Són les 11.15 h d’un dimarts de finals de febrer i som a la sala d’assaig del Graner, Fàbrica de Creació, a Sants-Montjuïc. Els alumnes de cinquè i sisè de primària de dos centres de la zona, les escoles Lluís Vives i Bàrkeno, estan asseguts a terra, expectants, en silenci, acompanyats dels seus professors i professores.
A peu dret, davant seu, hi ha els quatre ballarins i ballarines de la companyia Nats Nus i la seva directora. Assagen una peça del seu últim espectacle, MONS (quan tanco els ulls), que parla dels mons imaginaris, íntims, màgics, que cadascú de nosaltres inventem dins nostre per evadir-nos de la realitat.
Durant el primer trimestre del curs, tots junts, ballarins, alumnat i professorat, han estat treballant de forma multidisciplinària en el procés de creació d’aquest muntatge. A l’escola, al llarg de vuit sessions, els alumnes han explorat i experimentat amb les emocions i els desitjos a través del moviment i la dansa. Aquest treball, que està inspirat en els dibuixos i les històries de l’il•lustrador taiwanès Jimmy Liao, després ha tingut continuïtat a l’aula, a través del dibuix i l’escriptura, a les classes de plàstica i llengua, i a les tutories.
Aquest matí els nens i nenes tenen l’oportunitat de veure part del resultat d’aquest treball multidisciplinari que es va fer a l’escola. En concret, algunes de les escenes de l’espectacle que la companyia està creant a partir d’aquesta experiència. Davant els seus ulls, els ballarins i ballarines de Nats Nus (la Gema, la Noemí, l’Emili i el Joan) els mostren una de les peces que està inspirada en un dels llibres de Jimmy Liao, Soy feliz, que parla de les preocupacions. A través de la dansa, van encadenant la representació d’una preocupació darrere l’altra, enfocades visualment amb l’ajuda del marc d’un quadre que es van passant els uns als altres: «Em preocupa no ser la primera», «Em preocupa que se m’escapi el pipí», «Em preocupa no tocar de peus a terra», «Em fa por pujar i no saber baixar», «M’angoixa que em deixin sol»…
Quan acaba l’escena, els ballarins i la directora de la companyia, la Clàudia, en parlen amb els nens i nenes. Algunes coses no s’han entès: «De què parla l’escena? I per què és tan important agafar el marc del quadre?», pregunta un nen visiblement sorprès. «Perquè volem remarcar la preocupació, posar-hi la lupa», li respon la Clàudia, la directora de la companyia. «Per molt petita que pugui semblar la nostra preocupació als altres, per a cadascú de nosaltres la nostra preocupació és molt important». «Ara us volem demanar una cosa», continua la Clàudia, «que compartiu amb nosaltres alguna preocupació vostra». La resposta dels nens no es fa esperar: «Aprovar», diu un nen sense pensar-ho. I un altre: «No tenir amics». A l’altra banda de la sala se sent una veu que diu: «Quedar malament, fer el ridícul». I un altre puntualitza: «A mi em preocupa que se’n riguin de mi».
En l’escena següent, el protagonista és el ballarí que menys s’ha expressat de tots quatre en l’escena anterior de les preocupacions, el Joan, que alhora és el que realment està més preocupat. Els altres tres ballarins, per fer-lo sortir del seu estat d’ànim, «el fan ballar», un exercici que la Noemí recorda als nens i nenes que ells ja havien realitzat en les seves sessions de dansa a l’escola. «El motiven, l’ajuden fins que arriba un moment en què ell ja balla sol». «Aquí no ho podeu veure», continua explicant la Noemí als nens després de mostrar l’escena, «però després d’això, el dia de l’espectacle, al Joan li donaran una motxilla i una planta que creixerà, i serà un bosc, que es convertirà en el seu món imaginari». A partir d’aquí nens, nenes i professorat s’aboquen en un debat sobre les percepcions del món del Joan, que en una última escena, que es veu que els ballarins encara han d’acabar de polir, ballarà al bosc del seu món imaginari.
El protagonista final de la trobada d’avui és un gran núvol flotant que els escenògrafs han creat per a l’espectacle amb globus de gas heli. I també un ball conjunt. A la sala d’assaig es respira molta complicitat i fins i tot s’intueixen lligams entre les ballarines, especialment, amb alguns alumnes, amb gestos, petons, abraçades… I frases afectuoses: «Mira que us va costar deixar-vos anar al principi!». L’experiència ha donat molt de si. Han estat dos mesos molt intensos. A través de la dansa han estat reflexionant sobre emocions, valors, actituds…, però també han descobert els seus propis mons interiors.
Caldrà esperar les valoracions oficials que en facin totes les parts implicades en el projecte, però de moment els membres de la companyia Nats Nus, malgrat que ja han fet tallers de dansa amb infants altres vegades, asseguren que aquesta experiència ha estat única. «Ha estat al•lucinant com ha anat i tot el que ens heu aportat!», els diu la Gema als nens. Per la seva banda, una de les tutores apunta: «Ha estat una manera diferent i molt interessant de treballar els sentiments».
Enllaç amb el bloc que recull l’experiència Processos de dansa
Enllaç amb l’espectacle MONS (quan tanco els ulls) que s’estrena el 6 d’abril al Mercat de les Flors