120228_021_Ins_Miquel_Tarradell_ivan_gimenez

El nostre alumnat, més a prop de la universitat

La font d’inspiració d’aquest article és per a nosaltres una gran alegria: a les proves d’accés a la universitat del juny del 2012, tots els alumnes de l’Institut Miquel Tarradell que s’hi van presentar les van superar, i amb notes molt destacables. Aquest és un fet que no s’havia donat a cap convocatòria des que es van implantar, i per tant ens en sentim molt satisfets.

120228_021_Ins_Miquel_Tarradell_ivan_gimenezQuan l’institut va obrir les portes el curs 1996-1997, arribar a tenir batxillerat i graduar alumnes de postobligatòria van ser els objectius que més ens van encoratjar.

Al llarg d’aquests setze cursos, l’evolució del centre ha passat per dues fases. La primera fase, de rebuda i acolliment de l’alumnat nouvingut, d’integració cultural i educativa dels adolescents a la nostra realitat, que va ser fonamental per posar les bases del que ara és la cultura de centre. I un equip de professorat vocacional amb un repte immens, que va tirar endavant i va posar l’institut com a capdavanter de la integració, la mediació i la cohabitació de nouvinguts en un clima acadèmic de convivència, interculturalitat i respecte. Aquesta tasca va ser reconeguda el 2005 amb el premi Catalunya Educació.

Una segona fase va començar abans del 2005. Una part del nostre alumnat ja era nascut a Catalunya i creixia entre cultures diferents, i moltes vegades progressava malgrat unes condicions socials i econòmiques degradades. Tot i així, una gran part ja assumia el nostre sistema educatiu. L’Administració va donar en aquell moment ple suport a la nostra aspiració, amb recursos que ens van permetre passar de la integració a la inclusivitat, de l’acollida al treball per l’autèntica igualtat d’oportunitats. La resiliència d’alguns es començava a materialitzar!

Per a nosaltres és un gran motiu de satisfacció poder continuar oferint als nostres alumnes la possibilitat de cursar batxillerat. És absolutament imprescindible per a un centre com el nostre, on la lluita per fer efectiva la inclusió social esdevé prioritària. Però aquest convenciment no ens fa perdre de vista les dificultats dels nostres objectius:

— L’arribada tardana al nostre sistema educatiu de molts dels alumnes. Falta de referents culturals occidentals. Falta de coneixements en matèries bàsiques.

— Baix o nul interès d’algunes famílies per la continuïtat de l’alumnat en els estudis postobligatoris.

— Desconeixement de la llengua catalana.

— Dificultats econòmiques per continuar els estudis després del batxillerat, cosa que provoca desmotivació.

— Necessitat d’ajudar els progenitors en tasques no pròpies de la seva edat.

— Poca o nul·la valoració dels estudis en l’entorn d’algunes noies.

— Autoestima baixa a causa de la consciència de la dificultat i la por del fracàs.

La recerca de maneres de superar les dificultats de l’entorn ens ha portat a fer virtut de les necessitats. Hem fet progressos molt importants en línies estratègiques que tradicionalment se’ns havien posat molt difícils, com ara la relació estreta amb les famílies i la vinculació d’aquestes i dels alumnes amb el projecte de centre, i hem fet un salt de qualitat important en les relacions amb l’entorn, les entitats educatives i culturals del barri i la participació en les activitats i les oportunitats que ofereix el Districte de Ciutat Vella.

Com afrontem i intentem superar aquestes dificultats?

Amb un seguiment educatiu i una programació individualitzada flexible a l’hora d’establir el nivell curricular de partida.

Fent esforços per mantenir suports d’aprenentatge a l’alumnat amb més dificultats, sobretot pel que fa a la llengua catalana, al mateix temps que hem engegat programes d’estimulació i acompanyament, com el monitoratge des de l’ESO fins al batxillerat d’alumnes amb possibilitats.

Donant suport a l’alumnat i a les famílies en els processos implícits a les situacions desafavorides i en els inherents als processos migratoris.

Aprofitant la pròpia experiència i la del professorat per intervenir en el procés integrador dels alumnes i portant a terme projectes innovadors que afavoreixen «l’autoabastiment» a partir de la intervenció d’exalumnes i alumnes de cicles, que pertanyen a la família de Serveis a la Comunitat, amb alumnes de l’obligatòria.

Quins són els progressos ?

120228_016_Ins_Miquel_Tarradell_ivan_gimenezMés compromís de les famílies i la comunitat educativa en general en el procés educatiu. Identificació de l’alumnat amb l’institut. Estimulació del sentiment de pertinença.

Convicció de les famílies i dels alumnes del bon nivell d’aprenentatge que s’ofereix.

Creació d’un clima que, més enllà de la bona convivència, també és d’estudi i ambiciós.

Participació de tots els agents de la comunitat educativa en els processos de superació i aprenentatge.

I uns resultats que recolzen el nostre discurs, que ens encoratgen i ens diuen a crits que estem en la bona línia.

Tanmateix, aquesta certesa no ens ha de fer oblidar que els nostres esforços, la nostra il·lusió continua necessitant el ferm compromís de l’Administració de continuar donant suport a la nostra feina: sense aquest suport tenim por que no tinguem més Karimas, més Madiahs, més José Antonios que facin realitat la seva aspiració d’arribar a ser universitaris.

EL PROFESSORAT

Els professionals de l’ensenyament, per allò que la nostra feina dóna fruits en el futur, rebem poques satisfaccions immediates. Per això, veure que el nostre alumnat pot competir amb èxit amb altres que no han hagut de superar unes condicions adverses per aprendre reconforta la nostra malmesa autoestima. Ara bé, sense renunciar al legítim orgull que sentim pel fet que tots hagin aprovat la selectivitat, he de reconèixer, com a tutor d’aquesta promoció d’alumnes durant dos cursos, que van mantenir dia a dia un interès per l’estudi que va facilitar la tasca del professorat. Esperem que les futures promocions de l’institut aconsegueixin crear un clima de treball semblant al que es va donar al 2n de batxillerat del curs passat.

Felipe González Bosch (tutor de 2n de batxillerat del curs passat)

L’ALUMNAT

El pas per l’institut ha estat molt gratificant, alhora que enriquidor. A més d’haver obtingut una formació acadèmica completa, que ens ha obert el camí a una formació superior (universitària), ens emportem vivències, records i experiències inoblidables.

K. M. (alumna de 2n de batxillerat del curs passat)

El pas per l’institut ha estat una aventura divertida, alegre, per recordar, i a la vegada estressant. L’institut té molts aspectes immillorables, però sobretot m’agradaria ressaltar-ne un en concret, que és la bona relació que existeix entre el professorat i l’alumnat. Els professors tracten amb molt de respecte i afecte els estudiants, independentment d’on siguin: la Xina, l’Equador, el Marroc, el Pakistan, etc.

Els professors són gent amb ganes d’ensenyar, i gràcies a ells avui sóc una persona que estic a punt de fer realitat el meu somni des de petita: dintre de poc seré advocada d’estrangeria i podré ajudar la gent, que és una de les moltes coses que em van ensenyar els professors.

Finalment, m’agradaria dir que no canviaria per res del món el temps passat al meu institut, l’INS Miquel Tarradell, l’institut que sempre tindrà el seu record en mi.

M. B. (alumna de 2n de batxillerat del curs passat)

Pedro Menéndez-Arango
Director de l’Institut Miquel Tarradell

Leave a Comment