DSC_0036blochome

La Mostra de Recerca Jove, des de l’altra banda

DSC_0036blochomeProfessors i alumnes participants en la Mostra de Recerca Jove de Barcelona viuen aquesta experiència com a creadors d’un treball de recerca, però en desconeixen l’altra banda, la del jurat que valora els seus projectes.

En aquest article us descobrim aquesta altra banda: com valoren els membres del tribunal la seva participació en la mostra i què és el que els resulta més difícil a l’hora d’exercir com a jurat.

Oriol Busquets, professor de matemàtica, Institut Joan Fuster

1. Valoració de la participació: Participar com a membre d’un jurat que ha de valorar i seleccionar treballs de recerca elaborats per alumnat de batxillerat és, en general, una feina força gratificant, ja que permet tenir una perspectiva bastant àmplia de la mena de treballs que s’estan fent en aquests moments. Àmplia pel que fa a la diversitat de centres que hi participen, pel que fa a la diversitat de temàtiques dels treballs i, fins i tot, pel que fa a la tipologia final d’aquests treballs (treballs amb suport audiovisual, treballs molt experimentals, treballs de recerca documental…). També cal tenir en compte que els treballs que arriben al jurat ja han passat seleccions prèvies i, per tant, tenen garantit un mínim de qualitat i interès.

2. El més difícil: Com a acte educatiu que és, en l’elaboració del treball de recerca té molta importància el procés seguit i poder conèixer de primera mà com ha «viscut» l’alumne l’experiència de la realització del treball. Aquest aspecte queda força ocult, ja que no tenim contacte ni amb l’alumnat autor dels treballs, ni amb el professorat tutor . També és empobridor, i dificulta la valoració, el fet d’haver de valorar només el producte escrit (o amb suport audiovisual), sense que l’autor ens en pugui fer una presentació.

Marta Comas, Àrea d’Educació Secundària, Àmbit d’Innovació i Suport als Centres del CEB
1. Valoració de la participació: Des de fa cinc anys –vaig començar un any abans que la Mostra de Recerca Jove s’estengués a tots els districtes de la ciutat–, participo com a jurat en alguna de les mostres territorials. Quan t’ho proposen, bufes i penses: «Amb la feinada que tinc entre mans, només em falta embolicar-me amb una cosa més». Però quan comences a llegir t’adones de seguida que l’has encertada: a partir dels treballs et poses a la pell dels alumnes de segon de batxillerat, de les seves inquietuds, i sobretot t’admires del seu elevat nivell de coneixements i de curiositat. El segon bon moment és la reunió del jurat i el contrast d’opinions amb la resta de persones que hi som presents. És un dia que es parla d’educació de veritat; o millor dit: es parla d’aprenentatge. De continguts, de processos de recerca, de metodologies, d’experiments, de sistematització de dades, de tutorització, de si s’han sabut fer les preguntes adequades…, i sempre acabem coincidint que és una llàstima que l’organització curricular de batxillerat no doni més pes ni més recursos a espais com aquest, en què és el mateix alumne el que lidera el seu procés d’aprenentatge.

2. El més difícil: De fet hi ha un primer nivell de lectura en què destries els bons treballs dels treballs dolents, i això quasi bé sempre cau pel seu propi pes. Després ve un segon moment en el qual cal afinar i puntuar, de manera que els treballs quedin situats per passar a la selecció de ciutat. Aquí crec que és important no deixar-se endur per la vistositat o la complexitat d’alguns treballs, la genialitat de certes presentacions. Cal valorar amb rigor el procés de recerca des del plantejament inicial fins a les conclusions, i valorar el fet que l’alumne hagi resolt allò que a l’inici es proposava. Costa triar-ne tres i deixar molts treballs bons fora de l’últim tram de la mostra. En el cas de la mostra de ciutat, el fet que tots trenta seleccionats vegin publicada la ressenya del seu treball i, d’una manera o d’una altra, gaudeixin d’un premi, fa que sigui menys compromès; i millor, perquè en aquests trenta hi ha representada l’excel·lència educativa de què tan es parla!

DSC_0034blocciutat

Albert Grau, inspector d’educació
1. Valoració de la participació: Es tracta d’una activitat molt enriquidora per motius diversos. En primer lloc, perquè permet veure una panoràmica interessant de la manera de treballar les competències vinculades a l’establiment d’hipòtesis i l’obtenció, classificació i elaboració d’informació rellevant a cada recerca concreta, amb l’ús de la metodologia adequada (experimental, etnogràfica, etc.). En segon lloc, perquè facilita el treball en equip amb professionals procedents de diversos àmbits, que, a l’entorn de l’educació, donen visions molt interessants i complementàries dels diversos treballs presentats.

2. El més difícil: Triar. Molt sovint el fet d’haver d’elegir tres treballs, d’àmbits de recerca completament diferents i amb metodologies i recursos molt diversos, fa difícil valorar globalment quin ha estat el nivell real d’esforç i el valor afegit –en termes d’aprenentatge processual o procedimental– que realment han pogut adquirir els alumnes, quan només es disposa del material escrit que és el resultat final del treball. A més, el fet que no tothom pot llegir tots els treballs també ho dificulta una mica, especialment pel que fa a la comparació global.

Iñaki Arregui Goñi, Servei Educatiu de les Corts – CRP
1. Valoració de la participació: Els treballs de recerca que concorren a la mostra se situen en l’excel·lència, ja que són avalats per la doble mirada i avaluació dels jurats del centre i del districte corresponent. Avaluar aquests treballs novament és un plaer, ja que et permet conèixer i analitzar a fons uns treballs rics en continguts i metodologies, que són un exponent de les capacitats dels joves estudiants i del treball del seu professorat.

2. El més difícil: Escollir els millors treballs entre els millors que s’han fet a Barcelona no és tasca fàcil. Quins són els elements que fan que un treball bo sigui millor que un altre també molt bo? Aquí és on el jurat s’ha de posar d’acord i aplicar els criteris més objectius possibles per destacar els treballs que realment són excel·lents cum laude.

Mireia Trenchs i Parera, degana, Facultat d’Humanitats, Universitat Pompeu Fabra
1. Valoració de la participació: És per a mi una experiència molt enriquidora i que em permet estar molt al dia del nivell acadèmic dels estudiants de batxillerat. Aquest coneixement m’és molt útil com a professora d’universitat, però molt especialment des que exerceixo el càrrec de degana de la Facultat d’Humanitats de la UPF. Com a responsable acadèmica, m’és molt útil i necessari saber com són els estudiants que entraran a primer curs dels nostres estudis.

2. El més difícil: Triar quins són els millors treballs quan n’hi ha més d’un amb un alt nivell acadèmic.

Agraïm la col·laboració tant del jurat com dels tutors i els alumnes que fan possible la Mostra de Recerca Jove de Barcelona. Som conscients de la manca d’hores per a les tutories dels treballs i l’esforç que tots plegats dediqueu perquè la Mostra sigui possible i de qualitat.

El 16 de juny sabrem qui són els dotze guanyadors de l’edició d’enguany, en el marc de la Festa de la Ciència, que tindrà lloc al parc de la Ciutadella.

SORT A TOTS I ENHORABONA!

Leave a Comment