Cal recuperar els exàmens de setembre?

Ensenyament té previst per al proper curs 2011-2012 que els alumnes es puguin examinar de nou al setembre de les assignatures que no han pogut superar al llarg del curs.

La iniciativa continua sent tema de debat i ha provocat opinions molt diverses i distants. Per aquest motiu des del bloc volem saber quina és l’opinió dels docents de Barcelona sobre el tema.

La finalitat d’aquest espai no és valorar els treballs d’estiu que l’alumnat que no hagi superat l’avaluació de primària o que n’hagin obtingut resultats baixos haurà de fer aquestes vacances, sinó valorar la recuperació dels exàmens de setembre amb vista a l’any vinent, és a dir, al setembre del 2012.

Perquè disposeu de més informació sobre la qüestió per poder reflexionar-hi, us facilitem algunes notícies i articles d’opinió publicats a diferents mitjans de comunicació des del passat mes de febrer:

Ara:
El curs que ve arrencarà el dimecres 7 de setembre a primària i el dilluns 12 a secundària (24 de maig de 2011)

Avui:
L’inici del curs escolar s’ajornarà aquest any fins al 12 de setembre. (27 de maig de 2011)
Recupera els exàmens de setembre a ESO i batxillerat. (25 de maig de 2011)

El País:
La Generalitat quiere recuperar los exámenes de septiembre para secundaria. (8 de febrer de 2011)

El Periódico:
Els exàmens de setembre obligaran a endarrerir l’inici del curs en l’ESO i el batxillerat. (10 de febrer de 2011)
Ensenyament preveu ressuscitar l’examen de setembre. (9 de febrer de 2011)

El Punt:
Exàmens de setembre. (10 de febrer de 2011)

La Razón:
OCDE: repetir curso es contraproducente y muy caro. (13 de juliol de 2011)

La Vanguardia:
Exàmens de setembre. (27 de març de 2011)
Revàlida al setembre. (11 de febrer de 2011)
L’OCDE considera car i inútil repetir curs. (14 de juliol de 2011)

Público:
El Govern recupera els exàmens de setembre per frenar el fracàs escolar. (9 de febrer de 2011)
Repetir curso sólo vale para repetir fracaso. (16 de juny de 2010).

12 thoughts on “Cal recuperar els exàmens de setembre?

  1. Totalment d’acord amb els exàmens de setembre. Mai no he entès per què a Catalunya ni CiU ni el Tripartit ho van suprimir per uns exàmens que tenen lloc el mes de juny, 4 dies després que l’alumne sàpiga el nombre de suspensos que té. Els 2 mesos d’estiu permeten que l’alumne que ha suspès màxim 4 assignatures pugui enfocar el seu esforç en unes matèries concretes i no perdre el temps el juliol i agost.

  2. Evidentment d’acord. Es donar una possibilitat més per a superar el curs, amb exàmens, controls, treballs d’estiu, lectures … L’alumnat que no vulgui estudiar li serà ben bé igual però a l’altre que sí que vol és facilitar l’aprenentage i possibilitar l’estudi a l’estiu. El fracàs pot venir de moltes bandes. Apart estudiar i fer una mica de deures cada dia a l’estiu la majoria de pares ho agraeixen sobretot en els cursos de final de la ESO i el batxillerat sobretot.

  3. Totalment d’acord. Els exàmens de suficiència no seveixen ni per l’ alumat amb matèries pendents ni, molt menys, per aquells que ho tenen tot aprovat ja que se’ls penalitza finalitzant el curs quinze dies abans.

  4. Totalment d’acord amb l’Antònia . Les proves que es fan al juny no tenen sentit , no serveixen perquè aprovi un alumne que ha suspès quinze dies abans . No té temps d’estudiar les assignatures pendents i la resta perden molts dies de classe.

  5. Totalment d’acord: crec que fan falta als alumnes per poder recuperar (havent estudiat durant l’estiu) les matèries pendents, i alhora fomenta l’esforç i el treball entre l’alumnat que no ho hagi fet durant el curs escolar. És pedagògic!

  6. Ja era hora!!
    En què estaven pensant aquests polítics!! S’ha d’aturar l’index de fracàs escolar i millorar el nivell escolar.
    S’ha de recuperar la cultura de l’esforç i la feina ben feta!!!

  7. Realment és tot tant clar i evident?

    Comparteixo l’opinió que els examens de suficiència del juny poc sentit tenen (si n’han tingut mai). Cal recorda que durant uns cursos tampoc van existir quan es van eliminar els examens de setembre.

    Es suposa que al llarg de la Primària i l’ESO avaluem els i les alumnes de forma continuada (l’avaluació continua i no pas només un examen parcial i un altre trimestral per trimestre); per tant si hem fet la feina ben feta al llarg d’un curs acadèmic, molt dificilment podrem valorar positivament amb un sol examen al cap de pocs dies a aquell alumne que previament havia suspes.

