Zygmunt Bauman

El passat dia 12 de març, el sociòleg polonès Zygmunt Bauman va fer una conferència al CCCB que tancava un cicle que portava el títol “En comú”. Tot un encert a més d’una necessitat, perquè trobar punts d’unió en aquests moments tan convulsos és un objectiu de primer ordre que hem de mirar d’assolir entre tots. L’educació hi té un paper clau, potser el més important.

Bauman presentava el seu últim llibre “Sobre la educación en un mundo líquido”. El format escollit per aquesta obra, com en altres seves, és una conversa, en aquest cas amb Ricardo Mazzeo on repassen junts alguns temes vinculats a l’educació en aquesta societat que Bauman ha resumit amb la metàfora del món líquid, imatge que ha estès, entre d’altres, a la sociologia, la psicologia individual i col·lectiva, a la immigració, a la política, a la filosofia i ara a l’educació.

Vaig tenir l’honor de presentar-lo i poc abans de començar l’acte, amb el meu anglès més deficient del que voldria, vaig comentar-li que els seus llibres eren molt ben rebuts al nostre país per bona part de mestres, professors i professores. Ell em va respondre que es comportava com un mariner o un navegant que escrivia alguna cosa en un paper i ho dipositava dins d’una ampolla que enviava a la sort de les onades. Podria ser que aquesta ampolla navegués pel mar i mai no fos localitzada. Podria ser que algú la trobés, però no sentis curiositat per conèixer el contingut del missatge. Podria ser que l’obrís i llegís el que ell havia escrit i podria ser que hi coincidís o hi discrepés.

Ja ho veiem, hi ha molts “podria ser”. Si el condicional és el temps del desig i de l’esperança, en aquest senzill exemple Bauman ens dóna una clau del missatge profund que ens vol transmetre.

L’autor de “Sobre la educación en un mundo líquido”, des de la saviesa de l’estudi i dels anys, ens situa en el marc on ens belluguem; a partir d’aquí, i després de fer-nos adonar de les incerteses que genera aquest món que canvia a una velocitat de vertigen, reclama la nostra atenció, a fi que no oblidem mai que sempre hi ha uns sabers i unes maneres de fer que cal conservar a la memòria.

En aquest marc que algú pot considerar pessimista, a les paraules de Bauman sempre batega la necessitat de viure i d’aprendre a viure amb els altres i pels altres.

De fet, la seva sociologia s’allunya de la senzilla explicació dels fenòmens i té un contingut ètic molt profund, si entenem l’ètica com la resposta que donem, sempre insatisfeta, a les necessitats dels altres. La cultura no seria altra cosa que aquest conjunt de respostes que hem anat donant al llarg del nostre trànsit en aquest món que construïm entre tots.

Confiem que aquestes respostes siguin també a favor de tots. Les paraules del savi polonès ens ajuden a assumir aquesta responsabilitat, sobretot a nosaltres si ens considerem educadors –per tant testimonis- d’alguna manera de les noves generacions.

Jaume Cela
Mestre i escriptor. Director de l’Escola Bellaterra

Enllaç amb la intervenció de Zygmunt Bauman en la Cloenda del cicle En Comú al CCCB

Leave a Comment