Elogi del silenci

Cap de setmana llarg amb mal temps. Ens quedem a casa i aprofito per revisar papers i revistes antigues i fer espai en les prestatgeries plenes a vessar. Retallo alguna cosa que no vull llençar i la guardo en les carpetes blaves. De tant en tant, he de revisar les carpetes blaves (plenes a vessar) per llençar els retalls que no he tornat a mirar. I així continua el cicle.

Fullejo informes i articles i m’aturo en un paràgraf gairebé a l’atzar: «Els aprenentatges dels infants estan basats en la pròpia construcció del pensament, consistent en un ensenyament que comença amb la vivència del que es pretén ensenyar, perquè l’infant necessita rebre una sèrie d’estímuls que li provoquin el desig d’aprendre». Quantes vegades haurem sentit coses semblants? Quants cops hem castigat els que ens escolten repetint com si fos original allò que ja ha estat dit?

Fa ja uns quants anys que em moc per llocs de treball de les administracions educatives. Durant tot aquest temps dec haver assistit a alguns centenars —potser em quedo curt— de reunions de tot tipus: consells, patronats, juntes, comissions i assemblees. He mantingut també moltes entrevistes, he participat en tribunals, presentacions, conferències, col·loquis, taules rodones, seminaris i, fins i tot, inauguracions. Pensant en tot això, amb un sobtat interès, intento calcular quantes hores de parlaments he sentit i quantes he xerrat jo mateix. Ho deixo córrer. Tant se val.

Em vénen al cap persones xerrant sense parar, i el que és pitjor, sense pensar. Sense dir res de nou i sense escoltar el que altres intenten dir, aclaparats pel torrent de paraules. Potser m’he fet gran perquè cada dia estimo més el silenci. Per això mateix, em declaro culpable d’haver xerrat molt, de vegades sense pensar ni escoltar, sense haver deixat que altres diguessin coses molt més interessants que la meva inútil, repetida i defensiva xerrameca.

2 thoughts on “Elogi del silenci

  1. M’agradat molt poder llegir algo com el que acabo de llegir-te.
    Em sembla que tot aniri una mica millor si callessim més i ens quedem en el silenci que dona pas a lo més creatiu de tots nosaltres. I callem al nostre ego parlarint que nomes vol deixar-se veure. Gràcies
    Ja m’agardaria que en politica es comences a pensar així i s’utilitzes la transparencia, els ciutadans tornarien a confiar una mica més.

  2. Estic d’acord que el silenci és l’espai propici per madurar i entendre tot allò que diem i escoltem.
    A vegades el silenci és el aixopluc de les nostres idees
    Com diu una dita popular:”L’home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules”

Leave a Comment