Aquesta reflexió va dirigida als companys novells que han aprovat darrerament les oposicions i als no tan novells que, com jo, han viscut els canvis de currículum plantejats per la LOGSE i últimament per la LOE. No parlaré dels continguts, avui vull parlar de les competències bàsiques i sobretot de la competència d’aprendre a aprendre.
La nova llei, ja estesa a tots els nivells educatius de primària, hauria d’implicar una reflexió i una renovació metodològica al meu entendre, fet que dubto que s’assoleixi de manera generalitzada en els nostres centres públics.
La LOE ens porta a treballar per competències; això és important i l’escola ha d’endegar un procés de reflexió vers l’adequació al nou model educatiu i als canvis metodològics que implica la seva implantació.
Crec que hi ha tres eixos clau per poder tirar endavant: la planificació a l’aula, les normes de funcionament de l’aula i del centre i la seva aplicació, i les estratègies d’ensenyament i aprenentatge.
- • la planificació a l’aula
Com sabem, l’organització del treball a l’aula forma part de la nostra competència com a mestres. Això sempre ho hem fet, i sabem que hi ha moltes maneres d’aconseguir una bona gestió, en funció del nostre estil d’ensenyar i educar. Però no n’hi ha prou de transmetre continguts i carregar de feina els nostres alumnes, hem de tenir clar quina és la nostra intenció educativa, i hem de generar a la classe un ambient formatiu que millori l’actitud de l’alumnat per aprendre, per això hem de preparar i planificar, amb rigor, el treball a l’aula, considerant-ne la diversitat i els interessos. Hem d’utilitzar i gestionar el temps i els recursos de manera eficaç i sobretot nosaltres hem de reflexionar sobre la nostra pràctica educativa, o sia, avaluar la nostra tasca com a docents i introduir-hi millores. D’aquesta manera la bona gestió de l’aula estarà orientada a millorar la capacitat dels nostres alumnes per aprendre a aprendre.• Les normes de funcionament de l’aula i del centre i la seva aplicació
Això que sembla banal a alguns, però que és molt important, també és cert que no ha de ser l’únic aspecte a tenir en compte.
Les normes en principi han de ser poques i clares, han d’orientar-nos en la convivència a l’aula i al centre, ja que han de promocionar actituds justes, crítiques i democràtiques. Si hi ha normes les hem d’aplicar, no pot ser que hi hagi mestres que no les compleixin, ja que les normes tenen una finalitat educativa i contribueixen a la formació cívica de l’alumnat. Per aquest motiu hem de reflexionar sobre com es fan les coses.
Això ho dic perquè en la mesura que els equips directius van elaborant el projecte educatiu de centre, la programació general de centre, projectes, etc., es pot anar creant un divorci entre el claustre i l’equip directiu i si això succeeix podem prendre mal tots plegats, però d’aquesta qüestió ja en parlarem un altre dia, quan em refereixi als estils de direcció i lideratge. • Les estratègies d’ensenyament i aprenentatge
La LOE i el Decret 142/2007 del currículum d’educació primària, en l’apartat sobre les competències bàsiques, ens diuen que la finalitat de la competència d’aprendre a aprendre és que els nostres alumnes siguin cada cop més autònoms amb relació al seu aprenentatge, o sia, han d’aprendre per ells mateixos. Hi ha companys i companyes que fan un gran somriure ple de poca credibilitat vers aquesta competència, i també hi ha pares i mares que diuen: «i ara què faran els mestres si els nostres fills han d’aprendre tots sols?». O bé no han entès res o algú els ha donat una explicació mal intencionada. D’entrada els nostres alumnes han d’estar motivats i han d’adquirir la cultura de l’esforç, cosa que depèn de la manera com nosaltres, els docents, gestionem les activitats a l’aula i les relacions interpersonals que s’hi generen. Nosaltres hem de crear situacions d’aprenentatge motivadores, interessants i vinculades a la realitat del nostre entorn, per tant, tot un seguit d’activitats que han de ser viscudes pels nostres alumnes com a reptes que han de superar per mitjà de l’esforç. Això implica que l’alumnat aprofiti el seu potencial, tingui autoestima i no abandoni si té un fracàs; l’alumnat ha d’aprendre a gestionar els seus errors, sota la nostra tutoria, i per aquesta raó hem de convertir l’aula en una comunitat d’aprenentatge en què es construeix coneixement amb la col·laboració de tothom. Això ho aconseguirem amb una gestió adequada de l’aula i la bona disposició del professorat per desenvolupar l’autonomia dels nostres alumnes davant el seu aprenentatge. Si ho fem estarem aplicant l’aprenentatge col·laboratiu, que ens marca el currículum.
Albert Geronès