TRANÇ. Foto de Ros Ribes

Dues experiències d’aprenentatge de dansa extraordinàries

Durant el primer trimestre del curs 2012-2013, un grup d’alumnes de dansa de l’IEA Oriol Martorell han participat en dos espectacles de gran format: d’una banda, Tranç, de Cesc Gelabert i Isaki Lacuesta, que es va estrenar al setembre al Mercat de les Flors;  i de l’altra, el Trencanous, amb el Ballet del Teatre Nacional de l’Opera de Praga, al gran Teatre del Liceu.

Per a l’alumnat del centre compartir escenari amb grans professionals de la dansa ha estat una experiència d’aprenentatge única i extraordinària. Per a l’equip docent ha significat un reconeixement de la seva tasca i, sobretot, la constatació que des del centre es prepara adequadament l’alumnat per respondre als reptes del món professional.

TRANÇ. Foto de Ros Ribes
L'alumnat de lIEA Oriol Martorell durant la seva actuació a TRANÇ. Foto de Ros Ribes

Parlem amb l’Amèlia Boluda (cap del Departament de Dansa Contemporània) i el Jordi Pérez-Bravo (coordinador de Dansa del centre).  Els  dos professors que van compartir l’experiència dels 26 alumnes de la classe de sisè de dansa creativa i contemporània que a finals del setembre passat van participar en l’espectacle Tranç, de Cesc Gelabert, que va obrir la temporada del Mercat de les Flors, amb motiu de la celebració del desè aniversari de l’Institut Ramon Llull.

Què ha significat aquesta experiència pel vostre centre?

Jordi. Per als alumes, les seves famílies, el professorat que hi va participar i tota la comunitat educativa de l’IEA Oriol Martorell, l’experiència de poder compartir muntatge, assaig, escena i tots els elements que comporta una producció tan important amb Cesc Gelabert i la resta de professionals que van intervenir en l’espectacle, va ser molt positiva, especial i sobretot enriquidora.

Són habituals aquest tipus de col·laboracions del centre amb el món professional?

Jordi. Des del primer curs, els alumnes ja tenen experiència dalt de l’escenari amb les mostres que fem cada any, i també és habitual que vinguin coreògrafs al centre. Però el que no és habitual és compartir escenari amb grans ballarins, com Cesc Gelabert o la companyia del Ballet del Teatre Nacional de Praga.

Com us vau preparar per a l’actuació?

Amèlia. Cesc Gelabert els va ensenyar uns passos que després vam repetir i millorar a classe de dansa contemporània. També els demanava una bona part d’improvisació, que en la matèria de dansa creativa i contemporània és molt important, i ho fan des dels 6 anys… De fet vam fer molt pocs assajos amb ell, només quatre o cinc sessions al setembre fora de l’horari lectiu, a partir de les 6 h de la tarda, i després vam treballar-ho a classe. A nivell curricular, ens va donar la possibilitat de treballar molts aspectes i ha representat molta feina fora de l’horari habitual, al marge de les classes. Després van actuar quatre dies, de dijous a diumenge, al Mercat de les Flors, i això va representar 10 o 12 hores seguides: des de l’assaig fins a les 12 h de la nit després de les funcions.

Què us ha aportat aquesta experiència?

Amèlia. Als nens els ha motivat molt i els ha permès veure de prop el seu model, un gran artista. Cesc Gelabert els va dir coses extraordinàries i ells van valorar molt poder estar amb ell a l’escenari. Va suposar gaudir d’unes classes magistrals. En l’espectacle també hi va participar IT Dansa, la companyia de postgraduats de l’Institut del Teatre. Per als nens assajar amb ells va ser fantàstic, perquè són grans però no tant com els professionals que ja fa anys que treballen. Són més propers i alguns, a més, eren exalumnes del nostre centre. Han après molt en aquests mesos que hem treballat tan intensament, perquè després de l’estrena al Mercat de les Flors, hi va haver el muntatge a Manresa (una representació que es va fer al Teatre Conservatori, en el marc de la Fira de la Mediterrània) i vam haver de tornar a treballar el que ja havíem deixat. En molt poc temps es va haver de fer una adaptació de l’espectacle perquè a Manresa es feia sense els d’IT Dansa.

