T’agrada la sèrie Mestres de TV3?

El canal emet els capítols els dimarts a les 22.30h.

Aquest nou programa està centrat en la feina diària i en l’experiència professional dels mestres i professors d’educació infantil, primària i secundària a Catalunya i consta de 10 capítols de 50 minuts de durada.

Cadascun dels capítols aborda un aspecte diferent del món educatiu des de la perspectiva de la relació entre mestre i alumne: la vocació de docent, l’èxit i el fracàs educatiu, la convivència, l’educació en els valors, el lideratge, la incorporació de les noves tecnologies, l’atenció a la diferència i a la diversitat, etc.

Ens agradaria saber què opines del programa i si creus que s’ajusta a la realitat del món educatiu.

Si vols veure algun dels tres capítols emesos fins ara pots fer-ho a la web de TV3.

13 thoughts on “T’agrada la sèrie Mestres de TV3?

  1. He vist un parell de capítols de la sèrie. La imatge que es dóna de la professió és totalment parcial i distorsionada. Tot són flors i violes, tot molt maco i magnífic, tot funciona perfectament. No es parla de la massificació de les aules, de les retallades, de la manca de recursos, etc, etc. Sembla que els que es dediquen a professió viuen en un paradís que no és real. Aquesta sèrie és una eina de propaganda de CIU per amagar els problemes que està patint la professió. Fa vergonya que amb diners públics facin manipulacions tan barroeres com aquesta

  2. No he vist la serie. I no la he vist perquè crec que no és això el que cal. El que cal es millorar les condicions de les escoles, tornar a dignificar la tasca dels professors, fer que les escoles deixin de ser presons on han d’estar reclosos tots els nens; tant si volen estudiar com si no, i acabar amb les retallades en els pressupostos escolars i en els sous del professors (i els funcionaris en general) que sembla ser la única cosa que té a mà el govern de torn per anar traient recursos, mentre els malbaratà en coses tan absurdes con el famós 1×1, per no abandonar l’àmbit escolar. En altres àmbits és igual o pitjor la manca de vergonya que demostra.

  3. Doncs jo l’he vista cada setmana… I sí, és cert que, potser, la visió no atèn la “diversitat d’escoles” que hi ha dins l’escola, i caldria haver “afinat” més… És cert.

    Però resulta agradable sentir a mestres parlar d’escola, alumnes parlar de mestres, a persones alienes al món escolar (només per la part que els toca com a pares/mares) parlar de la seva visió de l’escola… I es veuen maneres de fer dels centres, dels docents, dels projectes educatius… I tot això també forma part de l’escola que vivim en el dia a dia…

    Sí, no oblido les retallades, no oblido els problemes… Hi són, i els pateixo a diari… Però l’escola que veig els dimarts m’empeny a pensar que sí que s’aporta un gra de sorra en la difícil, però apassionant, tasca d’Educar i en la dignificació del rol del docent. A mi m’agrada.

  4. He vist gairebé tot els programes i els he trobat molt interessants. En general crec que mostren un tipus d’escola que cal fomentar i uns mestres amb inquietuds i ganes de fer-ho bé.
    Llàstima que no hi hagin més escoles com les que surten.

    M’agrada fins i tot el disseny del programa i les músiques!!

    Sóc mestra d’una Escola Bressol i la meva crítica és que en els programes que he vist s’ignora totalment l’etapa dels infants d’entre 0 i 3 anys.
    És que no la considereu una etapa educativa?

  5. La meva resposta és ambivalent.
    M’agraden algunes coses (l’entusiasme d’alguns professors) i me’n desagraden d’altres (la visió ensucrada i allunyada de la realitat de l’ensenyament a molts instituts perifèrics de les grans ciutats, amb greus problemes de disciplina i amb uns valors i interessos que es fan difícilment compatibles amb la lloable tasca d’instruir, d’ajudar a aprendre i de col·laborar en l’educació).
    Hi ha molts aspectes que no s’aborden o només es toquen de passada.

