grup

Els avantatges inesperats de la robòtica

Uns parlen de coneixement, d’altres de futur. Jo avui parlo d’emocions.

Només tocar el timbre, es respira en l’ambient una aroma de bon rotllo, esperança i il·lusió. Som a l’Escola Baró de Viver. Estan emocionats i orgullosos amb el seu nou repte, un repte que suposarà una gran millora en el projecte del centre: la robòtica!

En Tomàs ens obre la porta i ens rep amb una abraçada. Us diré que no em sorprèn. Sembla que el respecte i l’estima que el meu company, Xavier Rosell, té envers l’equip humà de l’escola és mutu. Camí cap a l’escola per fer l’entrevista, en Xavier procura descriure’m el projecte i les persones que hi coneixeré.
Per al Xavier són molt importants les persones, són el cor del projecte.

grupParlarem amb la Maica Jiménez, cap d’estudis; amb Tomàs Arroyo, coordinador TAC, i amb Carles Pinar, director del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de Sant Andreu. També parlarem amb mestres i alumnes.

Com va aterrar la robòtica al centre?
(Maica) Com un regal vingut a través del CRP i el Consorci. Feia broma amb el Xavier dient-li que ens venien una moto, però realment ens van oferir una oportunitat. Ha estat tan gran l’èxit, que la robòtica s’ha convertit en l’eix educatiu vertebrador del centre.

(Tomàs) Va aterrar al mes de gener, i en tres setmanes tot va agafar una gran volada. Va ser molt gratificant que a tothom li agradés la idea. Els Bee-bots anaven que volaven!

Robòtica, per què?
(Maica) Especialment, per la motivació. «Vinga, va!», vam pensar, «a veure si la robòtica ens serveix per atrapar l’interès dels alumnes i podem millorar». Cal tenir present la situació sociocultural complexa dels nostres alumnes, a vegades acompanyada d’un nivell d’aprenentatge baix, cosa que encara dificulta més despertar el seu interès. Necessitàvem un producte que els engresqués de veritat.

Quina va ser la rebuda per part dels mestres?
(Maica) Només parlar de robòtica, al claustre tothom es va emocionar. Realment estàvem esperant un recurs que fes encendre la llumeta per poder millorar, i si a més a més t’ofereixen l’acompanyament, és fantàstic. L’escola disposa d’un equip jove, que treballa amb molta emoció i que li agrada innovar. Això ens ha facilitat molt la feina i també és d’agrair.

(Carles) El treball per projectes és la clau. Ja fa temps que el centre treballa per projectes i, per tant, no estan lligats a uns llibres de text o un material molt ortodox, sinó que construeixen a partir d’allò que interessa als nens, d’una sortida, d’una necessitat. El claustre decideix què és necessari i ho treballen.

El treball per projectes, què ha suposat per al centre?

(Tomàs) Treballem per projectes sobretot en l’àrea del coneixement del medi natural i social. Treballem per interessos i necessitats dels nens i nenes amb la intenció de fer-ho extensiu a la resta de matèries. Fa nou anys que es va portar a terme el canvi de projecte a l’escola i ara comencem a recollir-ne els fruits.

(Maica) El treball per projectes requereix un aprenentatge molt llarg i una formació constant. El fet que hagi mobilitat de plantilla suposa tornar iniciar la formació a un/a nou/va mestre/a, i això és el que més ens costa. I també ens costa veure els fruits perquè hi ha molts reptes.

En aquest sentit, la robòtica és un camp molt tècnic. Us ha fet por en algun moment?
(Maica) No, fins i tot volem formar-nos en programació. Però, sobretot, volem aprendre amb els alumnes. L’equip està acostumat a parlar molt, a compartir, i no té por d’equivocar-se. Hem d’expressar el que pensem, si volem millorar.
Constantment investiguem per diferents projectes i, per tant, estem acostumats, forma part de la nostra manera de treballar.

(Tomàs) Ens ha anat bé veure altres centres que ho havien fet servir.
(Carles) Són uns valents!

Teniu por que l’alumne superi el mestre en coneixement?
(Maica) No som el mestre que ho ha de saber tot, simplement som un guia per l’alumnat. Si els alumnes arriben a saber més que nosaltres, n’estarem molt orgullosos. I que els alumnes puguin aportar nous coneixements al grup em posa la pell de gallina. Quan s’interessen per un tema, poden arribar a saber-ne molt!

(Carles) Quan dono classes d’informàtica, sovint veig la por en la frase «Quan jo ho domini ho explico». No s’ha de tenir por de no poder contestar totes les preguntes. És una qüestió de seguretat.

Bee-bot, Ollo Action, Lego WeDo… i ara què?
(Maica) Estem en fase de tastet. Hi ha perspectives de futur. El Bee-bot té una valoració de continuïtat perquè hem vist que és molt útil en molts camps. Ara toca programació. És d’on veiem que podem treure més suc. Aconseguir fer funcionar el robot és satisfactori per als alumnes, i als mestres ens permetrà treballar l’estructura mental, la coherència, les fases… Als nostres alumnes aquest exercici els pot ajudar molt. Això sí, amb diferents graus de dificultat.

