19 thoughts on “Creus que s’han de fer públics, centre per centre, els resultats de l’avaluació?

  1. Crec que sí, que aniria bé per entrar en un sistema transparent i que es regeixi per indicadors. Un indicador també seria el de l’índex dels alumnes immigrants i un altre el d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge. Junts es podria interpretar els resultats de l’avaluació.

  2. No. Jo crec que el que és impotant és el que els nens/es viuen i aprenen a l´escola.

  3. Si llegiu el que diuen els directors de la taula rodona d’aquest mateix bloc veureu que el tema clau és com és contextualitza la informació sobre els resultats. Per tant, jo estic amb ells, si és contextualitzada si que es pot fer pública, però mai com un rànking de resultats.

  4. Si ,s’ha de mostrar la realitat dels nostres alumnes, ja siguin d’on singuin , s’ha de tenir transparència , evidenment com diu la Marta Comas no per fer un rànking (com als 40 principals) però si per saber com tractar el fracàs escolar i si estem treballant bé o no amb els nens/es.

  5. Tenint en compte:
    – La poca fiabilitat de les proves i els indicadors, sovint amb greus errades, i gens contrastats prèviament amb els professionals de l’ensenyament.
    – La gran hetereogeneitat dels centres pel que fa a: entorns socioculturals, composició de l’alumnat, etc…
    – La dubtosa utilitat d’aquestes comparacions que sovint s’utilitzen quasi bé exclusivament per part dels poders públic per trobar coartades per defugir de la seva responsabilitat i delegar-la còmodament en mans privades…, enlloc de cercar eines compensatòries.
    – La dubtosa bona fe d’algunes institucions educatives en el moment de passar les proves pel que fa a la rigorositat i transparència.

    No cal, gràcies!!! Tots sabem el qu hi ha al darrere, prou enganys!!
    Un mestre amb molta experiència que ha vist de tot!

  6. Jo no crec que els resultats de l’avaluació dels alumnes, centre per centre s’hagin de fer públics, pels motius següents.

    Primer motiu de tipus procedimental:
    Els instruments que el departament utilitza són instruments standard que s’han d’aplicar a alumnes standards. Els alumnes de les nostres escoles no tots són standards. Hi ha unes diferències psico socials prou evidents d’unes escoles a unes altres que crec que ho desaconsellarien.
    Aquesta és una opinió que vé avalada per les últimes investigacions de neuroimatge de l’Universitat Autònoma. Aquestes investigacions evidencien com inqüestionable, que hi ha diferències significatives en el desenvolupament del cervell, en la seva maduresa, que té a veure amb el tipus d’estímuls on es desenvolupa el noi o la noia,

    Segon motiu que té a veure amb l’objectiu d’aquesta avaluació:
    L’objectiu de l’avaluació ha de ser incentivar una millora. Per tal que es pogui produir una millora, cal un anàlisi de resultats dins el sistema, i aquest és el tipus de feina que caldria fer posteriorment. Quina pràctica educativa ens porta a aquests resultats i com compensar les mancances.

    Els objectius i els àmbis a treballar posteriorment, entenc sí són aspectes a posar en comú dins la Comunitat Educativa de cada centre, per tal que totes les parts participin conjunta i col·legiadament des dels diferents àmbits.

  7. S’han de fer públics aquests resultats, sempre i quan també es facin públics els aspectes socioeconòmics detallats de cada centre.
    I amb la condició de que, un cop interpretats aquests resultats, els centres més desfavorits rebin recursos, ja sigui a través de fons econòmics i/o mitjançant la incorporació de personal especialista, per poder paliar les diferències i compensar mancances.
    En cas que no es prenguessin aquest tipus d’accions, no incentivaríem cap tipus de millora, només es fomentaria la competició malsana que acabaria estratificant encara més els nostres centres.
    Ja n’hi ha prou de bones intencions sense mitjans.

  8. Els resultats s’han de fer públics i als aspectes socioeconòmics s’hi ha d’afegir la metodologia dels mestres de l’escola la línia pedagògica i la capacitat que té l’escola d’adequar-se a la realitat que es deriva dels aspectes socioeconòmics. On ens durà si no l’autonomia de centres? Abans de donar recursos a una escola s’ha de saber com bé com utilitzarà aquests recursos i fer un seguiment dels resultats és la millor manera d’auditar. Els recursos no surten de sota de les pedres i l’administració és “l’administradora” dels “recursos” del contribuent. I estic ontestant molt concretament al Joan que va escriurre l’11 de febrer. I per què ho faig? perque treballo en una escola pública que té molt recursos i en lloc de millorar la metodologia només demanem recursos.

