Obra

Des del cor! Amb seny!

Valoració de l’experiència Mar Arza EN RESiDÈNCiA a l’institut Narcís Monturiol, de l’experiència de “creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona.

Vuit mesos és molt de temps, i ara és hora de fer balanç. Em passen pel cap tantes coses…! Tinc molt recents els últims esdeveniments, el Sant Jordi, la presentació pública de l’obra… les valoracions dels alumnes… les emocions a flor de pell, vaja!

Obra

Que maco emocionar-se treballant, vull continuar tenint molts «nusets d’estómac»!!!
M’agrada la meva feina, em fascina l’art i crec que aquest projecte confirma que més enllà de les quatre parets de l’aula és possible trobar maneres de treballar diferents.
Us voldria explicar què ha representat aquest projecte per al nostre centre, des de la pràctica, des de l’experiència, la meva, una docent de plàstica.

Amb seny!
Seré fidel al títol d’aquest apartat. No pretenc fer teoria pedagògica del que ja està escrit, tan sols vull compartir amb vosaltres set punts que enumero des de l’experiència, allò que crec que ha estat més rellevant del projecte, diríem els aspectes més pedagògics i conceptuals.
El projecte ha permès:

— Que l’art s’apropi a l’alumnat. No que els alumnes s’apropin a l’art, que és una cosa molt diferent. Cada noi i cada noia s’han endinsat en el món de l’art com a part implicada. Al començament, amb incerteses, però a poc a poc els ha anat generant curiositat, il·lusió i ganes d’aprendre processos nous, una manera de fer que desconeixien, la manera de fer d’una artista. Aquest fet els ha fomentat l’interès per aprendre, en definitiva els ha motivat. La motivació, allò tan difícil d’aconseguir amb els adolescents d’avui…

— Fer un treball interdisciplinari, una manera diferent d’aprendre literatura, llengua catalana, tecnologia, música i art. I també ha permès fer partícips del projecte altres nivells educatius, 3r d’ESO i batxillerat.

— Potenciar la creativitat del professorat i de l’alumnat. En aquest punt ha estat vital la presència de Mar Arza, una artista que ens ha mostrat un discurs sòlid i coherent, molt reflexiu i amb una execució tan delicada i precisa que ha estat una meravella observar-la mentre treballava.
Penso que la creativitat no és innata, es pot aprendre, i una de les maneres d’aprendre és observar els processos que segueix una artista. Personalment sempre m’ha fascinat comprendre el discurs d’una artista i gaudir-ne. M’ha servit com a persona i com a docent. Ser creatiu gaudint de la creativitat.

— Afavorir la cultura de l’esforç i el rigor de la feina ben feta. Quan alguna cosa ens costa aconseguir-la i no té un resultat immediat, la valorem més. I sobretot ens fa sentir bé, perquè llavors som conscients que ens ha costat un esforç. El projecte no ha estat senzill, l’alumnat sap que ha costat, que ens ha calgut molt d’esforç, hem hagut de retallar moltes paraules, ens en calien moltes…

— Treballar conceptes aplicats. Hem elaborat un cartell i un punt de llibre: composició, color, enquadrament, tipografia, fotografia, etc. Hem fet poesia, hem fet paper, hem treballat el concepte de metàfora literària, de metàfora visual… Hem conegut nous autors: escriptors, fotògrafs, artistes, etc.

Textos retallats pescant

Hem descobert paraules noves, hem treballat la informàtica (el bloc, un Power Point resum de vuit mesos de treball), hem après a resumir processos, a parlar en públic, a fer un guió del que volem dir, etc. Conceptes necessaris des de la pràctica. El projecte ens ha portat a aprendre conceptes, no hem arribat a la pràctica a partir dels conceptes. Aquest tipus d’ensenyament és més significatiu per a l’alumnat, sorgeix de la necessitat de conèixer, de saber com, etc.

— Potenciar el treball en grup. Comprovar que ens cal estar units en totes les fases del procés per arribar a culminar l’obra, sobretot que tothom s’ha d’implicar en la presa de decisions.