I en un futur immediat?
(Maica) La veritat és que hi ha moltes perspectives de futur. Tots els mestres sabran robòtica i serà una part més del nostre eix. És un llenguatge més. A final de curs veurem com ho podem incorporar al tercer trimestre del curs vinent. El que tenim clar és que no hi haurà especialista en robòtica, sinó que tots en sabrem, serà un llenguatge més.

(Carles) La recepció que tenen els nanos d’això no és la mateixa que amb altres projectes. En el futur els pot ajudar. Per exemple, fer de taxista ara també inclou saber tecnologia. La robòtica és transversal.

Quin nivell de coneixement necessita el professorat?
(Maica) Anem aprenent amb els nens i entre nosaltres, sense angoixar-nos. Però cal formació, sobretot a nivell de programació. Som gent bastant happy! Hi veiem futur i millora, així que, de mica en mica, ho aconseguirem.
(Xavier) No és complicat, és anar fent passos en petites dosis. Quedes parat de veure com els nens en saben més que tu! Amb la programació ens sorprendrem bastant.

Avantatges?
(Tomàs) És una eina molt motivadora! No sols per als nens, sinó per al claustre. És com una joguina que et permet treballar moltes coses, com les estructures lingüístiques, el treball en equip, les competències logicomatemàtiques, l’autonomia i la iniciativa personal, lingüística i audiovisual, entre moltes altres… De retruc, la robòtica ens ha facilitat l’aprenentatge de l’anglès. Molts dels programes informàtics i també la programació requereixen coneixements d’anglès. Ara els nanos s’adonen que l’anglès és útil.
(Maica) Els avantatges són més evidents als cicles superiors. Molts alumnes vénen a l’escola desmotivats. Amb la robòtica veuen que hi ha un procés i que obtenen un resultat, i sense adonar-se’n van aprenent.

Digueu-me algun avantatge inesperat…Tomàs: La robòtica ensenya als nens més neguitosos a superar la dificultat de posar atenció, a treballar més tranquils, a aprendre instruccions i a concentrar-se.
(Maica) Als nostres alumnes els costa expressar-se, i amb la programació els podem oferir una eina per millorar. La coherència de frases, el llenguatge universal de programació, idiomes com l’anglès… A banda de les competències bàsiques, hi ha altres avantatges interessants: per exemple, a infantil es treballa la lateralitat amb el Bee-bot.

Com introduïu la robòtica a les diferents matèries?
(Tomàs) Entro a les aules perquè els mestres perdin la por i no se sentin sols. Primer treballàvem les coses que estaven pautades, però a poc a poc hem anat veient altres avantatges. Ara solen ser els mateixos mestres els qui pensen com treure profit dels robots.

Teniu feedback amb les famílies?
(Tomàs) Ho hem ofert a portes obertes i a algunes famílies els ha interessat moltíssim. Sembla que hi ha una bona acollida.

Déu n’hi do! Que valents, no…?
(Maica) No, culs inquiets! Poder jugar amb coses noves engresca molt i ens ho passem bé treballant.
(Carles) És una innovació metodològica que la toques i que els nanos també. La metodologia la fas amb una pràctica, hi ha acció-reacció, i estimula molt. Tenir els robots in situ ho canvia tot!

dibuixExpliqueu una activitat a l’aula relacionada amb la robòtica…(Maica) Els de primer han dibuixat com s’imaginen que és un Bee-bot per dins. Els hem donat un dibuix amb la silueta del robot i n’han dibuixat el cablatge dient que són els nervis del robot.

Heu aconseguit captar l’atenció de tots els alumnes o algun s’ha despenjat?
(Tomàs) Cap no s’ha desconnectat, gràcies al fet que hem tingut prou material per treballar en grups i arribar a tots els nens i nenes. Es distreuen si no han de fer res, però si han de tocar i han de muntar, no! Un èxit.

Quan espereu obtenir resultats?
(Maica) En dos anys aproximadament.

Una frase que ho resumeixi?
(Tomàs) Els alumnes de tercer ens van dir una frase que no oblidarem mai: «Amb les joguines i la robòtica també s’aprèn».

La cirereta de la trobada ha estat la intervenció de dos alumnes molt simpàtics de segon, la Míriam i l’Aiman. Parlen sense parar, amb molta soltesa i amb paraules tècniques, com ara investigació, combinació, botons, treball en grups… Ens expliquen que van descobrir el Awàs amb els Bee-bots, que els van disfressar de granota, de vaixell i de caiman. També que van estudiar la selva amazònica i els robots s’havien de moure per la selva, que els programaven i es movien per terra. Parlen gairebé sense respirar i amb un somriure a la boca.

La trobada amb aquells dos menuts tan enèrgics semblava més una pluja d’idees i no pas una entrevista, renoi! Sí que estan motivats, sí, aquests nois!
Ens quedem amb ganes de xerrar més. Tornarem a visitar-vos. Gràcies pel vostre temps i la vostra energia!

Leave a Comment