‘El nostre barri: la Trinitat Nova’

Ja s’ha acabat el primer curs de l’Institut Escola Trinitat Nova. Tot un repte i una aventura. El dia a dia de les escoles sempre és molt intens. Aquest curs per a nosaltres ho ha estat especialment. Engegar un projecte nou. En l’horitzó, crear un espai educatiu que pertanyi al barri, que ens faci sentir orgullosos a tota la comunitat que estem construint aquest projecte tan viu.

L’eix singular que ens defineix és tot el que té a veure amb l’audiovisual. És un eix singular dedicat a les arts visuals, la comunicació i les narratives digitals.

És per això que abans d’iniciar el primer curs ens vàrem presentar a la convocatòria per participar en el projecte «Cinema en curs», de l’associació A Bao Qu. Ens sembla una manera de començar a endinsar-nos en un dels molts aspectes que conté l’audiovisual, en el cinema, amb un programa molt ben estructurat.

Com diuen les creadores del projecte, Núria Aidelman i Laia Colell, «Cinema en curs» és un programa de pedagogia del cinema (i amb el cinema) en escoles i instituts amb tres grans objectius: propiciar un descobriment del cinema per part dels infants i joves; explorar les potencialitats pedagògiques del cinema a l’escola i l’institut, i elaborar metodologies i propostes de transmissió del cinema i la creació».

El grup escollit per dur-ho endavant és el de primer d’ESO. Ens fan un encàrrec. Se’ns proposa fer un documental sobre la Trinitat Nova.

El nostre dia de cinema és el dimecres, amb el nostre cineasta Daniel Lacasa i els mestres que acompanyem el projecte, Ariadna Galvez, Jordi Saladrigas i jo mateixa, Pilar Armengol. Fem visionaments de directors que ens ajudaran a descobrir el cinema d’una manera diferent. Depardon, Perlov, Guerin, De Seta i Hutton s’han convertit en certa manera en els nostres companys de viatge. La seva mirada al món, al que és la seva quotidianitat, ens interpel·la. Iniciem diàlegs, converses, i no sempre sabem explicar el que ens fan pensar. Ens inspiren i ens atrevim a fer els nostres primers plans del món.

Després coneixem l’equip professional. La càmera, el trípode, el seu funcionament. Nous conceptes, iris, enquadrament, balanç de blancs. Anem fent entrades al web, un espai compartit per tots els centres que participem en el projecte. Som aquí, a Catalunya, Galícia, Madrid, Euskadi, Xile, Argentina i Alemanya.

Sortim al carrer, al barri, i ens el tornem a «mirar», potser d’una manera diferent. Busquem llums, descobrim sons, trobem algun pla. Seria bonic gravar-ho.

Ens posem en contacte amb el grup de Memòria Històrica de Trinitat Nova. En Jaume González ens passeja pel barri i amb fotos antigues podem comparar com era i com és. Una transformació espectacular. Cal buscar una bona localització on puguem mostrar el contrast entre els edificis dels anys 50 a punt de ser enderrocats i els que els van substituir no fa més de 10 anys.

Anem fent tot un procés per buscar la història que volem explicar. Coneixem la Julia Aceituno a partir del documental Barraques. La ciutat oblidada. Una de les primeres veïnes del barri amb una història que ens impacta. És un relat proper, l’hem sentit a casa quan s’expliquen coses d’abans. Alguns l’escoltem amb els llavis serrats, és el nostre present.

Un dia anem a visitar el Museu d’Història de la Immigració. Allà, sense saber-ho del tot, es comença a gestar el que serà la nostra història, el que volem explicar al documental. La nostra història parlarà d’immigració. La història de la Trinitat Nova és una història d’immigració. Com deien els mateixos alumnes en la presentació a la Filmoteca el 30 de maig passat, on estrenàvem el film en una jornada compartida amb companys d’altres centres: «Com heu pogut veure us hem explicat la història de la Julia, la seva història d’immigració que també és la nostra història, o bé hem immigrat nosaltres o els nostres pares o ho van fer els nostres avis».

Ja està decidit, el nostre documental parlarà de les persones. De les veïnes i veïns de la Trinitat. Donarem valor a la vida dels nostres avis i pares, i sense saber-ho també a la nostra. Ens coneixerem. Ens escoltarem. És una història compartida. Són vivències que ens fan grans de cop i que quan les incorporem amb consciència faran que entenguem les paraules de la Julia: «¡Yo, mi Trinidad, no la cambio por nada!».

Ara sí, tot a punt: càmera, so, gravant!

Pilar Armengol és mestra de l’Institut Escola Trinitat Nova

Leave a Comment