Podem identificar les emocions de l’altre quan porta mascareta?

«El professor ens va mostrar un vídeo de Twitter que explicava que, si practicàvem, podíem millorar la identificació de les emocions a través de la mascareta. Vam discutir a l’aula si amb mascareta es podien o no identificar les emocions i, després de donar-hi moltes voltes, vam decidir fer una recerca per arribar a una conclusió seguint el mètode científic. Per al nostre disseny experimental, necessitàvem models per fer-los fotografies mentre intentaven sentir una emoció portant mascareta; després passaríem aquestes fotos a diferents grups, i comptaríem els encerts.

»Era clar que necessitàvem una model femenina i un model masculí. Després de dubtar una mica, el Javi i la Nicolle van ser els voluntaris.

»Però quantes fotos havíem de fer? I de quina manera les havíem de mostrar als companys de l’institut?

Preparem un Kahoot

»Per sort, som un bon equip, i l’Edu no va necessitar gaire temps per fer una proposta: “Preparem un Kahoot per mostrar les fotos i comptar els encerts!”.

»Això limitava a quatre les emocions que podíem estudiar, però ens va semblar que, per al propòsit de la nostra recerca, era suficient. Amb el Kahoot ens estalviàvem fotocòpies i, per experiència, sabem que a tots ens agrada participar. Tota la classe va acceptar la proposta, i ens vam posar a treballar per grups: uns preparaven les fotos i altres dissenyaven el Kahoot. Vam escriure a la pissarra de la classe una llista de les emocions i, per votació, vam triar les quatre que volíem estudiar: tristesa, alegria, ràbia i por.

»Una vegada ho vam tenir tot a punt, amb el suport del nostre professor vam passar el Kahoot a un total de 149 alumnes (79 noies i 70 nois) de diferents grups, des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat. A cada Kahoot es presentaven de manera aleatòria les quatre

emocions, cadascuna dues vegades (interpretada per la Nicolle i també pel Javier). Els alumnes tenien 30 segons per a cada intent.

»No sabíem si la facilitat per identificar emocions estaria relacionada amb el gènere: n’hi havia que pensaven que sí, i d’altres que no. Per tal d’analitzar aquesta qüestió, vam demanar als nois que, davant del seu nom (que podia ser inventat), posessin la lletra M, i a les noies, que hi posessin la lletra F. Així podríem fer fàcilment l’anàlisi estadística de les dades separant els gèneres.»

Un procés de disseny experimental des del batxillerat professionalitzador

Així és com descriuen el procés del disseny experimental els alumnes de 1r curs de batxillerat professionalitzador de l’Institut Barcelona-Congrés, en el marc de la matèria Ciències per al Món Contemporani.

I aquests són els resultats de la investigació duta a terme:

 

 

 

En quasi el 77 % dels intents, la identificació de les emocions ha estat correcta.

Però, segons aquestes dades, no totes les emocions s’identifiquen amb la mateixa facilitat, tal com es mostra a la gràfica 1:

Gràfica 1: Percentatge d’identificacions correctes

L’emoció que costa menys d’identificar és la tristesa (89,3 % d’identificacions correctes). En canvi, l’alegria és la més difícil d’identificar (64,1 % d’identificacions correctes).

Però, si ens fixem en les noies i els nois per separat, trobem resultats interessants que en una anàlisi global passen desapercebuts:

Gràfica 2: Percentatge d’identificacions correctes, per gènere

Aquests resultats mostren algunes diferències pel que fa a la identificació de les emocions en funció del gènere. La més notable és que els nois han identificat l’alegria millor que les noies.

La tristesa ha estat identificada d’una manera molt semblant per tots dos gèneres, així com la ràbia. En canvi, les noies han identificant la por millor que els nois.

Caldria fer estudis amb un nombre més gran de participants per confirmar o desmentir les tendències observades.

Un batxillerat competencial

Tècnicament, el nostre batxillerat professionalitzador és un batxillerat social humanístic, però hem optat per renunciar explícitament a la preparació de les PAU. En cap lloc del vigent Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, s’indica que la finalitat del batxillerat sigui preparar un examen d’accés a la universitat. Això ens permet centrar-nos en la significativitat per a l’alumnat dels aprenentatges que duen a terme, en la contextualització a partir dels seus interessos i preocupacions, i en el desenvolupament de les competències corresponents, perquè, si bé és cert que el Decret 142/2008 necessita una posada al dia, conté elements en els quals normalment no hem parat suficient atenció, i, de fet, també indica les competències que cal desenvolupar a cada matèria,.

