«La nostra missió és millorar l’entorn del jove»

Entrevistem Josep Ramon Domingo, del Servei d’Orientació – Pla Jove del Consorci d’Educació a Nou Barris. Des d’aquest servei, ell i els seus companys donen suport i orienten els nois i noies que no han obtingut el graduat de secundària perquè puguin continuar formant-se o accedir al món laboral. Darrerament, l’ofensiva contra el fracàs escolar i la demanda europea d’un nivell formatiu més alt han fet abocar els esforços en l’alumnat que està en risc d’abandonament prematur dels estudis, i en la recuperació dels joves que han deixat el sistema educatiu.

En aquesta entrevista, el Josep Ramon ens explica com funciona el Servei d’Orientació-Pla Jove a tota la ciutat i especialment a Nou Barris, on han hagut de ser molt imaginatius a l’hora de buscar fórmules per treballar amb l’alumnat en un districte que té uns percentatges molt alts d’abandonament escolar prematur i d’exclusió social.

Bona part de la seva tasca es duu a terme en el marc del pla que el Consorci d’Educació i el Districte van posar en marxa a Nou Barris fa tres anys per reduir l’abandonament escolar prematur i reconduir els joves de 16 a 18 anys que han deixat el sistema educatiu cap a programes formatius. I, més concretament, en el marc d’iniciatives que s’han engegat dins d’aquest pla, com el programa de diversificació curricular, que ofereix un tractament curricular diferenciat de la secundària a un determinat perfil d’estudiants de tercer i quart d’ESO desmotivats i amb risc d’absentisme o d’abandonament escolar, o els projectes SEGUIM i Aula de Suport, que donen suport a aquests alumnes un cop han obtingut el graduat i que tenen una missió clara: millorar les expectatives dels joves del districte.

A Nou Barris heu hagut de ser molt imaginatius a l’hora de buscar recursos per treballar amb l’alumnat…
És el tarannà de Nou Barris. Els recursos que funcionen a la ciutat aquí s’esvaeixen. El que per a molts joves no és un problema, com ara fer una inscripció en un web, aquí és una barrera. Nosaltres tenim una necessitat, i generem un recurs o una metodologia per donar-hi una resposta que ens serveixi a nosaltres. Però, en el moment en què aquest recurs s’implanta a nivell de ciutat i es converteix en un registre amb un calendari amb un termini curt, ja no arriba als nostres nois i noies i hem de crear un altre recurs alternatiu. Amb el nou programa de Garantia Juvenil, per exemple, hem fet càlculs i ens fa l’efecte que a Nou Barris s’hi podrien acollir uns 4.000 joves, però el registre és infinitament menor. Això vol dir que haurem de buscar la manera de captar-los, més enllà de la publicitat, i d’oferir-los una finestreta oberta.

En el Pla Jove, que funciona des de fa 15 anys, amb la nostra metodologia de treball, no se’ns escapa ni un alumne que no es gradua! Treballem amb els instituts un any abans que acabin l’ESO, fem una fitxa de derivació i detectem qualsevol noi que surt d’un institut sense haver obtingut el graduat. Tenim totes les seves dades i treballem l’orientació abans que surti de l’institut.

Però als joves els costa venir-nos a veure, i molts ho fan acompanyats. Després, els que aconseguim que vinguin per aquí ja ens funcionen. Un cop tenim la persona captada, si hi aboquem esforços, pot costar però aconseguim ajudar-la. A mi les que m’amoïnen són les persones que no vénen i que cal anar-les a buscar, que no podem tenir-hi vincles… Aquests casos estan al voltant del 20 % dels que surten sense graduar-se.

Com treballeu amb l’alumnat que surt del programa de diversificació curricular?
El programa és una gran oportunitat per a ells. Els permet adquirir unes competències molt necessàries i que funcionen molt bé, amb uns elements motivadors potents que fan possible que es puguin graduar. Però el problema ve quan surten del programa, perquè tenen mancances en la formació instrumental i ja no hi ha diversificació curricular. I quan vas a treballar, si ets mecànic de cotxes, has de ser un bon mecànic de cotxes, o un bon cuiner si vols ser cuiner. I, com no pot ser d’una altra manera, en un cicle formatiu de grau mitjà has de tenir una sèrie de competències instrumentals de llengües, en ciències…, que calen per ser un bon professional.