  9. Amb la condició que després publiqueu el rànquig de les escoles on l’alumnat és més capaç de fer aprenentatges autònoms, el de les escoles on l’alumnat és més solidari, el de les escoles on l’alumnat aprén més a gust, o se sent més valorat, o és més feliç…
    O tot això no és important, de donar a conèixer?

  10. Per a què? Què hi ha al darrera?? no li veig la utilitat a fer-ho públic, i no sé perquè quelcom assegura que dona transparència si no s’acompanya d’altres dades prou significatives que, en general, contribueixen a que els resultats siguin uns o uns altres.

  11. Quan he llegit el comentari de la Mariona Trabal he gaudit d’un efecte visual que no havia tingut mai: He vist, millor dit, he recorregut les paraules en un espai que s’anava fent transparent i ple de llum.
    No serà aquest l’autèntic resultat que cal valorar finalment?
    Jo estic amb la Júlia, el Joan Josep, la Marisol i la Maria; crec que NO s’han de publicar.

  12. Si es fan públics aquests resultats també s’haurien de fer públic com eduquen les famílies els seus fills. És a dir caldria sotmetre els pares a una avaluació.
    Si s’han de fer públics també caldria dir de quants diners disposa cada centre. Si s’han de fer públics caldria saber quants diners “dóna” l’adminstració als Centes concertats.
    Si s’han de fer públics caldria avaluar l’adminstració educativa a través d’un òrgan extern.
    Si s’han de fer públics caldria fer un llistat de les escoles on els polítics porten els seus fills.
    Si s’han de fer públics caldria saber a quinba escola porten els tertulians dels nombrosos mitjans de comunicació quan parlen d’educació.
    I deixem-nos de falòrnies. Els alumnes no van a l’ecola a ser feliços. Això és un engany i una gran estafa. Quan entrin al món laboral veuran que la felicitat no apareix enlloic

  13. Jo sóc del parer que la publicitat mal entesa només pot perjudicar a aquells centres que estan tirant endavant projectes difícils amb gran esforç. Quan es va fer això a Gran Bretanya només es va aconseguir desmotivar aquells centres anb problemàtiques diverses, que estaven orgullosos de la feina que estaven fent i dels petits, però a la vegada grans avenços que aconseguien dia rera dia.
    Quin és l’objectiu de fer públics els resultats? Quins paràmetres s’utilizen per avaluar?
    Aquest debat és molt interessant ja que d’alguna manera posa de manifest les diferències socioeconòmiques que hi ha entre els centres educatius i que pel què sembla l’administració no és capaç de solucionar.

  14. QUI AVALUA A L’AVALUADOR?

    TOT ES POT PUBLICAR, no hi ha ni res a amagar per part de l’Escola Pública i els professionals que hi treballem; el que si cal és que l’Administració Educativa faci el que ella mateixa aconsella, normativitza o decreta. La meva opinió va en consonància amb els documents següents:
    – MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA PER A L’APRENENTATGE,
    L’ENSENYAMENT I L’AVALUACIÓ DE LLENGÜES
    – PLA PER A LA LLENGUA I LA COHESIÓ SOCIAL. Educació i convivència
    intercultural Aprovat: 04-2004, Actualitzat: 11-2007
    – ORDRE, EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el
    procediment i els documents i requisits formals del procés D’AVALUACIÓ
    EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Article 5, Atenció a la diversitat
    – LEC -CAP. II,CRITERIS PER A L’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DELS
    CENTRES
    ART. 81,CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DELS CENTRES
    PER A L’ATENCIÓ DELS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES
    ESPECÍIQUES
    – ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DE LES ESCOLES I DELS
    CENTRES PÚBLICS D’EDUCACIÓ ESPECIAL – CURS 2010-2011
    2. Integració escolar i social de l’alumnat: el centre acollidor
    3.2.1. Comissió d’atenció a la diversitat
    3.3. Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials
    – “…PUBLICACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES”
    DEFINICIÓ DE BONES PRÀCTIQUES INNOVADORES

    Al nostre centre, com a d’altres, ens trobem amb la majoria d’alumnes que s’incorporen al nostre sistema educatiu, al llarg de tot el curs, amb una procedència, idioma, escolarització, costums, estructura familiar, possibilitats econòmiques,… molt variats. L’arribada d’aquests alumnes suposa una situació que mereix una atenció especial i prioritària dins el desenvolupament general de la tasca educativa de l’Escola.
    Ens trobem amb un seguit de necessitats bàsiques a tots els grups-classe: de COMUNICACIÓ, d’autoestima, de coneixement i reconeixement del grup, de confiança,… És per això que hem d’establir estratègies que facilitin un clima acollidor, per tal d’afavorir la seva participació activa en la dinàmica, tant al seu grup com a l’Escola. Això com es valora, avalua o barema?

