Robòtica educativa amb una mirada inclusiva

A Pilar Barceló i Carina Badia els brillen els ulls quan parlen d’OLLO i Scratch. La robòtica ha estat un repte que han superat amb moltes ganes i il·lusió, i ha estat molt estimulant per a elles i per al seu alumnat. Afirmen que «és una de les experiències més enriquidores» que han viscut a l’aula.

En dos anys han passat de la por inicial i el respecte, a l’entusiasme incondicional. La seva experiència ha convertit la robòtica en una eina col·laborativa i inclusiva que ha tingut grans resultats en la convivència de l’Escola de la Concepció, el seu centre, i que s’ha estès com una taca d’oli fins a incorporar-se al seu pla de treball.

Expliquen que tot va començar amb unes jornades de la Tardor TiC BCN del Consorci d’Educació: «Ens va atraure molt la robòtica i les seves possibilitats, i ens vam plantejar començar amb una activitat inicial que ens permetés tenir-ho tot controlat: tots els passos del procés, com podíem acompanyar-lo i fer-hi canvis, què volíem aconseguir, com podíem començar…»

Van afegir a l’activitat un valor important: «Vam plantejar-nos de fer-la barrejant nivells d’edat diferents, amb alumnes de tercer i sisè. D’aquesta manera introduíem un altre aspecte molt interessant que ens permetia treballar la cohesió de grups i la convivència. S’havien de posar d’acord amb nens i nenes de diferents edats de la seva.»

L’experiència va repercutir realment de forma molt positiva en la convivència escolar. Els grups de treball que van crear, a més de treballar en una activitat d’aprenentatge engrescadora, van facilitar una bona relació entre l’alumnat, i els conflictes que hi va haver es van solucionar millor. En destaquen que des del principi va ser, per sobre de tot, una activitat inclusiva: «Hi havia alumnes amb dificultats d’aprenentatge, i tothom hi participava. Entre ells s’ajudaven. Hi havia ordre, bon ambient. Es van fer molt seva l’activitat.»

Canvi de rol del paper del professorat a l’aula
L’activitat va significar un canvi de rol de les mestres a l’aula: el seu paper va ser d’acompanyament. «Guiàvem la dinàmica del grup i acompanyàvem l’activitat. No hi interveníem, sinó que eren ells els protagonistes del seu aprenentatge. Intentàvem que el grup funcionés, anàvem passant per veure com anava la cosa, fèiem suggeriments… »

robotica_mirada_inclusivaEls resultats de l’experiència van ser tan positius i els percentatges de satisfacció tan alts, que es van atrevir a plantejar-se d’introduir l’Scratch el curs següent, implicant-hi més cursos i més professorat. Ho van plantejar de manera que permetés a tots els nens i nenes obtenir algun resultat. «Els vam ensenyar alguns controls, com podien canviar personatges, escenaris, diferents jocs… Ho vam deixar obert, podien canviar la programació d’un joc ja fet o programar-ne un de nou. Teníem un petit esquema per als que els costava més.»

L’experiència, que va obtenir el Premi Inclusió Digital al VI Concurs de Bones Pràctiques en l’ús de tecnologia educativa del Consorci d’Educació, va ser per sobre de tot inclusiva, una activitat en què tots els nens i nenes participaven en la mesura de les seves possibilitats. «Aquesta és la premisa i és aquí on nosaltres intervenim, vetllant perquè sigui així. Nosaltres acompanyem l’activitat, donem seguretat, els fem reflexionar vigilant que el grup funcioni i que es posin d’acord. I fem els grups equilibrats, de manera que si algun nen o nena té dificultats n’hi hagi un altre que tingui la paciència d’ajudar-lo. Hi ha projectes més senzills i d’altres de més elaborats. El més important és el procés, no el resultat.»

L’alumnat, protagonista del seu aprenentatge
Un altre aspecte positiu que apunten de la seva experiència amb l’Scratch és que el mateix alumnat és el protagonista del seu aprenentatge. «Cada dia hi havia canvis que proposaven els mateixos alumnes, i totes les seves aportacions van ser molt vàlides. Moltes vegades havíem preparat coses que després no ens funcionàvem. “I ara això per què no es mou?”, preguntaven. I jo deia: “Ai Déu!, no ho sé…”, i ells mateixos demanaven ajuda als seus companys i entre ells s’ho solucionaven.»

En aquest sentit, admeten que potser per aquesta raó la robòtica pot fer respecte a mestres i professors que encara no han gosat incorporar-la a l’aula com a eina d’aprenentatge. «Partim de la base que, de Scratch, ells en saben més. Han nascut amb els jocs digitals i no tenen por, perquè remenen, investiguen… Tenen molt interès a trobar la solució. I l’aprenentatge és mutu. Cal perdre la por a la robòtica. No hem de tenir por de dir “No ho sé” i demanar-los ajut a ells.»

Quan se’ls demana què creuen que és el més important que ha aportat al seu alumnat l’experiència de l’Scratch i de la robòtica en general, ho tenen clar: «Es treballa una part de creativitat molt important, la interpretació d’un procés, el llenguatge gràfic. En el cas de l’Scratch, els dóna estructura lògica i els obre més la ment. S’han de plantejar què volen fer, buscar mecanismes per fer-ho…, i treballen un munt de competències. Els atrapa. És molt interessant perquè han de prendre decisions i arribar a un objectiu molt concret. Ho vam penjar al web i a casa buscaven solucions als projectes dels seus companys.»

També tenen clar que el paper de l’equip directiu del centre ha estat clau per portar l’activitat més enllà de les seves aules. «Per al centre ha estat esforç. Ha fet una aposta molt forta. L’any passat, que va ser el segon any, va caldre planificar-ho bé perquè fos possible l’activitat amb quatre grups alhora a nivell d’espai i d’horaris.»

Enllaç  «L’Scratch, una eina col·laborativa». Premi Inclusió Digital al VI Concurs de Bones Pràctiques en l’ús de tecnologia educativa.

2 thoughts on “Robòtica educativa amb una mirada inclusiva

Leave a Comment