Per això, amb seu baix nivell de formació instrumental, hem d’intentar que no abandonin el cicle formatiu de grau mitjà que han començat. I per treballar això ens hem inventat un programa, SEGUIM, que gestionem conjuntament amb el Districte en el marc del pla educatiu de Nou Barris. Els donem suport emocional i instrumental, i el primer que fem és posar en contacte el seu centre de secundària d’origen amb el centre de formació professional (FP) de destinació, amb la informació de la seva participació en el projecte de diversificació curricular, la fitxa de derivació, les seves mancances… Entremig, ens hem coordinat amb el consell orientador del centre d’origen, amb assessorament, xerrades…, i durant un curs es treballa coordinadament amb el centre de destinació.

Com és aquest suport emocional i instrumental?
Nosaltres ens posem en contacte amb els instituts de destinació de FP i ens coordinem amb els tècnics del programa. El problema és que el programa SEGUIM té unes places limitades, i només podem oferir 15 places a la cinquantena de nois i noies que surten del programa de diversificació curricular. Per tant, per poder donar resposta a les seves necessitats, ens hem hagut d’inventar un nou recurs d’acompanyament emocional que està en fase experimental: l’aula d’acompanyament o de suport.

pla_jove_fem_escola03Hem comprovat que la majoria de les necessitats que tenen són les que ja es cobririen en un entorn mínimament normalitzat, com ara imprimir o fer una fotocòpia, disposar d’un ordinador amb connexió o d’algú que els doni suport… Ha de ser una persona que els animi i els resolgui temes com ara el desplaçament, perquè, per exemple, pot ser que el noi o la noia visqui en una casa on tothom està a l’atur i no es pugui pagar ni una targeta d’autobús. Abans que abandoni pel fet de no tenir targeta de bus, podem aconseguir que es posi en contacte amb Serveis Socials perquè li proporcionin aquesta targeta o la del bicing. Perquè si abandona la seva plaça al gener, es perden diners i acaba sortint més car que una targeta de bus i, sobretot, aquest noi o noia perd una oportunitat.

Aquí hem vist que el 50 % de les problemàtiques amb què es troben aquests nois i noies no tenen res a veure amb les seves capacitats instrumentals, sinó amb aquest tipus de dificultats domèstiques. L’any passat, per exemple, una noia que feia un cicle formatiu al matí i va trobar feina ens va dir que ho volia deixar; però vam aconseguir-li un canvi de torn perquè pogués estudiar a la tarda i no abandonés els estudis… I ho vam poder detectar justament perquè fem aquest seguiment.

Com feu aquest seguiment?
Els anem trucant o els enviem un whatsapp o un missatge. I dediquem una atenció especial als que participen en el programa de diversificació curricular, perquè ja sabem que d’entrada tindran més dificultats. Des d’abans de l’estiu, a l’institut de FP on aniran estudiar al setembre ja tenen totes les seves dades, i des del primer dia de classe saben que segurament farem el nostre seguiment.
Obrim un registre de tots els alumnes que des dels instituts ens diuen que poden tenir algun problema. A nivell de tota la ciutat, estem lligant la tutoria de l’institut de l’ESO on estudien ara amb la tutoria de FP on aniran. Cada tècnic va als instituts de FP del seu districte. Treballem aquest tema amb llistes i intentem fer-ho amb la totalitat dels alumnes que acaben quart d’ESO. En alguns casos, la majoria, són només una creueta en el registre de la nostra base de dades conformement estudien batxillerat o un cicle formatiu. Però també hi ha els casos que requereixen un seguiment, com en el cas que hagi canviat de centre o que presenti algun tipus de problema al nou institut de FP…

pla_jove_fem_escola05Com se us va ocórrer utilitzar el whatsapp?

Es tracta de muntar les coses pensant en els alumnes. És una manera de fer que no hem inventat nosaltres. Ja la van inventar durant la República Maria Montessori i les escoles municipals on l’alumne és el referent central. Nosaltres hi hem afegit una cosa, la tecnologia, tot i que està estigmatitzada perquè sembla que quan l’utilitzes no estàs treballant.

Primer vam començar trucant als mòbils, després va venir el Facebook i ara els trobem al whatsapp. Perquè una trucada potser no te l’agafen, però els joves et contesten un whatsapp en deu segons. Aquestes petites converses les convertim en un correu electrònic i ho registrem, i això ens permet fer-ne el seguiment. Així, tenim informació sobre on estudia l’alumne i, un o dos cops l’any, anem a preguntar com li va al centre on ha anat a parar.

