre res ni ha entrar en debats estèrils, però avui el cos m’ho demana. Pel que dius has tingut mala sort i has estat maltractat. Ho sento i entenc la teva situació, el meu camí com ha mestre tampoc ha estat un camp de flors i violes.
    Aquest es un blog institucional, i ja es molt que ens deixin escriure el que pemsem, per crec que tu podries fer el blog que reclames, crear un grup d’opinió a les xarxes socials, per ex. facebook, i aixi veuras com està el pati educatiu a casa nostre, ànims fes-ho que ja tens un seguidor.

  3. Benvolgut Albert,

    Moltes gràcies per deixar que el teu cos parli per tu, això és precisament el que necessita aquesta web!

    En primer lloc, agrair-te els teus ànims i emplaçar-te al següent bloc http://www.nestbeschmutzen.blogspot.com/
    on explico les corrupteles de la Universitat de Barcelona amb ja 1500 seguidors, ara 1501 doncs espero que tu també ho siguis immediatament i ho sento però sóc d’aquestes aves raris que no tenen facebook.

    En segon lloc, sí, com bé dius he estat maltractat institucionalment i és per això que ho denuncio fent el màxim soroll possible doncs em consta que som molts els maltractats però molt pocs els que ho treuen a la llum, tu ho vas fer en el seu dia? (reflexió).

    En tercer lloc, precisament perquè aquest és un lloc institucional s’ha de parlar de tot i no només d’allò que ens agrada sentir, de fet agreixo molt, moltíssim, a la direcció d’aquesta web llur valentia pel fet de: primer, fer públic el meu comentari a l’editorial doncs jo ho havia fet privadament sense que és publiqués i sense ànims de polèmiques personals; segon, incloure’m com a col•laborador amb una nova columna anomenada ‘professor sense aula’ on s’explica aquesta problemàtica. Segurament Albert que ja l’has llegida i si no estàs convidat.

    Sí Albert, el pati està fatal i és per això que hem de fer alguna cosa. Per fi aquesta web comença a ser complerta, si no de què serveix un bloc institucional on et deixen escriure el que penses si veritablement no ho pots dir tot absolutament o és que tots hem de pensar igual?

    Ah, no deixis/eu de llegir a Jordi Font, entre d’altres, val la pena.

    Una abraçada companys!

Leave a Comment