    Ara bé si pel mig passa un estiu, per més ben preparat que estigui un examen de setembre,… amb una sola nota vetilarem la feina d’un curs no reeixit? Educarem en la constància i en l’esforç regular i continuat de l’alumne al llarg de curs? O més aviat fomentarem que al final del que realment es tracta és d’aprovar un examen i fes-t’ho com vulguis (si ets bon jan ho procuraràs fer al llarg del curs, però si ets “llest i espavilat” amb una esprintada final i un sol examen serà suficient, …poc brillant, però suficient)?

    Sovint tinc la sensació que en el nostre ram acabem confonen la cultura de l’esforç amb una ginkana de parcials i finals, menystenin tota una sèrie de recursos i eines professionals (que al llarg del curs porten més feina que corregir una pila d’examens) que amb els examens ens garanteixen millor la feina ben feta i l’esforç (tant de l’alumne com del mestre o professor).

    Conclusió: No estic pas convençut de que els examens al setembre millorin de forma substancial el fracas escolar que patim.

    Col·lorari: Semblantment ha passat amb les repeticions de curs. Un alumne que repetix curs “simplement” sense cap canvi en el seu entorn acadèmic poques vegades millora resultats (per no dir poquissimes).
    No fa pas tant temps que veus semblants van insistir en la necessitat de la repetició per fomentar la cultura de l’esforç i passats els anys ara es conclou amb “la sopa d’all”: els alumnes repetidors no milloren els resultats del fracàs escolar.
    Cal millorar els seus entorns acadèmics (més seguiment, més atenció personalitzada, més acció tutorial real, més flexibilitat….més recursos ben emprats…), però tot això és molt més complexe que “simplement” repetir o posar un examen més (al setembre o al juny).

    Una darrera qüestió? Quan temps trigarem a adonar-nos com a sistema educatiu (no individualment) que amb els examens de setembre i punt no n’hi haurà prou.
    I si hi ha alguna proposta més raonable i creible estic diposat a escoltar-la, per ara poca cosa real he vist o sentit (no ara, si no de fa temps) per lluitar realment per la cultura de l’esforç i de la feina ben feta (que no signifiqui fer fora del sistema als alumnes amb més dèbils i més necessitats – no confondre’ls amb mandrosos i desvagats de mena -).

  8. Ja està bé de canviar coses segons qui estigui al govern!!. L’educació ha de quedar al marge dels canvis polítics, o almenys, aspectes tan importants com aquest de la promoció dels alumnes.
    A més, no crec que amb la tornada dels exàmens de setembre es faci un gran pas cap a la solució del fracàs escolar. Aquí hauríem de debatre molts aspectes, al meu parer, més importants.

  9. Hola, estic d’acord amb els arguments que proposa l’Oriol. No crec que els exàmens de setembre siguin una eina per superar el fracàs escolar, l’autèntic, el que es dóna quan una noi o una noia no aconsegueixen assolir els mínims -les competències mínimes- que es marquen per al seu nivell, obligat per edat… No crec que així posem remei al PROBLEMA que tenim al nostre sistema i és que els nois i noies ni aprenen prou ni aprenen bé. El treball d’atenció a la diversitat per superar fracasos i abandonaments s’ha de fer en el dia a dia de l’aula. Tampoc no crec que un examen pugui substituir una feina de seguiment de tot un curs. Pot haver algun examen que resumeixi tot un curs de treball per l’assoliment de competències, cosa que implica que d’instruments d’avaluació hi ha hagut diversos entre si i diferents de l’examen, si és que hi ha ahgut examen? Continuar alimentant la preponderància de l’examen, l’ús de la memòria com a eina principal de l’aprenentatge i la superació de cursos identificada a la superació dels exàmens, no em sembla que sigui, ni de lluny, un objectiu digne d’una educació digna i humana, orientada cap al desenvolupament de les capacitats i no a l’expedició de títols i la uniformització, salvant l’estadística i res més. A més, penso que alimenta una manera de ser professor/a com a transmissor/a, que no com a educador/a. Des del meu punt de vista, cal canviar molt l’educació i el suport dels professionals als exàmens de setembre només dóna pistes sobre perquè resulta tan difícil introduir canvis en profunditat. Els exàmens de setembre no són res més que més del mateix de sempre. No hem anat a bon port amb el de sempre, té sentit continuar-hi? Penso que no.

  10. Simplement, ja era hora!!! és impossible si els hi queda alguna assignatura, aprovar-la al juny… almenys al setembre hi a la possibilitat de que puguin estudiar a l’estiu. Espero que la idea tiri endevant!!!

  11. Al setembre què avaluarem? Si l’alumne ha millorat les seves competències, si és millor en autonomia? Si durant l’estiu ja ha après a convertir les seves capacitats en coneixement?
    O volem avaluar noms, dates i operacions?
    Depèn què vulguem fer podrà ser necessari fer exàmens al setembre.
    Depèn què vulguem fer i què volem que sigui la docència.

  12. Que sí, que sempre havien ajudat a acabar de superar coses que no s’havien pogut superar abans per múltiples raons i en aquest sentit l’estiu era un temps bén aprofitat.

Leave a Comment