Canviar la nostra mirada sobre aquest decret ens permet fer un batxillerat competencial amb la consciència que donem al nostre alumnat allò que necessita (contextualització i significativitat), a l’hora que complim la normativa vigent.

Així, en el cas de la matèria des de la qual els alumnes ha dut a terme aquesta investigació, la norma esmentada indica: «[…] Aquesta matèria té un sentit integrador i finalista que pretén ajudar tot l’alumnat de batxillerat a bastir els fonaments necessaris per observar el món amb una mirada científica». I també assenyala les competències que ha d’assolir l’alumnat: competència en indagació, competència en la dimensió social i cívica de la ciència, i competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència.

Tenint present aquests elements de la normativa vigent, hem decidit organitzar la matèria a partir de reflexions sobre qüestions científiques d’actualitat i d’indagacions sobre temes que interessin als alumnes, com aquesta que us acabem de presentar.

Percepcions dels alumnes sobre el propi aprenentatge

Recuperant la veu dels alumnes, ens ha semblat interessant reproduir algunes de les seves afirmacions en relació amb la percepció sobre el propi aprenentatge:

Jovisna: «He après a fixar-me més en la mirada, ja que és una bona manera de veure les emocions i de parlar sense paraules, i també a fer una investigació científica».

Zuharad: «He après que, malgrat portar mascareta, podem interpretar les emocions dels altres més del que em pensava».

Sandra: «He après que els ulls també parlen, i que podem veure les emocions amb les mascaretes posades. I que, si treballem tots junts, tot anirà bé».

Nicolle: «He après a utilitzar el mètode científic, a editar imatges, a fer un Kahoot, a perdre la vergonya a l’hora de fer una presentació i a millorar la capacitat d’expressar-me. Aquest experiment ha estat molt interessant perquè he pogut aprendre que és una mica complicat saber com et sents darrere la mascareta. Ha sigut dels primers treballs en què hem treballat tots junts, i ha estat molt bé perquè hem pogut comptar amb la participació dels alumnes de la nostra escola».

Javier: «He après a fer un Kahoot i a perdre una mica la vergonya parlant en públic. Amb aquest treball he pogut veure que, quan els alumnes de cursos superiors escollien les respostes, alguns dubtaven molt, i en canvi, cursos més baixos com 1r o 2n d’ESO encertaven molt més, i penso que és perquè els cursos més alts no prestaven atenció i no donaven tanta importància a la nostra investigació».

Ámbar: «He après que la major part de les vegades podem identificar una emoció, encara que l’altre porti mascareta».

Deisy: «He après a treballar en equip».

Eduard: «He après a seguir el mètode científic per obtenir respostes, i a fer tractaments estadístics de les dades amb el full de càlcul».

Pau: «He après que amb el mètode científic podem obtenir informació sobre preguntes que ens importen».

Alba: «He après que treballant en equip podem fer coses molt interessants».

 Cada vegada resulta més evident que el batxillerat enfocat exclusivament a la superació d’un examen d’accés a la universitat no dona resposta a les necessitats de molts alumnes, ni es correspon amb els objectius i les finalitats que estableix la normativa.

 Un nou model de batxillerat fora dels marcs mentals més tradicionals

Al nostre institut estem experimentant un nou model, dins de la norma però fora dels marcs mentals més tradicionals. Amb encerts i errors, amb humilitat, aprenent d’altres instituts i d’altres sistemes educatius, i aprenent amb el nostre alumnat.

Volem acabar aquesta comunicació amb una cita que extraiem literalment de Michael Fullan[2] i que expressa molt bé la filosofia del nostre batxillerat:

«Put a young person in a stagnant situation or one demanding irrelevant activities, and they will appear unreachable. But put them in a deep learning environment, and these same young people will be ready to change the world. We know because we have seen it time and time again».

Fullan, M., Quinn, J., i McEachen, J. J. (2017). Deep Learning: Engage the World Change the World (p. 9). Thousand Oaks, Califòrnia: Corwin

 

Jesús Pedrós, professor de l’Institut Barcelona-Congrés

Deixa un comentari