— Potenciar les diferents habilitats de l’alumnat, el «talent» de cadascú. Vint-i-nou alumnes amb interessos diversos, tots ells amb unes habilitats pròpies, unes preferències que hem pogut potenciar. Ha estat important la participació del més hàbil en informàtica, de l’alumnat de tarannà més procedimental, de l’alumnat més metòdic, dels intrèpids, de les més erudites en literatura… Tothom ha tingut un paper imprescindible per avançar en el projecte. I tots ells s’hi han sentit bé. S’han sentit una part important del projecte. Penso que potenciar les habilitats de cada alumne els fa avançar en la seva autoestima. Darrere aquesta manera d’entendre l’educació hi ha un model pedagògic que crec que hauríem de treballar molt més als instituts.
Voldria afegir la importància que ha tingut l’existència del bloc en tot el procés: el dia a dia de l’institut, el fet d’escriure-hi el que fas et fa reflexionar. Ha estat fonamental rellegir-lo amb els alumnes, compartir-lo amb el món. I, sobretot, m’adono ara, quan faig balanç, que tenir escrit el que fas et permet avaluar amb més precisió.
També ha estat molt positiu explicar el projecte a tot el centre, reunir els professors i les professores, els alumnes, i compartir amb tots ells l’experiència. Sobretot, que hagin estat els mateixos alumnes els qui han fet aquesta exposició.

No tot ha estat un camí de roses. Alguns entrebancs!

Fer un projecte d’aquestes característiques, amb vint-i-nou alumnes de 4t d’ESO, no ha estat fàcil. En primer lloc, per la feinada que suposa en tots els àmbits, i després, per la dificultat de fer-los sentir un grup, una pinya!!

Cal dir que tenim acostumats els alumnes a treballar per franges d’una hora, i a cada hora canviem d’activitat (català, castellà, matemàtiques, música, tecnologia, etc.), no estan acostumats a treballar molt de temps en una mateixa tasca. Tenen la necessitat de canviar d’activitat. Els hem acostumat així! Amb una mica de sort, connecten i desconnecten per hores, cinc dies a la setmana. Alguna part del projecte els ha estat feixuga. Retallar paraules va ser la part amb més dificultat, suposava molt d’esforç i concentració dia rere dia.
L’organització hermètica dels centres, la programació que dèiem abans, hora per hora, no facilita aquest tipus de projectes. Molts hem gaudit amb el projecte i del projecte, però altres a l’institut l’han patit, amb amor, però l’han patit. «Si cada dijous tinc classe d’educació física al gimnàs, i és l’únic dia que el puc fer servir, i la Fanny i el seu projecte l’ocupen setmana rere setmana, què faig?»

Gràcies a tothom per haver acceptat aquests entrebancs amb alegria; sense vosaltres no ho hauríem pogut fer. Llegiu-vos aquestes línies, espero que aquest balanç demostri que ha valgut la pena.

I… hauria d’anar acabant. Gràcies, Núria i Laia, per moltes coses, moltíssimes: per la vostra iniciativa, pel vostre entusiasme, per ser tan competents. Penso que hem fet un bon equip. Gràcies al professorat i al personal del Monturiol, som una pinya! I això es nota! Tots formeu un bocinet d’aquests Peixos d’estima!

Aquesta experiència ha anat més enllà, ho ha explicat molt bé en la seva valoració una alumna, Núria Mallofré: hem après, hem viscut, hem fet viure i fem significatiu aquest aprenentatge per sempre.

I què vols que et digui, Mar…? T’he deixat per al final perquè se’m fa un nuset a l’estómac… Quin plaer veure’t treballar, pensar, gaudir amb el que fas. Ja saps, l’art és molt lluny de les escoles, fins i tot m’atreviria a dir de la societat. Es té poc coneixement del procés que implica una obra d’art compromesa. Anem a galeries i a museus, i acostumem a veure’n els resultats. I, com hem comentat molts cops, que important que és el procés! Gràcies des del cor per haver compartit amb nosaltres el teu talent. Et seguiré, m’interessa el teu discurs…!

Mar, et devia aquests dos fragments musicals, m’encanten.

Cliqueu-hi mentre acabeu de llegir aquest escrit. Música, poesia, art… Peixos d’estima!!!

– Johann Sebastian Bach. Largo. Concert en fa menor per a clavicèmbal.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

– Sean O’Riada. Women of Ireland. Derek Bell, arpa (banda sonora de Barry Lindon de Stanley Kubrick)

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


A tots, un mar de gràcies, que regni la vocació de transmetre passions
!

El mar és una plaça,
l’horitzó que no cessa,
un llençol de paraules sense temps,
l’antic mirall del vent,
el somni alliberat.
El mar és l’oblit que retorna,
un núvol blau abans del núvol,
el gest de l’aigua i la sal ardent,
l’escenari on el cicle s’inicia
i un immens cementiri.
El mar és un color,
un misteri de llum que el silenci devora,
la dimensió on el tacte s’alenteix.

Carles Duarte

Fanny Figueras
Professora de plàstica
Institut Narcís Monturiol (Montbau)

* Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona 2010-2011 és una iniciativa de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB), el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i l’associació A Bao A Qu, amb la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona.
Si voleu més informació podeu consultar la web o el bloc.

Leave a Comment