Coneixem la nostra inspectora

Fòrum Digital, revista en línia de l’Institut Príncep de Girona (Barcelona), entrevista a la inspectora del seu Institut, Rosa Maria Girbau.

L’equip de redacció ens han facilitat el contingut del reportatge perquè us el fem arribar. És molt professional i entranyable.

grup_bloc

Coneixem la nostra inspectora

Aquesta vegada hem volgut apropar-nos a la inspectora del nostre institut, la Rosa Maria Girbau. Per això li vam demanar si podríem entrevistar-la. De seguida ens va dir que sí i més que una entrevista vam gaudir d’una bona xerrada: vam saber com funciona el sistema educatiu, vam conèixer què s’amaga rere la seva feina i, sobretot, vam tenir el plaer de conèixer a una persona molt especial. Aquí en teniu un resum. Gràcies, Rosa Maria!

On va néixer? Quan?
Vaig néixer a Barcelona, al barri de Gràcia on actualment encara visc, l’any 1956.

A quina escola va anar?
Vaig anar a l’escola dels meus pares i vaig fer BUP i COU a l’Institut Verdaguer.

Ens pot dir quins records té de la seva infantesa?
I tant. Vaig tenir una infantesa molt agradable, sóc una persona de fe i dono moltes gràcies per la infantesa que vaig tenir. Vaig tenir la sort de viure en una família que em donava tot el que necessitava. un dels records que tinc és que formava part d’una coral de la qual encara avui conservo algunes amistats.

Té fills? Quants?
Tinc una filla que es diu Mireia.

En quina universitat va estudiar?
Vaig estudiar Magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona i Biologia a la Universitat de Barcelona.

Quines carreres va fer?
Música, Biologia i Magisteri.

Abans de ser inspectora, de què treballava?
Sempre m’he dedicat a l’educació. A l’escola dels meus pares treballava de mestre, donava classes de Música, Matemàtiques i Ciències. Vaig fer oposicions a un institut de Secundària que es diu Albéniz de Badalona, hi vaig impartir primer Música al Batxillerat.

Com va arribar a ser inspectora?
Quan ja portava uns anys donant classes de música al Batxillerat, va venir a veure’m l’inspector i em va preguntar si m’agradaria ser inspectora de música ja que no n’hi havia cap. Jo no m’ho havia plantejat mai fins aleshores, però finalment m’hi vaig decidir i vaig fer les oposicions.

Per què va triar aquesta professió?
Perquè vaig creure que era una possibilitat de treballar en l’especialitat d’artística en general i de la música en particular.

Quines són les principals tasques d’un inspector? Quines tasques li agraden més i quines menys?
El que fem els inspectors és assessorar quan hi ha algun problema, conflicte i també vetllar perquè es compleixi la normativa. El que més m’agarada és interactuar a nivell personal amb els equips directius i professorat i el que menys, és que perdo la possibilitat de fer classes amb l’alumnat.

Dins del Departament d’Ensenyament, quina importància té la feina d’un inspector?
Vetllar per tal que als centres es compleixi la normativa, però sens dubte els que tenen més importància dins del departament són els alumnes: són la peça més important.

Quants centres estan al seu càrrec?
Tinc un total de 32 centres al meu càrrec sumant llars d’infants, centres de primària, instituts i centres artístics.

Nosaltres sabem que vostè forma part d’una fundació anomenada Yehudi Menuhin. Quina és la funció d’aquesta fundació? I per què va decidir formar-ne part?
Yehudi Menuhin va ser un violinista jueu prodigiós que tenia dos grans interessos: la música y l’equilibri i la igualtat social. Per això va crear aquesta fundació amb seu a Brussel·les, que pretén que a les escoles on hi hagi alumnes amb risc de marginació se’ls doni la possibilitat de rebre l’educació artística que mereixen i així facilitar la seva inserció social.

Inspectora_bloc
De totes les feines que ha fet fins ara, de quina en té més bons records?
Sincerament no sabria quina triar perquè m’han agradat totes. Potser la que més m’ha agradat és la que tinc actualment.

Ens podria explicar alguna anècdota de tots aquests anys a ensenyament?
I tant. Per exemple, una vegada, al començament de ser inspectora un dia que estava de guàrdia, va venir un home que volia una escola. Jo vaig dir-li “D’acord, però quants anys té?” i em va dir que no era per a ell sinó… per al seu gos!

Li ha costat arribar fins on és ara?
Sí, però jo sóc una persona a qui li agrada molt treballar i el fet d’haver estudiat música m’ha donat molta disciplina.

Com veu el seu futur? I el nostre?
El meu futur el tinc molt clar: per una banda, em queden set anys d’inspectora; per una altra banda, com que dins d’ensenyament també estic involucrada en moltes altres coses, penso que quan acabi alguna cosa en començaré una altra. Respecte al vostre futur, crec que si us adoneu que necessiteu una bona formació, us veig un futur esperançador.

Ens podria donar un consell?
Sí: us diria que el plaer de la feina ben feta no té preu, sentir-te a gust i content de la feina feta és un dels més grans plaers del dia a dia. També us diria que sempre s’ha de ser bona persona, i que s’ha d’anar amb un somriure per la vida!

Moltes gràcies per tot, Rosa Maria.
Gràcies a vosaltres, ha estat un plaer.

Leave a Comment