Jordi. I hem pogut constatar que no anem malament. A l’hora de fer tots aquests canvis d’última hora, van demostrar que tenien una gran capacitat d’adaptació i d’improvisació. Per a nosaltres, aquest és el resultat final de la suma del treball d’un equip de professors, amb un currículum global integrador de moltes coses. Han respòs en tots els aspectes: ritme, expressió, tècnica, coordinació, presència, captació de les coses… Estan habituats a treballar tot això i han demostrat que són capaços de respondre a aquesta situació. I en aquest sentit és el resultat d’una globalitat. Ens ha aportat molt, però també ens ha servit d’avaluació interna, per veure que aquests nens estan preparats per assumir reptes com aquest; i en unes condicions especials, de pressa, en un temps curt, amb persones diferents…

professorat_iea_oriol_martorell_02
D'esquerra a dreta, els professors de l'IEA Oriol Martorell Amèlia Boluda, Jordi Pérez-Bravo i Elena Bernal.

Del 22 al 25 de novembre un grup de 10 alumnes de 4t i 5è curs de l’especialitat de dansa van actuar juntament amb els ballarins i ballarines de la prestigiosa companyia del Ballet del Teatre Nacional de Praga, en la producció El Trencanous, un conte de Nadal del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En aquest cas Elena Bernal (cap del Departament de Clàssic) i Jordi Pérez-Bravo van ser els dos professors que van compartir aquesta aventura amb el seu alumnat.

Com va començar aquesta experiència?

Jordi. El Ballet del Teatre Nacional de Praga tenia previst venir a representar El Trencanous a Barcelona i es va posar en contacte amb l’escola perquè necessitava un grup de 10 nens i nenes. Havien de ser uns ballarins amb unes característiques molt concretes, amb una edat i una alçada determinades de cara al vestuari que tenien i a la caracterització dels personatges de l’obra. Els encarregats de la figuració del Liceu van fer un càsting entre el grup d’alumnes de 4t i 5è que s’ajustaven a les característiques i les edats que ells demanaven.

Com es va preparar aquest càsting des de l’escola?

Jordi. El procés va començar amb una tutoria prèvia al procés de selecció per encarar justament això, perquè els alumnes ho veiessin com una oportunitat, i si al final no eren triats per participar en l’espectacle no passava res. Això és una de les coses importats que ens ha aportat aquesta experiència: una manera d’entendre que en el món de l’espectacle de vegades et toca i de vegades no et toca.

Elena. Alhora es va preparar una sessió amb tots els alumnes per anar a veure un assaig tècnic de l’espectacle. Va ser una manera d’implicar en el muntatge els que no havien estat escollits, cosa que els va permetre veure’n la part del darrere. Va ser un aprenentatge interessant perquè van poder veure com es feien les correccions als ballarins, els canvis d’escenografia… Va anar molt bé perquè veiessin que en el món professional es fa igual que quan nosaltres assagem amb ells.

Com van preparar la seva actuació els nois i noies escollits per participar en l’espectacle?

Jordi. Va començar setmanes abans de l’estrena amb l’arribada a l’escola de la professora de la companyia, Mikaecla Czernic, amb qui van estar treballant intensament els passos i les evolucions de la coreografia on participaven els alumnes, al primer i segon actes d’El Trencanous. A partir d’aquí els professors de l’escola vam mantenir i millorar tot el que havien après, mitjançant assaigs parcials. Es feia fora de l’horari lectiu, per interferir al mínim en el ritme del centre.

Elena. La professora de la companyia se’n va anar molt contenta. Va dir que els nens havien agafat les coses molt ràpid, que eren molt expressius. Es va sorprendre que en una setmana haguessin aconseguit tot el treball que havien fet. Ens va dir que havien demostrat una gran maduresa.

