Volem repetir Comenius!

Mireu els vídeos d’aquest article.

Al setembre del 2010, per recomanació de Maite Alay, professional LIC de l’escola, vaig sol·licitar participar en un seminari de contacte (contact seminar) que se celebrava a l’octubre a Brussel·les. Ben bé no sabia a què hi anava ni les conseqüències que podria tenir aquest viatge, però intuïtivament vaig sentir que podia ser una bona oportunitat per a l’escola.

El primer i segon dies del seminari de contacte a Brussel·les van ser un malson. Desenes d’escoles i de directors i professors de tota la comunitat europea a la recerca de partners per fer un projecte conjunt. Just quan pensava que no me’n sortiria vaig contactar amb quatre directors d’escoles públiques de França, Finlàndia, Polònia i Alemanya.

Vam començar a plantejar-nos què volíem fer conjuntament, i tots cinc vam veure que coincidíem en els objectius. Quin descans! Tocava tornar als països respectius, explicar de què anava a grans trets el projecte i preparar-lo en línia. Un altre maldecap! Maleïdes application forms! Però ens en vam sortir i cadascuna de les nostres agències nacionals va aprovar el projecte Once upon a Time… a European Story, tot i que Polònia va caure durant el procés. Quina llàstima!

El projecte, a banda d’altres activitats com ara l’intercanvi de contes, històries i llegendes de cada país amb un petit resum en anglès (llengua de comunicació entre nosaltres), consistia a construir una història entre els nens de 6è de les escoles respectives.

Els personatges principals, l’Anne i el Tom, a més dels universals dracs, bruixes, esperits i castells, havien de viatjar pels quatre països per trobar els quatre diamants que els permetrien recuperar el seu regne per als reis de Besaesbar (Beeskow, Savonlinna, Estrasburg i Barcelona, ciutats participants).

Però… el projecte consistia no només a elaborar una història conjunta, il·lustrar-la, editar-la i fer-ne una pel·lícula utilitzant l’anglès com a llengua vehicular, sinó també a viatjar a l’estranger amb els nens de 6è.

La proposta semblava massa arriscada i complicada, però aviat vam tenir clar que una oportunitat així no es podia deixar perdre. Tenir contacte amb altres nens d’arreu d’Europa seria molt estimulant per als alumnes per donar més valor a l’estudi de la llengua comuna, l’anglès, i per conèixer els costums, les tradicions i les formes de vida de nens de països veïns.

De manera que al maig del 2011, primera mobility: arriben a Barcelona els professors de França, Alemanya i Finlàndia i els nens i les nenes alemanys i finlandesos. Aquests últims s’instal·len per parelles durant una setmana a casa de famílies de l’escola. De dia, mentre el professorat treballa, els nostres guests children assisteixen amb normalitat a les nostres classes, i a la tarda organitzem visites per Barcelona, incloent-hi les platges. Hem d’agrair a les nostres famílies la seva generositat i l’esforç fet per acollir dos nens de cada país durant una setmana a casa seva. Chapeau!

Aquest curs hem estat nosaltres els qui hem visitat Alemanya al novembre i Finlàndia al febrer, just quan estaven a –40 ºC. Llàstima que només hi han pogut viatjar 18 alumnes de 6è. Cal dir que ha estat cada escola partner la que ha decidit no tan sols les dates de les visites, sinó també el nombre d’alumnes (guest children) que podia viatjar en funció del nombre de famílies acollidores (host families).

Creiem que el Comenius és un projecte fantàstic i que tots els nens i les nenes haurien de tenir l’oportunitat de participar-hi algun dia. Tenir contacte amb altres nens d’Europa, intercanviar vivències i experiències, i conviure-hi uns dies és la millor manera d’establir lligams i comprovar que tots, dins la diferència, som molt semblants.

L’experiència ha estat magnífica, inoblidable i molt enriquidora! Tant és així que ens agradaria tornar-la a repetir amb el suport, per descomptat, de tota la nostra comunitat educativa i de l’Administració.

Leave a Comment