En un context canviant, com ha de ser l’educació?

Conclusions de la jornada de presentació d’experiències de la IV Tardor TIC BCN del Consorci d’Educació

Quan era jove, sempre deia que m’hauria fascinat viure el procés de transformació que va representar el segle de les llums, un moment de grans canvis en tots els àmbits. Sobretot, m’hauria agradat viure’l a prop dels focus d’efervescència i els motors del moment.

Al llarg de la història, hi ha hagut moments i avenços que han fet canviar del tot la concepció de l’educació. Abans de la invenció de l’escriptura, la cultura era bàsicament oral, i la forma de transmetre i conservar el coneixement de les societats tenia lloc des d’aquesta oralitat. Amb l’aparició de l’escriptura hi va haver un canvi radical, i el coneixement va fer un salt qualitatiu: ja no estava subjecte només a la memòria col·lectiva. Més endavant, l’aparició de la impremta va originar un salt encara més gran, en fer accessible aquest coneixement a capes cada cop més àmplies de la societat. I ara, amb l’aparició d’Internet, d’un sistema de coneixement connectat, de la possibilitat d’emmagatzemar grans quantitats de dades i de la facilitat de crear xarxes, podem dir amb certesa que entrem en una nova era.
En aquest context, la societat esdevé canviant, i els canvis tenen lloc cada cop a un ritme més accelerat. Som en una societat líquida, com la defineix Zygmunt Bauman. Vivim un moment de transformació en molts àmbits, en què el sistema educatiu no ha de quedar al marge ni pot quedar al marge.

En aquest nou context canviant, com ha de ser l’educació?

En el primer dels actes de la ja consolidada Tardor TIC BCN, hem tingut l’oportunitat d’escoltar un recull de bones experiències que ens han aportat idees clau per respondre a aquesta pregunta. El conjunt d’aquestes set experiències ens ha mostrat les pautes per a aquest canvi del sistema educatiu que es reclama i es vol impulsar des de tots els àmbits de la societat.

Hem vist experiències que ens mostren com fer-ho a partir de la tecnologia, un dels reptes de la societat actual. I ho fan mitjançant processos que integren la tecnologia en la vida: fan servir les eines per abordar aprenentatges reals a partir de projectes en els quals adquireix més importància el procés, el mateix camí, que l’arribada. Projectes que ens ajuden a identificar problemes o reptes reals, que ens obliguen a fer-nos preguntes i a experimentar.

Les responsables de les experiències que es van presentar en la IV Tardor TIC

Aquestes set experiències ens han fet valorar que en aquest camí la documentació és un element clau, i la recerca de respostes i solucions ha permès que els centres educatius passin de ser centres reproductors a creadors de cultura. També hem constatat que el tema de la documentació s’ha d’abordar des d’una perspectiva diferent, documentant els aprenentatges. Això ens obre les portes a l’avaluació per aprendre, que implica l’alumnat en aquesta tasca des del començament.

Els processos que hem vist són molt interessants perquè han servit per establir relacions més enllà de l’aula:
• Relacions més lligades al mateix centre educatiu, connectant múltiples disciplines i involucrant companys i companyes d’altres classes o nivells i també les famílies.
• Relacions que han superat els límits del centre i s’han vinculat al barri, establint lligams i treballs col·laboratius amb altres centres i etapes educatives, casals de gent gran, veïns i veïnes de l’escala o equipaments del barri, o connectant el projecte amb equipaments de ciutat, com ara els ateneus de fabricació o les biblioteques.
• Relacions que han mostrat els beneficis de connectar-se amb el món, amb altres països, utilitzant altres llengües a través de connexions via Skype amb ciutats d’arreu del món.

