Apreciada senyora Francis: Des de principis d’aquest curs treballo com a professora tècnica de formació professional a un centre educatiu de Barcelona. Em fa molta il·lusió la feina perquè els horaris són millors que els que tenia a la Guàrdia Civil (deixi’m fer un parèntesi per dir-li que m’he acollit al que estableix l’ordre ministerial EDU/1970/2010 por la qual s’estableix l’equivalència dels graus militars a la Formació Professional del sistema educatiu).
Amb la il·lusió, m’he apuntat a la comissió de la qualitat del pla estratègic i tinc fortes desavinences amb un professor que ha tornat de permís per treballar en una ONG. Ens hem de posar d’acord sobre la missió, la visió i els valors del centre i, de moment, estem encallats en la missió: ell diu que una missió és el recinte on els frares amb què treballava atenien els cossos i les ànimes, però jo he après que la missió és la comesa que assignen els comandaments als seus contingents. No em vull ni imaginar com seran les sessions quan parlem de la visió i dels valors.
Resposta: Filla meva, la missió d’una entitat és el concepte que en defineix la raó d’ésser, la finalitat i el propòsit fonamental a assolir davant els diferents grups d’interès. Per sort, als centres docents, la missió la fixa la llei, de manera que no perdin el temps i facin mans i mànigues per tal que els seus alumnes assoleixin les competències professionals establertes als decrets corresponents. Si els ajuda emprar les eines de gestió de la qualitat, no seré jo qui els hi desaconselli, però no confonguin mai els mitjans amb les finalitats. Pel que fa a les relacions amb el seu company de feina, parli amb els seus pares, ells la comprendran.