Lideratge per a l’aprenentatge al segle XXI

La Fundació Jaume Bofill va organitzar els dies 4 i 5 de desembre el Congrés Internacional de Lideratge per a l’Aprenentatge, acte de llançament internacional de l’informe «Lideratge per a l’aprenentatge al segle XXI».

Va inaugurar el congrés la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que va esmentar el valor de l’educació, la tradició de Catalunya en la innovació en l’àmbit educatiu, l’objectiu de la conselleria de garantir l’aprenentatge i la cohesió social, i l’exemple de la Malala, últim premi Internacional Catalunya.

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, també va participar en l’acte d’obertura, en què va fer esment dels entorns de lideratge sostenible de la importància del lideratge —sovint percebut com a amenaça— i de les persones que hi ha al darrere de les estructures que fan funcionar un determinat sistema.

David Instance, cap del projecte «Innovative Learning Environments» de l’OCDE, va ser l’encarregat d’explicar-ne les línies mestres. En la seva introducció va remarcar la importància de la recerca i la innovació i de fer que els canvis pràctics siguin reals, i el valor dels intercanvis internacionals.

Va començar la seva intervenció preguntant-se per què calia aprendre, i va contestar afirmant que l’educació és el nucli central de les societats i economies del segle XXI, que hi ha un augment de demanda d’aprenentatge, que la innovació és essencial en el món del canvi per tal de satisfer aquesta demanda, i que aprendre no substitueix ensenyar perquè són necessaris docents d’alta professionalitat al nostre món.

Tot seguit va explicar que s’han de construir els entorns de lideratge innovador (ILE, sigles en anglès d’«innovative leadership environments») des d’allò que és fonamental, és a dir, aprendre les lliçons de la recerca sobre l’aprenentatge i els casos sobre innovació, i fer créixer i sostenir l’aprenentatge, la implementació i el canvi.

L’estructura dels entorns d’aprenentatge innovadors té el lideratge com a element crític, així com la necessitat de partenariats amb altres entorns d’aprenentatge.

0Aquests entorns d’aprenentatge innovadors tenen uns principis nuclears de l’aprenentatge, el quals haurien d’impregnar totes les capes, les activitats i les relacions. Aquests principis afirmen que, per tal d’assolir la màxima efectivitat, els entorns d’aprenentatge haurien de tenir com a punts centrals l’aprenentatge i el compromís; assegurar que l’aprenentatge és social i, sovint, cooperatiu; estar altament harmonitzats amb les motivacions i emocions de l’aprenent; ser agudament sensibles a les diferències individuals; ser exigents amb cada aprenent, però sense massa sobrecàrrega; fer una avaluació coherent amb els objectius d’aprenentatge, amb un fort èmfasi en el retorn formatiu, i, finalment, promoure la connectivitat horitzontal a través d’activitats i matèries, dins i fora de les escoles.

La intervenció de David Instance va ser presentada per Tom Mackay, director del Centre d’Educació Estratègica de Melbourne, que va resumir l’agenda per al segle XXI afirmant que cal innovar el nucli pedagògic, abordar el disseny o redisseny del cicle formatiu del lideratge de l’aprenentatge, estendre la capacitat través del partenariat, i integrar i aplicar els principis dels entorns d’aprenentatge innovadors.

Cal destacar també l’aportació de James Spillane, investigador i titular de la càtedra d’Aprenentatge i Gestió del Canvi a la Universitat de Northwestern, que va tocar el tema del lideratge distribuït i va afirmar que cal anar més enllà d’una mentalitat que implementa, per abordar una diagnosi i un disseny des d’una perspectiva distributiva. Per tal d’aconseguir-ho, ens proposa arrelar la diagnosi i el disseny en l’ensenyament i l’aprenentatge, fer la diagnosi i el disseny pràctics, i fer anar junts el lideratge i la gestió.

Spillane va concloure la intervenció dient que cal una estructura que tingui en compte el lideratge distribuït. Aquesta infraestructura és invisible —a menys que hi hagi un problema—, però és un element clau perquè conté totes les rutines que organitzen qualsevol activitat.