Mestre i pare

Fa ja uns quants anyets que faig classes, que faig de mestre. Durant tot aquest temps m’ha semblat que havia de ser això, el mestre, que ser pare d’una criatura és ja prou difícil com per aspirar a ser el pare de vint-i-cinc. Ara bé, sí que he volgut tractar sempre les noies i els…

Reflexions personals des de l’escola concertada

Ara fa més de vint-i-cinc anys vaig començar a treballar a l’escola Virolai, un centre concertat situat molt a prop del parc Güell, al districte d’Horta-Guinardó. Hi vaig entrar, tot just acabada la carrera, perquè un amic me la va recomanar, i hi vaig trobar un projecte educatiu singular, amb el qual m’he sentit identificada,…

El camí escolar al Poblenou

El dissabte 31 d’octubre es va inaugurar la primera fase del Camí Escolar del Poblenou. Aquest va ser el primer pas per a la implantació de la Xarxa de Camins Escolars al barri del Poblenou, després de tres anys de treball per part de la Macrocomissió Camí Escolar. Aquesta comissió està integrada per 15 centres…

Octubre’09

No fa ni un any que el Consorci d’Educació de Barcelona inicià la definitiva gran reestructuració. Nova seu social, incorporació de personal provinent del Departament d’Educació i de l’IMEB , assumpció de la gestió dels centres públics i concertats de la ciutat… Tot plegat, la posada en marxa d’un projecte important.

En record del mestre Sabater Pi

El passat 5 d’agost, Jordi Sabater Pi ens va deixar orfes i ara, els qui hem estat vinculats professionalment i personalment amb ell, copsem el buit de tot el que ens va donar al llarg dels anys. Allò que sempre em va acostar a en Jordi va ser el seu entusiasme envers el que estudiava…

Aprendre els uns dels altres

El nou curs ha començat i tothom va atabalat. I més que hi anirem a mesura que el curs avanci. No obstant això –els mestres i les mestres sempre ho hem fet–, traurem temps d’on sigui per assistir a algun curs o seminari, per llegir articles, llibres… i fins i tot per fer intercanvis internacionals!…

L’inici d’un gran camí

Recordo la primera vegada que vaig començar l’escola. Els nervis recorrien tot el meu cos; una barreja d’alegria i por era la causant del meu estat. Després de fer un petó a la meva mare, entrava en un nou món desconegut fins a aquell moment i ple de sorpreses. Tots els nens corríem per arribar…