Els joves no llegeixen?

Hi ha una certa tendència social a culpar el col·lectiu de joves de fer baixar l’índex lector de casa nostra.

“Els joves no llegeixen”, sentim dir sovint. I, la veritat, crec que es diu amb desconeixement de causa i amb massa frivolitat.

És clar que com a professora he hagut de fer les mil i una per “fer” lectors a l’aula. És clar que m’he trobat amb el típic alumne que fa el possible per passar lluny dels llibres, com si tingués por d’enganxar la malaltia dels “lletraferits”.

Però, pregunto: no n’hi ha d’adults “esquiva-llibres “? L’al·lèrgia lectora és un fenomen exclusivament juvenil?

Crec que el fet de no llegir és complex i es deu a una barreja de factors que van des de l’extracció social, a l’educació familiar i escolar i a un llarg etcètera que no es detura només en la franja d’edat.

També es parla sovint, i no sempre en termes elogiosos, de què llegeixen els joves. Aquí podríem obrir un segon debat força interessant. És bo que el públic jove s’empassi sèries com les vampíriques aventures crepusculars? Hi haurà qui us dirà que per llegir aquesta mena de literatura més val no llegir res.

Jo no hi estic d’acord. Si un llibre atreu i enganxa, guanya lectors, és poc probable que aquests nous lectors es donin de baixa de la lectura. El més probables és que, sense adonar-se’n, en vagin adquirint l’hàbit i no seria la primera vegada que un lector de Crepuscle acabi llegint Tolkien.

I, dit això, deixeu-me parlar de les meves experiències positives amb els joves lectors que sovint trobo a escoles i instituts. Aquells que comencen a desgranar les llistes de lectures i et deixen garratibats. Grans lectors. O, per altra banda, els que et diuen que el teu llibre és el primer que han llegit sencer, però que els ha agradat molt i en pensen llegir més. Futurs grans lectors.

Els que et comenten que han començat a escriure una novel·la i que de grans s’hi volen dedicar. Futura competència.

O, com algun dels membres del jurat del premi Carlemany d’enguany, que em confessava, en una mostra de maduresa poc pròpia de l’edat , que quan li van proposar fer de jurat va necessitar tot l’estiu per decidir-se, perquè “una cosa és llegir i tenir una opinió del que s’ha llegit, i una altra molt diferent jutjar un llibre que es presenta a un premi amb rigor i objectivitat”.

I és que en aquest món hi ha de tot, ja es veu, i cal fugir de les generalitzacions i de les afirmacions massa rotundes.

Núria Pradas
Escriptora

Blog de l’escriptora

2 thoughts on “Els joves no llegeixen?

  1. Estic d’acord amb la vostra reflexió ,no es oportú generalitzar conceptes ,des de la meva experiència el treball realitzat a l’escola amb els joves per despertar el seu interès per la lectura , moltes vegades aquests resultats no maduren fins passat un temps.
    Durant cinc anys col•laboro amb un grup de lectura amb dones en el centre Cívic Torre Llobeta, i poc a poc s’engresquen a la lectura i cerquen llibres per llegir pel seu compte.
    La lectura els aporta seguretat i un ventall d’experiències que algunes reflecteixen la seva realitat.
    Aquest any col•laboro amb el voluntariat educatiu de la lectura amb nens, un projecte engrescador doncs puc gaudir de les estratègies dutes a terme per potenciar el plaer per la lectura. Els nens es senten seduïts per les històries.
    Crec que tots els amants de la lectura hem de conquerir nous adeptes per aquest cercle potenciador de vivències , experiències i coneixements

  2. Si a l’Institut tothom llegeix el mateix llibre, al mateix ritme i, a més, n’ha de fer un treball al final, fem lectors?
    Això ja hauria d’estar molt superat!
    És la meva opinió.

Leave a Comment