  6. Falta que s’hi reflecteixin les PROBLEMÀTIQUES amb les que ens trobem dia a dia. La nostra escola, per exemple, sembla l’andana d’un metro; ara pugen dos i baixen quatre, i el mes vinent pugen tres i baixen dos… cada cop menys mestres de suport, cada cop menys temps de coordinació, cada cop menys recursos i més alumnes… i moltes families amb GREUS dificultats de tot tipus per atendre bé els fills.
    (Sempre he cregut que als estudis de Magisteri hi haurien d’incloure la matèria de “Màgia”)
    Si la sèrie serveix per sensibilitzar, endavant, però sense deixar RES al calaix, sinó serà gairebé ficció.

  7. Jo he vist cada setmana el programa i penso que faltaria veure unes altres realitats d’escoles, ja que les que surten treballen d’una manera molt concreta, hi ha molta diversitat d’escoles, de mestres i de plantejaments.
    En general m’agrada força el programa, és molt àgil i entretingut, les persones popular que intervenen , els alumnes com ens veuen , el pedagogs que opinen, els mestres vocacionals que som la majoria, ja que si no és així no podries donar classes, doncs com diuen els companys que han escrit, tenim que lluitar amb molts fronts: societat, que no veu que la nostra tasca sigui important i es creuen en el dret de dir el que volen, ,administració, que ens retalla per tot arreu, pares, que creuen més als seus fills que en la nostra tasca.
    En resum , la sèrie està bé, però li manca veure-la des d’altres vessants i altres tipologies d’escoles.

  8. No, no m’agrada gens!.
    En comptes de ser un programa obert i crític, em sembla que ens volen oferir un model d’escola catalana al seu gust.
    Defensem l’educació pública!!

  9. T’asseus a mirar el programa esperant veurei i sentir el que vius cada dia a l’escola, sentir-t’hi reflectida i qui sap si aconseguir trobar resposta als problemes que tens tu a la classe.., i, en canvi, et trobes que aquella realitat que s’explica quasi no correspon a res del que tu vius.
    I sí, hi ha moltes escoles i maneres d’entendre l’educació; i les que s’expliquen són fantàstiques però en segons quins barris i col.lectius diria jo que utòpiques. I això que els equips de mestres seguim il.lusionats, ens trenquem el cap buscant maneres de motivar els nens, de mediar en els conflictes, d’ajudar i parlar amb les famílies (les que mostren interès), …
    Proposo que el programa vingui, camàra oculta, a una escola de barri on la problemàtica sigui crua (alt index d’immigració amb famílies desestructurades, problemes de disciplina i respecte,…) Aquesta també és una realitat tant o més real que la que ens volen fer creure a “Mestres”.

  10. He vist pràcticament tots els programes i sento que la visió que, sembla es vol donar, és la dels mestres “vocacionals” i les escoles “innovadores”, eludint la “professionalitat real” que els mestres hem de tenir per a fer bé la nostra professió (amb vocació només no n’hi ha prou) i …… la gran diversitat de metodologies i de pràctiques docents que, no només es fan a les escoles innovadores. És una mentalitat curta, aquesta, centrada en etiquetes que, a la pràctica no són reals i que sembla deixar fora les bones pràctiques de molts mestres i de moltes escoles que no estan “etiquetades”, segons els paràmetres que ofereix el programa. No m’agrada la sensación de “facilitat” que dóna sobre l’ofici de mestre…… La realitat és molt més complexa i difícil del que transmet aquest programa. S’ha quedat en una superficie etiquetada i ensucrada de la realitat.

  11. Només n’he vist trossos perquè el programa m’avorreix. Sóc professor d’un institut públic i potser tinc un punt de vista massa específic. Però un programa de televisió m’ha d’interessar perquè el segueixi mirant, i aquest no ho fa. Hi falta el rigor de preparació del guió que sí té, per exemple, el Salvados de Jordi Évole.

  12. Agraeixo la intenció de donar més rellevància a la nostra professió. Tant de bo serveixi per alguna cosa.
    De tota manera, no em sento còmoda mirant el programa. Veig un aspecte bucòlic, gairebé de ONG.
    Nosaltres som professionals de l’ensenyament i aquest programa em recorda més a “la casa de la pradera” que no pas a un reportatge d’un ofici.
    És la meva opinió.

  13. Tot són mentides. On són els professors d’ESO i Batxillerat que com jo tenen 222 alumnes per avaluar?. La realitat és que la Tarribas fa porpaganda de Blanquerna en periode de preinscripcions i que quant pitjor vagi la pública millor anirà la concertada.

Leave a Comment