El Trencanous, foto d' A.Bofill
Els alumnes de l'IEA Oriol Martorell, durant la seva actuació a El Trencanous. Foto d' A.Bofill

I a partir d’aquí?

Jordi. La mateixa setmana de l’estrena, tres dies abans de la primera funció, van començar les jornades d’assaig al mateix teatre del Liceu amb tota la companyia. Després van venir les proves de vestuari, l’assaig parcial amb el protagonista a la sala de cors, presentar tot el que havien treballat… També conèixer l’espai, l’assaig parcial a l’escenari, l’assaig amb orquestra… Va ser tot molt intens. I això fins dijous, el dia que van començar les cinc funcions previstes. Dijous al matí es va fer un assaig tècnic amb la resta de l’alumnat de 4t i 5è de l’escola de públic. Els va permetre viure tot un matí d’assaigs i estar sols a la platea per veure els seus companys. Va ser molt motivador. Ballar en directe, amb orquestra, en un teatre com el Liceu, i finalment totes les complicitats que es van crear dins, amb els ballarins, estrelles, cos de ball… Era una companyia molt polivalent en el sentit que tots feien de tot.

Elena. Veure que la primera ballarina estava de sobte en un cos de ball a la funció de la nit, quan a la tarda havia fet de solista va ser molt important per a ells. Quan va acabar tot també hi va haver molta emoció. Els nens ploraven perquè deien que no els veurien més… Hi havia hagut molta comunicació, sobretot amb la primera ballarina.

Què creieu que els ha aportat als vostres alumnes?

Elena. Una experiència que ha estat una il·lusió, perquè El Trencanous és un conte, i de sobte s’han vestit de nens de conte dins d’un conte. I sense ni pensar-ho han estat treballant amb professionals d’allò a què es volen dedicar quan siguin grans… Per il·lusió, per motivació, per exigència d’assajos, ha estat molt enriquidor, perquè és la vida real dels ballarins.

Que és el que els ha costat més?

Elena. Potser el dia que van fer doble funció. Tenim una alumna que llavors tenia 9 anys i entre sessió i sessió s’adormia…

Jordi. Després va sortir i va anar molt bé. De fet teníem tota la logística muntada. Amb les complicitats que es van crear amb la gent de la companyia i el personal del Liceu vam estar molt ben cuidats. Un regidor els va portar brownie que havia fet a casa seva, bombons… Atreien molt les simpaties de tothom.

Elena. També va ser molt gratificant que a les crítiques que han sortit als mitjans del muntatge sempre hi ha hagi hagut una menció específica per a ells, en el sentit ho havien fet molt bé i havien tingut un paper notori.

Com ha estat la resposta de les famílies en tots dos casos?

Jordi. Hem tingut una resposta increïble. Han estat al nostre costat en tot moment, amb molta puntualitat a l’hora de venir a recollir els nens, i de portar-los. Diuen que hem estat nosaltres, però ens han ofert un suport molt gran. Ha tocat posar-s’hi a tota la comunitat educativa sencera. Tot i que som tres professors els que ara donem la cara, és el resultat d’un equip de professors any rere any. La nostra frase preferida és que som un granet de sorra en la seva vida…

One thought on “Dues experiències d’aprenentatge de dansa extraordinàries

  1. Hola Jordi!!! Soc el teu company de camilla de la.Gimbernat!!! El menorqui!!! Despres de 20 @nys et trobo!!! Em feria molta il.lusio parlar amb tu!! Perdona q utilitzi aquesta font.x contactar amb tu xo es lunica manera q he trobat!
    Sha creat un.grup de tota la promocio de fisios 93-96i ferem una trobada a finals de febrer.
    A part daixo em.feria il.lusio sentirte i parlar un rato et deixo el meu telf. 692731701
    Una abraçada!!

Leave a Comment