La saga dels indicadors

Són les vuit del vespre. Fa estona que l’institut és pràcticament buit. Només hi queden els alumnes i els profes dels dos cicles formatius de tarda, les tres profes del Departament de Llengua Catalana, que s’apressen a seleccionar redaccions per a un concurs en el qual han animat l’alumnat de l’ESO a participar, i el secretari. El secretari: un heroi, un home incombustible, incansable, estoic, un autèntic màrtir. Està fent mans i mànigues per tenir l’aplicatiu dels indicadors enllestit en temps i forma. Ha passat dies perseguint els seus col·legues perquè li donessin la informació que li faltava, i ell mateix s’ha passat hores fent mitjanes i calculant percentatges, però continua sense entendre com pot ser que a la columna del Departament continuï sense aparèixer el nombre de grups de batxillerat que tenien el curs 2008-2009, com si no ho sabessin i no els ho haguessin preguntat mil vegades; que a l’hora de calcular les plantilles, bé que ho saben. Tot i així, el secretari màrtir se sent confortat perquè veu que la cosa dels indicadors, igual que l’aplicació de preinscripció i la de la supervisió de la inspecció, cada any millora. Però el SAGA…
això són figues d’un altre paner. Està desesperat, sobretot amb els cicles formatius, perquè, amb això de les unitats formatives, cada vegada que imprimeix un butlletí de notes es carrega mig bosc. Somia amb el SAGA, pateix amb el SAGA. Sempre havia tingut la fantasia que, si l’integraven al ServiCaixa, potser tots plegats anirien millor, però amb la crisi de la banca… Són les nou de la nit. L’institut ja és buit. El secretari, heroi i màrtir, treballa.

Jordi Font-Agustí

3 thoughts on “La saga dels indicadors

  1. El secretari de linstitut tot un heroi, perquè fa uns deures que li ha posat l’inspecció i que resulten dificils de fer, sobretot a l’hora tardana en que per fi pot estar tranquil per a fer-ho.
    Tanmateix per que ell pugui donar-nos les dades que ens falten sobre els indicadors hi han hagut altres herois que en mig de la ingent quantitat de dades informàtiques de què es diposa sobre l’ensenyament ha fet possible que amb el sistema d’indicadors, aquesta informació que es demana pugui retornar al centre d’aquí uns pocs dies enriquida amb els resultats de tots els centres de Catalunya.
    El secretari segurament ja sap que el seu esforç heroic, val a dir-ho, no es un esforç ni solitari ni inútil i que tindrà molt aviat una informació valuosa sobre el conjunt de centres i sabrà com es troba el seu institut en relació a les mitjanes, quartils i centils dels centres catalans i que això facilitarà que l’equip docent pugui prendre decisions per a millorar els resultats dels alumnes del seu centre.
    Que per molts anys poguem disposar de professionals que creuen en el que fan ¡¡¡ professionals que volen fer cada vegada millor la seva feina ¡¡¡

  2. És necessari que l’administració tingui les dades que necessita per treballar, és lògic que els centres les donem, en això tothom estarà d’acord.

    Però sense entrar en heroismes ni en lamentacions, no s’enten que des de diversos departaments et demanin les mateixes dades reformulades o semireformulades. Cada part de l’administració té unes necessitats diverses, és clar, però és legítim pensar que manca una perspectiva global en el tractament de la informació.

  3. Sí, sí, molt bé. Recolliu molts indicadors per saber com va tot.
    Però…
    … ja prepareu eines per a resoldre els problemes que indiquin els indicadors?
    O només indicadors per a indicar!
    Això que dic, crec que no és cap tonteria: mai com ara havíem recollit tants indicadors, però no hem desenvolupat eines al servei dels equips impulsors dels projectes de centre pr a resoldre els problemes indicats.
    Estem més sols que la una!
    Administració: indiqueu molt i feu molts tríptics que així tot s’arreglarà.
    És la meva opinió.

Leave a Comment