I130717_ins_quatre_cantons_DSC_0009

«Ens interessa que els alumnes facin alguna cosa amb allò que han après»

Juntament amb cinc companys més, Ramon Grau va posar en funcionament ara fa tres cursos l’Institut Quatre Cantons al barri del Poblenou de Barcelona. Un projecte que, en paraules seves, planteja «una ESO una mica diferent de la tradicional», amb una forma d’aprendre i una manera de mirar diferents, sense matèries, a partir de centres d’interès que globalitzen els continguts curriculars i es treballen íntegrament a través d’una plataforma virtual de l’aprenentatge.

En aquesta entrevista ens parla de l’eix central del projecte educatiu del seu centre, el «treball globalitzat», i dels aspectes fonamentals que caracteritzen la seva línia pedagògica i la seva forma de funcionar.

Què és el treball globalitzat?
Algunes matèries, com les socials i les naturals, la tecnologia i la plàstica, no les impartim independentment, sinó que les treballem durant una franja de dues hores diàries per centres d’interès que incorporen continguts de diferents matèries i que imparteix un sol professor. De manera que hi ha una coordinació entre els diferents professors, que defuig l’especialista en una matèria. Són un total de nou hores a la setmana, més dues hores d’anglès vehicular, que es fan dins d’aquest treball globalitzat.

Com funciona aquest treball?
Cada treball globalitzat dura cinc setmanes; es fan dues hores diàries, de dilluns a dijous, més una hora els divendres per a la valoració i el balanç de la feina de la setmana. En el treball globalitzat que fem sobre el tema del bosc, per exemple, hi ha un bosc de naturals, un de socials, un de tecnologia, un de plàstica. Veiem què ens aporta cada matèria al centre d’interès i hi treballem també una competència comunicativa. Les matemàtiques o la llengua, a més d’estudiar-se com a matèries, també es treballen en el treball globalitzat, en el context del tema del bosc, de l’aigua, dels estils de vida o d’històries del cel. Estem subjectes a un currículum, i això fa que en els treballs globalitzats que proposem integrem els continguts de diverses matèries. Per exemple, quan fem «històries del cel» parlem de mitologia grega i de Grècia i ho lliguem amb el cel, amb les constel•lacions i el sistema solar. Els continguts es poden barrejar de manera natural. El nostre pensament occidental parcel•la el coneixement per matèries, però la lògica acadèmica no és la mateixa que utilitzem les persones per aprendre. Per als nens ha de tenir sentit en la realitat, i a partir d’aquí apareixen tots els continguts. Per això aquí treballem la programació per centres d’interès, els quals integren tots els coneixements que formen part del currículum.

Són fixos aquests centres d’interès?
Nosaltres pensem més aviat a fixar unes línies de treball, i es proposen uns quants treballs globalitzats per trimestre. De cara a aquest curs, per exemple, ens van fer una oferta per fer un treball globalitzat amb el Museu del Disseny, i l’hem integrat al nostre currículum. Per a l’alumnat de segon i tercer, hem incorporat treballs globalitzats de proposta externa de diverses entitats amb les quals hem arribat a un acord, com la sala Beckett, la Fundació Vila Casas, TransformaFilms, el Museu Blau o Hangar. Els alumnes treballen per grups un encàrrec concret i real que els fan aquestes entitats. Creiem que l’escola ha de ser el vehicle de transmissió de la cultura del moment, a més del model de reproducció del coneixement. I la idea és, a més, que els alumnes no es limitin a reproduir, sinó que aprenguin ells mateixos a produir. Per exemple, en el cas de la sala Beckett, se’ls ha proposat que creïn una peça teatral dedicada a un públic juvenil.
A segon i tercer d’ESO, com que no hi ha llibres de text, fem un treball molt competencial amb les llengües, que lliga amb el treball globalitzat que fem amb les matèries instrumentals. A l’alumnat, tot el que aprèn li serveix de molt en el treball globalitzat, i hem vist que han fet una gran evolució…

I130717_ins_quatre_cantons_DSC_0009
Ramon Grau és el director de l’Institut Quatre Cantons.

Com és l’adaptació de l’alumnat a l’Institut ?
L’alumnat no té llibres de cap matèria i, segons el centre d’on vingui, això el descol•loca. Els que estan acostumats a treballar per projectes no els costa gens, però potser és una mica més difícil per als qui estan acostumats a treballar amb llibres i llibretes i a fer deures de la manera tradicional. Aquí algun dia potser s’emporten quatre exercicis a casa perquè l’endemà es parteix d’aquests exercicis per completar el que s’ha fet a classe, però no tenim deures en el sentit tradicional.
Desenvolupem les capacitats que ens fan desenvolupar. Si a l’escola de primària has d’idear, discutir i exposar idees, aprens a fer tot això, cosa que és ben diferent de subratllar, copiar i tenir bona lletra. Per això, s’adapten millor els primers, mentre que als que estan acostumats als exàmens i a estudiar els últims dies aquí això no els funciona. Els costa més i el primer trimestre necessiten adaptar-se al centre, per això en fem un seguiment amb l’ajut de les famílies, la majoria de les quals han col•laborat molt. Hem fet una enquesta de satisfacció a les famílies i estem molt contents dels resultats, perquè hi ha molta identificació de les famílies amb el centre.

