Ens ha tocat viure una època en què la informació mou el món. La tecnologia està al servei del poble, i el poble en fa ús per proclamar, demandar i convocar amb un alt percentatge d’èxit. L’altaveu més efectiu són les xarxes socials, a les quals té accés la majoria i on les proclames sovint arriben al seu destí gràcies als convocants. En tot aquest escenari, els mitjans de comunicació tenim un paper fonamental i amb un alt grau de responsabilitat per tal que la informació arribi neta als oients, lectors o espectadors. Els qui ens dediquem als mitjans de comunicació tenim l’obligació de dir les coses pel seu nom, mal que en alguna ocasió ens pesi. Hem de tenir un compromís real amb els nostres fidels i fer un ús responsable dels mitjans que ens han posat al nostre servei. La diferència entre nosaltres i les xarxes socials és que tenim poder sobre allò que es propaga per antena, i amb el temps els qui es fidelitzen a un programa, un presentador o una columna sovint acaben per compartir els mateixos criteris que el transcriptor, senzillament perquè al final amb la rutina i el seguiment incondicional els acaben fent seus.
Afortunadament, vivim en un país on el nivell dels mitjans de comunicació és força alt, malgrat algunes excepcions. Ens podem sentir afortunats dels professionals que amb criteri preparen els seus continguts per oferir un producte de qualitat. Malauradament, encara hi ha aportacions que sovint intoxiquen de forma voluntària, amb ànim de fer d’un tema sensible un espectacle llastimós.
En tots aquests anys que fa que treballo a la ràdio, la televisió i la premsa escrita, he notat una constant evolució en els mitjans que provoca un altíssim nivell d’autoexigència i que fa que cada vegada es tingui més autocontrol a l’hora de presentar. Amb un públic transversal i amb les diferents sensibilitats que representen els oients, s’ha de ser cautelós i, sobretot, respectuós amb les diferents maneres de sentir de l’audiència, més ara amb els nous escenaris polítics que es presenten, que sovint et traeixen i et desemmascaren, ja que de vegades pot més el sentiment que es té que no pas la professió que s’exerceix. En aquest sentit, em sento afortunat de viure uns moments històrics com aquests que estan succeint i poder fer-ho des d’un mitjà de comunicació líder a la seva franja. Puc pensar d’una manera molt diferent que molts oients, però difícilment sentiran de mi res que els pugui ofendre, i si és així serà de forma involuntària.
Ara és un bon moment per a tots els docents per alimentar-se de la informació que proporcionem des dels mitjans de comunicació i utilitzar-la per enriquir els propis coneixements i els dels alumnes. Tot el que s’hi diu passa a temps real i se serveix mitjançant el reproductor o la connexió també a temps real. Per tant, qualsevol persona es pot enriquir sense sortir de casa ni baixar del cotxe. Nosaltres hem de saber transmetre valors, i des de les escoles heu de recollir el missatge.
Vador Lladó
Director i presentador del Fricandó Matiner de RAC105