“La meva proposta vol combinar infantesa i joventut amb el món de la imaginació i de la creativitat”

Parlem amb Maya Vercher, autora de la imatge del cartell dels Jocs Florals Escolars 2024, escollit pel jurat entre les propostes que han presentat al concurs d’enguany ella i els seus companys i companyes del cicle formatiu de grau superior d’Il·lustració que estudia a l’Escola Massana. Ens explica que des de ben petita no s’imagina a ella mateixa de cap altra manera que no sigui dibuixant, i que des del primer moment es va enamorar del cicle que cursa. 

 En què et vas inspirar per fer el cartell?

La meva inspiració principal per crear el personatge del cartell va ser la meva germana petita, que té uns trets similars als de la nena que hi apareix: amb serrell, el cabell curtet, una mica grassoneta… Perquè em sembla una nena increïble, sempre estic aprenent d’ella. Té 11 anys i té síndrome de Down, i, tot i que té aquesta edat, alhora també és com una nena petita.

Com el vas pensar, el cartell? Què has volgut reflectir-hi?

La meva idea principal, en saber que era un cartell per als Jocs Florals Escolars, va ser combinar infantesa i joventut amb el món de la imaginació i de la creativitat, de manera que vaig voler ajuntar els dos mons. Tenia altres idees i propostes més realistes, però no em van funcionar gaire bé. Vaig començar a crear les formes de manera aleatòria, però em va agradar i de mica en mica va anar prenent la forma que té, vaig anar emfatitzant la creativitat, la imaginació, el joc… És com jo veig la literatura, que per a mi, a més, té un significat molt especial.

Per a tu l’escriptura té un significat especial?

Malgrat que els Jocs Florals a la meva escola només es van celebrar un any, en vaig gaudir moltíssim. Per diverses raons, en el meu cas sempre he hagut de fer un esforç per llegir, però l’he fet, perquè em sembla una manera increïble de transportar-te a nous mons i d’evadir-te. El meu avi, que m’ha marcat molt i era inventor i un apassionat de la poesia, quan va morir ens va deixar un llibre amb totes les poesies que havia escrit.

Això de la il·lustració és vocacional?

Dibuixo des que tinc ús de raó; el dibuix ha format part de la meva vida sempre. Bona part de la meva vocació a l’art la dec a l’escola que vaig anar, una escola Waldorf en la qual vaig desenvolupar molt la part creativa. I també em vaig criar llegint els contes de la seva editorial.

I des que penso en una professió, penso que vull ser dibuixant. Volia dedicar-me al món de l’art, i quan vaig veure el cicle d’Il·lustració me’n vaig enamorar, no volia fer res més. Sempre he tingut el suport dels meus pares, i els estic molt agraïda.

 Com hi vas arribar, al cicle d’Il·lustració?

Malgrat saber feia temps que volia estudiar Il·lustració, quan vaig acabar l’ESO em vaig adonar que encara no podia accedir al cicle, que no m’havia informat bé. Vaig començar a fer batxillerat i va ser un cop fort, perquè no estava preparada mentalment pel treball que em demanava i realment no em permetia desenvolupar la part artística: estudiava de tot menys art. Vaig plegar i em vaig posar a treballar. Després vaig veure que hi havia la possibilitat d’un curs pont, i vaig aprovar l’examen general i específic amb nota per entrar.

Què és el que t’agrada més d’aquest cicle?

Moltíssimes coses. Però destacaria el fet d’estar aprenent coses noves contínuament, obrint nous horitzons que em fan sortir de la meva zona de confort i veure, també, que hi ha molta gent que comparteix el mateix camí, amb les mateixes aspiracions, i que l’art ens uneix. És experimentar amb les tècniques.

Com és el cicle d’Il·lustració?

És molt divers. Estudiem tècniques de dibuix tradicionals i digitals, pintura, disseny gràfic, animació, tipografia… Es toquen molts àmbits artístics i molts recursos diferents per a quan sortim al món laboral.

Què t’agradaria fer quan acabis?

El meu pla a curt-mitjà termini és fer-me la meva botiga en línia i vendre-hi les meves il·lustracions. I col·laborar amb alguna editorial. També m’encantaria fer portades de llibres! Potser contes infantils, tot i que ho hauria de desenvolupar, perquè el meu estil és realista. El meu somni a llarg termini és treballar com a storyboard artist per al cinema. M’agrada molt el cine, i combinar-lo amb il·lustració em faria molt feliç.

Per què recomanaries el cicle d’Il·lustració?

El recomanaria a qualsevol persona que s’estigui plantejant estudiar alguna cosa de l’àmbit artístic, i molt especialment a algú a qui li agradi molt dibuixar. T’ofereix una gran quantitat de tècniques, molts recursos i moltes sortides laborals, moltes opcions. L’aprenentatge que te n’emportes és el més important, i a partir d’aquí tu fas el teu camí. Et dona una base molt bona.

Què li diries a algú que vol estudiar il·lustració?

Primer, li diria que es prepari per sentir comentaris sobre aquesta professió, com ara que no és una feina o que no li servirà per guanyar-se la vida. Segon, que tampoc ha de rebutjar aquests comentaris, perquè li poden servir per motivar-se i esforçar-se més; per destacar, perquè la seva obra deixi empremta al món. T’has de buscar la vida: no és una professió fàcil i has de treballar moltíssim. Qui digui que a l’art no has de treballar, no és veritat: has d’estar decidit que vols que aquesta sigui la teva professió. [També li diria] Que s’esforci moltíssim i gaudeixi del camí.

 

Més informació: Notícia al web de del Consorci d’Educació (enllaç)