    Per això, TOT S’HA DE PUBLICAR, també:
    – El context familiar, cultural, social.
    – El percentatge d’alumnes nouvinguts al centre.
    – El percentatge d’alumnes amb necessitats educatives específiques.
    – Les ràtios d’alumnes, els agrupaments per atendre la diversitat.
    – Els recursos humans i materials.
    – …
    Que publiquin el que creguin convenient, de fet estan avaluant la competència de la mateixa Administració Educativa. Però, que prenguin les mesures adequades per a corregir la desigualtat d’oportunitats que pateixen part dels nostres alumnes i, per tant, dels nostres mestres

  15. És molt important saber com està l’educació al nostre país, per això els resultats s’han de fer públics. L’avaluació ha de servir per fer propostes de millora i actuar positivament, no per estigmatitzar determinat tipus d’escoles.
    Cal tenir en compte que, com a professionals, només podem actuar en aspectes interns de les nostres escoles, és a dir, estratègies, metodologies, equips directius (com lideren), organització del centre, els “capillismes”…. Aspectes externs, com la família o l’Administració, que de vegades s’utilitzen com coartada per amagar la nostra mediocritat, ens ve massa gran.

  16. Crec que per millorar alguna cosa no es el primer que hi ha que estudiar l’Avalacuio.
    Cal posar més esforç en com és el treball de cada dia.
    Els resultats de una Avaluacio no es poden valorar de la mateixa manera a totes les escoles. Cada una te uns trets molt diferents. el que crec que si hem de fer es millorar la calitat de l’ensenyament i per aixo cal treballar a prop de les escoles i no npomés demanar papers com moltes vegades fan els inspectors.
    Les Avaluacions son útils, però cal tenir present que tan sol serveixen per sever on son els alumnes. Amb l’avalació no apreenen res als nostres alumnes. nomes demostren el que saben.
    L ‘escola es un centre per aprendre i això es el que hi ha que fer. No només evaluar el que saben.
    Poder caldria més gastar diners en formació continua dels mestres. Segur que aixi estarien millor els resultats.

  17. Crec que no s’han de fer públics. Moltes vegades els resultats obtinguts depenen de la problemàtica del barri on és ubicada l’escola, de si hi ha molta immigració o poca, de si les famílies són desestructurades ono, i d’altres molts factors. Si es publiquessin els resultats, les escoles amb mals resultats acabarien éssent ghetos.

  18. S’haurien de publicar molts resultats i moltes dades per fer un sistema més transparent. No només els resultats de l’avaluació.

    A més s’ha de tenir en compte que no tot es pot quantificar i a vegades les coses importants requereixen una avaluació qualitativa. M’ha agradat molt el comentari de la Mariona en aquest sentit.

    Penso que s’hauria de mostrar i millorar l’index d’immigració de cada escola. Encara no entenc perquè hi ha escoles en què està en un 95% (la majoria públiques) i d’altres que estan a 0% (i no parlo només d’escoles concertades, sinó també de públiques). Si realment es vol treballar la competència multicultural i es vol integrar la gent que vé de fora això no té cap sentit. Com es pot educar en la multiculturalitat en centres en què no hi ha cap cultura més que la catalana? Com es pot integrar nens/es d’altres cultures a escoles on no hi ha alumnat català?

    Per altra banda també s’hauria de donar exemple de “l’atenció a la diversitat” que se’ns exigeix als docents fent proves acadèmiques adaptades a cada tipus d’alumne i exigint resultats en la mesura de cada realitat. No es pot demanar un mateix nivell de llengua a un catalanoparlant que a un nen/a que ha arribat a Barcelona fa quatre anys, només parla el català a l’escola i a més a més parla tres idiomes més. Imaginem que nosaltres emigrem a Pakistan, som escolaritzats en un centre on no hi ha alumnes pakistanesos, només els mestres. Al cap de quatre anys ens fan les proves de competències en urdú i en punjabi (llengües que tenen alfabets diferents dels nostres). Els resultats els comparen amb els nens/es que porten tota la vida allà. No cal ser una lumbrera per esbrinar quins serien els resultats…Cal una prova? Quin sentit té?

    Tenim als centres nens i nenes amb una gran competència lingüística. Són capaços de comunicar-se en quatre o cinc llengues diferents. Entenen i s’expressen en català i el castellà, tot i que no tenen la correcció dels nens i nenes catalans. Són nens/es amb una gran competència multicultural. Això quina avaluació ho reflecteix? També es publicaran aquests resultats?

    Cada escola és un món. Enlloc de preocupar-nos per publicar els resultats i poder comparar unes escoles amb altres, per què no aprenem a valorar-les en funció de les seves característiques?

  19. Si. Em sembla que s’haurien de fer públics. en nom de l’equanimitat entre els professionals, de la transparència del centre i de la millora de l’educació dels alumnes.

Leave a Comment