Aquests processos s’han dut a terme a partir d’organitzacions que trenquen els horaris, els espais i els grups classe clàssics, la qual cosa ha fet els centres educatius molt més flexibles, fins al punt de quedar-se a dormir al centre per fer una marató de treball de 24 hores. La major part dels projectes han vinculat equips de professorat que, en aquests contextos, descobreixen que, en aprendre plegats i juntament amb els infants, han d’adquirir nous rols. Ja no han de ser només transmissors del coneixement. Algunes de les declaracions de les protagonistes de la jornada en aquest sentit són les següents: «Hem de fer de GPS que ajudi l’alumnat a seguir el camí que cadascú es proposa», «Ara tenim temps per observar i organitzar cada cop millor el treball, i així acompanyar el procés de cadascú», «Si confiem en els joves i infants, ens sorprendrem de les capacitats que tenen».

A més, durant la jornada d’intercanvi hem pogut compartir els objectius fonamentals que han empès els centres a promoure tots aquests canvis: es volen promoure capacitats bàsiques per viure en un món canviant i que cada cop canviarà més ràpidament.

Col· Jesús-Maria Claudina Thévenet

De totes les capacitats que promouen les experiències presentades, destacaria especialment aquestes:

Curiositat per continuar aprenent tota la vida. Es fa impensable imaginar algú que, un cop acabats els estudis, no hagi de continuar aprenent. A totes les feines, i també en l’àmbit educatiu, cal formar-se contínuament. Hem vist exemples que podrien evitar que s’arribés a l’ESO havent perdut pel camí la curiositat natural dels infants.

Creativitat per poder trobar resposta als problemes nous que sorgiran, o resposta als problemes vells, ja que en un nou context les solucions antigues ja no valen. No conec cap centre que, dins el seu projecte educatiu, no destaqui la creativitat com una capacitat que cal promoure. Però quan s’observen les organitzacions, els horaris, els treballs, etc., costa d’imaginar de quina manera es vol aconseguir. Estic convençut que, amb propostes com les guanyadores del concurs de bones pràctiques que ens han explicat avui, en les quals sempre queda la porta oberta a l’aportació personal, augmentarà la creativitat.

Cooperació per poder treballar en equip. Aquest ha estat un tret característic de totes les experiències. Hem vist els beneficis de tota mena de grups cooperatius (amb barreja de nivells, edats, interessos i capacitats). Totes les mestres ―perquè cal subratllar que totes les ponents han estat dones― han volgut destacar el valor transformador del treball cooperatiu, així com la sorpresa de la descoberta d’alumnes que, amb altres tipus d’organització, quedaven en l’anonimat.

Respecte per poder gaudir d’una societat intercultural. Vivim en un món cada cop més interdependent i interrelacionat, on cal posar en valor i respectar la diversitat cultural, de gènere i de conviccions. En totes les pràctiques i organitzacions educatives cal promoure la dimensió ètica.

Flexibilitat i esperit crític, per adaptar-se als canvis. Però cal fer-ho des d’una perspectiva crítica, per influir activament en l’evolució dels canvis de l’entorn i ajudar a construir un món millor. Cal que el sistema educatiu i la societat formin bellíssimes persones, que seran les que determinaran que la societat canviï per aconseguir realment un món més just i sostenible.

Sobretot, però, voldria destacar que les experiències Som els robots: un tastet en programació i robòtica, de l’Escola Eulàlia Bota; Fem scratch, una eina col·laborativa, de l’Escola de la Concepció; Instruments actuals de l’antiguitat, de l’Institut Puigvert i l’Escola Eulàlia Bota; «Ser o no ser», ART i RA, del Col·legi Jesús-Maria Claudina Thévenet; Integració de les eines de Google Apps en l’àrea de coneixement del medi, de l’Escola Mercè Rodoreda; 24 hour global blind date: a clil project, del Col·legi Ramon Llull, i Explica fora de l’aula, de l’Institut Ernest Lluch, ens han encomanat ganes d’arremangar-nos i il·lusió per la nostra feina d’educar.

Cada cop sóc més conscient que vivim un canvi d’era i que, tal com somiava de jove, el vivim en un lloc privilegiat, ja que treballem amb els infants i joves que han de dissenyar i construir la nova societat: protagonistes reals que tenen ja a les seves mans l’oportunitat de fer un món millor.

 

LLuís Vallvé és responsable de Creació Artística i de Recerca del Consorci d’Educació de Barcelona

Leave a Comment