Fins quan feu el seguiment de l’alumnat?
Fins ara, dins del Pla Jove fèiem el seguiment dels alumnes fins que teníem un itinerari positiu. Però ara hauria de ser fins que assoleixin el nivell 2 de formació que marquen els objectius europeus. És a dir, fins que acaben batxillerat i, sobretot, cicles formatius de grau mitjà. Ja que hem de garantir que com més gent millor assoleixi aquest nivell. Les empreses fan pressió perquè la gent tingui alguna altra qualificació, a més de l’ESO.
Ens podem trobar 700 o 800 nois i noies amb certes dificultats dels quals hem de fer un seguiment, i cada curs en surten 130 o 150 sense graduar. Cada curs, només els que participen en el curs de diversificació curricular ja en són 50. El millor d’aquest programa és que permet conèixer la realitat, quantificada, clara i meridiana. Necessitaríem 100 euros al mes per a cadascun d’aquests alumnes per tirar endavant: aules de suport, acompanyament, targetes d’autobús, matrícules, material… És el que necessiten la majoria d’estudiants, però aquests no ho poden pagar, i això no vol dir que no ho necessitin. Per estudiar, cal un material mínim. Ara, en la majoria d’estudis s’utilitza el Moodle, perquè en aules virtuals, els deures, els exàmens, els posen tots allà; evidentment pots anar a una biblioteca, però si tens més dificultats tens menys oportunitats. Sí que s’hi aboquen diners, però segurament se’n necessitem molts més…

Com us han acollit els instituts de formació professional?
Mentre que fa quinze anys que treballem amb els instituts de secundària, amb els de FP fa tot just un any. I no ha costat gens, hem tingut una molt bona acollida. Creiem que en el fons esperaven un suport com el nostre, que va més enllà de l’àmbit acadèmic. Per sobre de tot, són docents i persones, i en el cas d’alumnes que presenten problemes agraeixen el tipus de suport que donem i que ens preocupem perquè la seva vida sigui millor. De fet, la nostra figura s’assembla a la del psicopedagog de secundària, que a la FP no existeix. Tant és així, que en el nostre grup de treball del Servei d’Orientació – Pla Jove estem elaborant eines de treball de suport a les tutories a la FP, a més de donar-nos a conèixer com a grup de persones que donem resposta en temes que van més enllà de la pura docència. Tot i que moltes vegades pot semblar que són coses fàcils de resoldre, per a moltes famílies no és així. La nostra metodologia és garantista, en el sentit que no esperem que algú ens digui que hi ha un problema. Volem garantir que el tema funciona, i gràcies a això ens adonem de noves situacions problemàtiques que hem de mirar de resoldre o buscar a algú que les pugui resoldre.

El projecte creix, i el vostre equip del Servei d’Orientació – Pla Jove a la ciutat també…
Sí, hem tingut molt bona resposta tant dels districtes com del mateix Consorci d’Educació, perquè, malgrat el context actual, hem duplicat el nostre equip, tot i que molt possiblement encara no és suficient. Però el més important és que, de cara a l’any 2020, millori el percentatge d’alumnes que hagin arribat al nivell 2 d’estudis, és a dir, batxillerat o FP de grau mitjà, i que no puguin dir que el problema laboral a l’Estat espanyol és un problema de qualificació professional.

Teniu dades dels resultats de la vostra feina?
Si apliquem totes les metodologies que tenim al Pla Jove i no hi ha variables estranyes, com ara lleis noves, el resultat és que el 60 % dels alumnes que arriben aquí fan l’itinerari recomanat. Després, hi ha un 20 % que fan itineraris positius, encara que potser no és el que hem pactat i ens fa l’efecte que no és el més recomanable. I el 20 % restant? Són els que ens han de preocupar, i són encara molts…
A la nostra base de dades tenim ara mateix uns 2.000 joves, i encara hem d’acabar d’incorporar la cohort del 1999. Cada any a Nou Barris acaben uns 1.500 alumnes. Entre 700 i 800 estudien als instituts públics, i molts d’aquests repeteixen i continuen fent l’ESO. Per a nosaltres les alarmes s’encenen quan canvien de centre, encara que el seu itinerari sigui bo. I hauríem de donar-los de baixa un cop han assolit el nivell 2. I tenir alguna altra cosa per oferir-los quan han acabat… Ara, de fet, ha aparegut el nou sistema de Garantia Juvenil, que pot ser una bona opció. De moment s’hi han registrat a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

Per quins motius abandonen? Quina és la vostra tasca?
De moment, a banda de «mediar» en situacions puntuals, estem intentant sistematitzar els motius de l’abandonament. Sabem que el tema de l’idioma, el baix nivell instrumental, les orientacions poc treballades, el coneixement de tècniques d’estudi i les necessitats educatives especials són els factors en què hem d’incidir més. Nosaltres sempre volem treballar des de la prevenció i avançar-nos per evitar l’abandonament, i com a programa sempre donarem una altra oportunitat.

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l\'experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d\'interès. Més informació | Acceptar