Què és el que els costa més, a les famílies?
Hi ha diversos factors que espanten les famílies, i el més important no és la globalització dels continguts. El que els costa més d’entendre és que es faci tot amb ordinador. Hi ha una construcció social sobre el que ha de ser l’ESO i no encaixa amb el nostre funcionament. El director d’una escola de primària de la zona ens comentava que els pares li deien: «A primària això està bé. Però, i a secundària? Faran exàmens?». Com si aprendre només fos superar exàmens… Nosaltres fem exàmens, però no és l’única manera que tenim de valorar l’aprenentatge: els alumnes fan moltes exposicions orals, per exemple, i presenten evidències del que han après a través de documents que elaboren… Així, es diversifiquen les maneres de mostrar que hi ha hagut un aprenentatge, i l’examen és una prova més que treballen cada dia. Per exemple, nosaltres treballem l’Antàrtida durant un mes a través de 21 ítems informatius, 21 observacions, que són tasques que han fet, exposicions orals, documents que pengen amb descripcions, notícies… El que ens interessa és que els alumnes facin alguna cosa amb allò que han après, com ara elaborar una història que parli del camp gravitatori que permeti veure que l’alumne ha entès el tema i, a més, que és creatiu. La nostra forma de treballar va en aquesta línia: treballar competències a través del treball globalitzat.

Tot plegat implica més dedicació dels docents i un gran esforç de coordinació entre ells…
Com a centre de nova creació, hem proposat que el professorat que s’incorpori al centre vingui perquè vol, perquè l’interessa el projecte. Han de ser persones que estiguin obertes a col•laborar per poder compartir amb altres professors continguts de la disciplina que van aprovar per oposició fa anys. Aquest centre s’està configurant en aquesta línia i esperem que el nou decret de plantilles hi ajudarà.

Com està organitzat el centre?
Entenem l’organització com un vehicle que ens permet portar a terme les idees que tenim, que estan plantejades d’una manera diferent de l’habitual quant a espai i temps. Això vol dir que hi ha professors que fan dues hores seguides de classe amb el mateix grup, i que les aules estan organitzades d’una manera a poc usual: en alguns espais hi pot haver tres professors al mateix temps amb seixanta 60 nois i noies, tota una promoció, que treballen en un projecte personal de recerca d’informació.
Volem atendre els alumnes personalment, i per això creiem que hi ha moments que les ràtios han de ser baixes. Hem muntat un dispositiu que permet el desdoblament de les classes en dos o tres grups, amb una atenció més personalitzada a l’alumnat, i això permet identificar les seves dificultats perquè despleguin les seves capacitats. Entre ells hi ha el que és brillant, el que és un estudiant mitjà i el que té més dificultats d’aprenentatge, i tots tres poden ser amics i alhora treballar junts. Per això estem implementant activitats a través de la programació multinivell, amb un grau d’exigència diferent segons l’alumne, que permet que cadascun desplegui les seves capacitats.

L’Institut Quatre Cantons forma part de la Xarxa de Centres Innovadors de l’ICE de l’Universitat Autònoma de Barcelona.

Enllaç amb el web de l’Institut Quatre Cantons

6 thoughts on “«Ens interessa que els alumnes facin alguna cosa amb allò que han après»

  1. Caldria que l’administració se n’adonés que cal recolzar a centres amb projectes com aquest on la dedicació del professorat supera amb escreix el que legalment els correspondria.
    Enhorabona a tot l’equip docent, a tot l’alumnat i a les famílies que han escollit aquesta opció perquè creuen en la formació integral.
    L’administració, a posar-se les piles i no posar bastons a les rodes a les coses que funcionen.
    És la meva opinió.

  2. Hola,

    Una bona iniciativa, em recorda a http://sfbrightworks.org/ però sense haver de pagar 24.000$ per curs. A Les Corts estem obrint l’Ateneu de Fabricació (digital), un dels 10 que es volen obrir a BCN, i treballant continguts amb en CEB. Si treballeu amb Hangar, aquest pot ser el següent pas. Quan vulgueu en parlem!!

    Pere

    (per cert, només per nens/es del barri o de tota BCN la inscripció?)

  3. SÒC MARE DE DOS ALUMNES DEL 4 CANTONS,I PUC DIR EM VEU ALTA , QUE FORMAR PART D´AQUESTA FAMÍLIA EDUCATIVA , ÉS UN PRIVILEGI.

    GRÀÇIES.
    CORAL

  4. La meva filla és alumna des de l’inici i haig de dir q arriba cada tarda amb un somriure, gaudeix aprenent i estudiant,això per mi és l’evidència de que es poden fer les coses de manera diferent, que tenim la sort de gaudir d’uns professionals Excel.lents i implicats, que les famílies ens sentim privilegiades”…………ara només ens queda esperar que l’administració ens ajudi a mantenir viu aquest projecte i a donar suport a d’altres similars,com han fet fins ara, doncs projectes com aquest s’ho valen!!!!
    Gràcies Ramon i resta d’equip!!!!!

    Pati

  5. “ens interessa que els alumnes facin alguna cosa amb allò que han après”
    Quina frase! Cada vegada que la llegeixo em fa pensar més coses.
    Això vol dir que allò que aprenen els alumnes ha de servir per alguna cosa!
    Vol dir que el que no serveix per a res no cal aprendre-ho!
    és la meva opinió.

Leave a Comment