No volen ser entrevistats, volen fer preguntes. Són alumnes desperts, vius, amb una clara vocació periodística. Són els creadors de la revista digital Via Viana (VV).
Cinc minuts més tard de començar l’entrevista, es giren les tornes i passo d’entrevistadora a entrevistada. Un cop llegit el treball de recerca d’en Gabriel i l’Andrés, m’adono que no podia ser d’una altra manera. No sé si parlar-vos d’estudiants de batxillerat o de periodistes novells. VV és més que una revista. Jutgeu-ho vosaltres mateixos.
El treball de recerca «Disseny i implantació d’una política de relacions externes de l’institut» és classificat com a treball de recerca de disseny i producció. Això vol dir que té la finalitat de resoldre un problema concret amb un producte tecnològic. D’aquí neix la revista digital VV, que donarà cobertura informativa a diferents activitats que tenen lloc a l’Institut Príncep de Viana. Però, quin és el problema que es vol resoldre?, i per què una revista digital dirigida a tot el barri i no sols als pares i mares de l’alumnat del centre?
Si fem atenció a l’objectiu del treball d’aquests joves, podem afirmar que la revista VV és més que una revista. Sorgeix d’un grup d’adolescents que es preocupen per la imatge que els veïns tenen del seu centre educatiu. L’objectiu, doncs, no és únicament informar sobre l’activitat del centre educatiu, sinó millorar la reputació de l’Institut Príncep de Viana al barri.
Si bé és cert que les estadístiques sobre immigració a la Península han mostrat un augment considerable ―la xifra va passar del 8 % l’any 2001 al 22 % l’any 2014―, aquest increment no s’ha manifestat al barri de Sant Andreu, on la immigració és del 18 %.
Tot i això, el problema rau en la distribució d’aquesta immigració, que no ha estat uniforme entre els diferents instituts, sentencia l’anàlisi del treball de recerca. D’aquí deriven diversos problemes de socialització i conflictes que s’han anat superant de mica en mica amb l’esforç de tots i a partir del Pla de millora i el Pla d’autonomia del centre del 2006.
Els autors del treball han detectat que la percepció des de fora continua sent una mica negativa. I la volen canviar. Podríem dir que els nostres protagonistes no volen caure en tòpics, etiquetes o prejudicis. Han millorat i pretenen que aquesta millora sigui evident per a tothom. Estan orgullosos de la feina que es fa a l’Institut i de tothom qui en forma part, i ho volen comunicar a través de la revista VV. Hi volen explicar, per exemple, aspectes no curriculars que han portat alguns companys a guanyar premis amb projectes molt interessants, i fer conèixer el cas d’èxit d’alguns exalumnes, entre moltes altres coses.
Els protagonistes de l’entrevista vénen acompanyats de l’Aida, que els ajuda voluntàriament des de l’inici en la concepció del projecte i en la creació de continguts, i també de dues noies i un noi que seran el relleu immediat de l’equip. És evident que VV no és un projecte amb data de caducitat, si més no, lluitaran perquè això no passi. Una cosa tenen clara: necessiten oferir algun al·licient a la xarxa de redactors que tenen instaurada al centre, perquè no es desmotivin i ho deixin córrer, i també per assegurar-se any rere any un relleu a la redacció de la revista. L’Aida és un clar exemple de compromís i orgull de pertinença al seu institut. Va decidir dur a terme un altre treball de recerca en anglès, que no tenia res a veure amb VV, però des de l’inici es va comprometre amb l’equip tant en la planificació com en la creació i el dia a dia de la revista. Els seus companys en fan una menció especial al treball per agrair-li l’esforç i la feina. No en treu res a canvi, li ocupa moltes hores i li exigeix un compromís ferm. Sense ella, diuen, hauria estat molt difícil de tirar endavant la revista.
La intenció d’en Gabriel i l’Andrés no és substituir la funció informativa del web del centre, sinó complementar-la amb continguts més personals i directes; en resum, volen cobrir i fer veure la part més humana i personal del centre, tot allò que els fa ser millors i que pot ajudar a millorar la imatge de l’Institut.
La direcció s’adona que és una bona oportunitat per obrir el centre al barri, compartint informació de la seva activitat plena de vida. Per això, decideix donar continuïtat a la revista digital nascuda del treball de recerca, que salta del paper a la pantalla. S’ha convertit en un producte real que necessita un equip de persones implicades i amb una clara vocació periodística que el farceixi diàriament de continguts.
Així doncs, cal remarcar que el resultat d’aquest treball de recerca de disseny i producció és un producte que tindrà continuïtat en el temps, un fruit que ha de ser perdurable. Calculen que en dos anys la revista es posicionarà i tindrà més seguiment. Però com ja sabeu, la preocupació de l’equip de la revista i del centre educatiu és poder donar continuïtat a la revista. El més difícil és aconseguir la implicació dels alumnes, que es poden desmotivar de seguida perquè han de sacrificar el seu temps d’estudi o el seu temps lliure per treballar voluntàriament els continguts de la revista. Són reporters reals, cobreixen activitats reals. Han de complir terminis i treballar a deshora. Vet aquí el salt qualitatiu d’aquest treball de recerca, que ha obert una gran porta a l’alumnat d’aquest centre educatiu. La solució va més enllà de la revista digital, ofereix un reconeixement. Es posa damunt la taula la possibilitat de crear una optativa al batxillerat i un model d’orientació estratègica (MOE) a 2n o 3r d’ESO, perquè els alumnes que ho triïn s’integrin a l’equip de la revista i rebin a canvi un reconeixement acadèmic.
Fins i tot de la conversa mantinguda per a la redacció d’aquest escrit van sorgir possibles temes per a posteriors treballs de recerca que sumarien esforços i milloraria el projecte de la revista digital. Hi ha converses que, no saps ben bé per què, tens el convenciment que acabaran sent productives.
També volen aconseguir sinergies amb els mitjans locals del districte, amb els líders d’opinió, entre d’altres. Els feu d’altaveu?
https://viaviana.wordpress.com
El projecte de la revista enguany ha quedat finalista dels premis Garci que concedeix l’Espai Jove Garcilaso.