131115_residencies_roda_premsa_DSC_0436

Immersió en el procés de creació d’una obra de teatre

Barcelona, 14 de novembre de 2013. Aquest matí a la Sala Beckett s’ha presentat en roda de premsa Consell familiar, obra dirigida per Jordi Casanovas, que es podrà veure en aquest teatre del 21 de novembre al 4 de gener de 2014. La història se centra en un conflicte generacional. Tracta d’una família que funciona de manera absolutament democràtica i que celebra unes eleccions per escollir qui l’ha de presidir, eleccions que guanya la filla, la qual finalment qüestiona el sistema establert.

L’autora, Cristina Clemente, ha estat gestant aquesta obra els darrers mesos sota l’atenta mirada d’un grup de tretze alumnes de segon d’ESO de l’Institut Príncep de Girona, que han seguit tot el procés creatiu en el marc del programa Creadors EN RESiDÈNCIA als instituts de Barcelona, organitzat conjuntament per l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona.

Durant el curs 2012-2013, aquests nois i noies que ara fan tercer d’ESO van estar treballant en sessions de tres hores setmanals amb la Cristina, compartint amb ella el procés d’escriptura de Consell familiar i, alhora, submergint-se en el seu món professional.

«Els alumnes han pogut conèixer de molt a prop les seves dues facetes: com a guionista de sèries de televisió, com per exemple La riera, i com a autora de textos de teatre», ha explicat José Ángel Cilleruelo, el professor de l’Institut Príncep de Girona que ha acompanyat l’alumnat en aquesta aventura com a tutor. Avui, ell i els seus tretze alumnes han vingut a la Sala Beckett i s’han assegut darrere els periodistes, en silenci, com a espectadors d’excepció de la roda de premsa. De fet, aquest acte de presentació de l’obra als mitjans forma part del final del procés de creació que han estat seguint els darrers mesos.

131115_residencies_roda_premsa_DSC_0436

Durant les sessions que el curs passat van fer amb la Cristina Clemente, els alumnes es van submergir en el procés de creació i construcció de personatges i d’escenes al teatre i a la televisió, i en les tècniques i dinàmiques que utilitza la Cristina. Entre altres activitats, també van visitar la Sala Beckett i el Teatre Nacional de Catalunya, van veure la pel•lícula Juno de Jason Reitman, van anar a veure l’obra de teatre Els nostres tigres beuen llet d’Albert Espinosa al Teatre Nacional…, i al final de curs van fer un curtmetratge a partir d’un guió de la Cristina.

José Ángel Cilleruelo ha assegurat que creia que l’experiència havia estat molt positiva per als seus alumnes. «Han pogut treballar la seva vessant creativa, obrir-se a l’espontaneïtat», ha afirmat. «És un punt de vista diferent del que treballem normalment a l’Institut. Amb la Cristina ha estat molt obert». I encara ha afegit: «I a més, hi ha hagut molta complicitat entre ella i els alumnes».

En la roda de premsa de presentació de Consell familiar als mitjans de comunicació aquest matí, s’ha parlat de l’obra, de la seva autora, del director i dels personatges. Hi han estat presents el director, Jordi Casanovas, i gairebé tots els actors que hi intervenen: Pep Ambròs, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Marc Rius i Pere Ventura. Són els protagonistes d’aquesta història sobre la família i la democràcia que planteja un conflicte generacional. És una obra amb molta connexió amb la realitat actual, ja que, segons ha explicat la mateixa Cristina Clemente, parteix de la seva pròpia experiència amb la seva família, en la qual hi havia «una voluntat molt exagerada de debatre».

A la sala també hi eren els representants de les institucions implicades en la residència de la Cristina a l’Institut Príncep de Girona, en el marc del programa Creadors EN RESiDÈNCIA el curs passat: la Sala Beckett, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona.

Carles Giner, de l’ICUB, ha recordat que ja fa cinc anys que el programa funciona i que ja s’han dut a terme vint-i-nou residències, i ha remarcat que el procés creatiu que viuen els alumnes té sentit tant per a l’institut com per al món cultural.

Toni Casares, director de la Sala Beckett, ha destacat que Cristina Clemente ha escrit l’obra «deixant-se influir per les preocupacions i les reflexions» del grup d’alumnes de l’Institut Príncep de Girona, i ha insistit en la influència «mútua» que hi ha hagut entre ells i l’autora. Casares ha remarcat que experiències com aquesta permeten que «el teatre contemporani es modifiqui i parli en un llenguatge proper a la gent més jove» i que «és bo que la sensibilitat d’aquests joves impregni l’obra».

D’altra banda, Lluís Vallvé, del Consorci d’Educació de Barcelona, ha explicat que aquest projecte «descol•loca tothom». I també ha apuntat: «L’artista no treballa sola en el procés educatiu, té observadors. I el mestre incorpora una altra persona i una manera de treballar diferent de l’aula. I l’alumnat també». Vallvé ha conclòs: «Implica uns canvis metodològics que potser perduren quan acaba la residència a l’institut».

Una pregunta d’una periodista ha centrat l’atenció en el grupet de nois i noies que seien al final de la sala i en la seva participació en l’obra. «Quina ha estat la seva aportació a Consell familiar?», ha preguntat a la Cristina. «Han aportat el personatge de la filla, l’Aina, la protagonista, la seva forma de veure el món», ha respost la dramaturga. «Una persona que definiria que té inquietuds, il•lusions, motivacions i fe».

131115_residencies_roda_premsa_DSC_0449

Cristina Clemente també ha explicat que compartir el procés de creació de l’obra amb els tretze alumnes «ha estat una experiència molt gratificant». «Vam reflexionar i parlar molt», ha assegurat. I ha afegit: «He après moltes coses amb ells. És un grup molt especial, que està molt lluny del tòpic de la joventut. Són joves que tenen inquietuds, que llegeixen. Espero que n’hi hagi molts més com ells. Segur que sí».

Un cop acabada la roda de premsa, una periodista de la revista cultural digital Núvol ha aconseguit finalment arrencar algunes paraules del grup d’alumnes. «Ho repetiríeu? Ho recomanaríeu?». Hi ha hagut unanimitat en la resposta: tots han assentit amb el cap. «Va ser molt xulo», ha dit una noia. Una altra ha afirmat, amb contundència: «Ha estat la millor manera d’aprendre. Molt diferent d’assistir a una classe on un profe et parla durant dues hores sense parar».

Enllaç amb la Sala Beckett

Enllaç amb el blog Cristina Clemente EN RESIDÈNCIA a l’Institut Príncep de Girona

Leave a Comment