bloc2

Memòries compartides, records que no s’obliden

bloc2El programa Èxit llança una idea pilot, el projecte Compartint Memòria. Viscut de primera mà, la valoració no pot ser més positiva.

Ja fa quatre anys que col·laboro amb el programa Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona, i he tingut la sort de poder ajudar molts joves estudiants amb els seus deures i les seves rutines diàries. Junts hem aconseguit un viu mosaic d’anècdotes i moments entendridors, tenyits del sol de les tardes que hem compartit i impregnats de quotidianitat i confiança. Però puc assegurar que participar en el projecte Compartint Memòria ha estat, per mi, una de les experiències més emotives i humanes que orbiten al voltant del programa Èxit. Deixeu que us l’expliqui.

bloc3Els nens i nenes de l’escola Mas Casanovas que participen en el programa Èxit van anar tres vegades a l’hospital de dia de la Fundació Uszheimer, al carrer de la Rectoria del barri d’Horta, on els esperaven un grup d’avis i àvies diagnosticats en les primeres fases de l’Alzheimer. Durant la primera i la segona sessió, tant els petits com els grans van jugar a conèixer-se. Repartits per les taules en grups de tres, una parella de nens s’interessaven per allò que el seu avi o àvia els explicava. Els uns feien preguntes, escoltaven i apuntaven, i els altres s’engrescaven relatant. Així, donant resposta als interrogants plantejats, els grans van buscar en la memòria els records i detalls de tota una vida.

Un cop els nens van haver recollit prou material, van treballar en l’elaboració d’unes caixes individualitzades: les caixes de memòria. Cada una contenia allò que van considerar que representava millor la vida de cadascun dels grans: hi incloïen noms de familiars, les professions que havien exercit, escuts de futbol, els barris on havien residit…

bloc1

I així va arribar l’última sessió. Cada parella de nens van llegir els textos que havien escrit i teixit amb el fil de la història. Amb tocs d’humor i rialles, els avis escoltaven el relat de la seva vida des de la perspectiva dels ulls dels petits. Hi va haver alegria, complicitat i també alguna llàgrima en l’ambient càlid de la sala.
Amb cada somriure dels avis, amb cada broma dels nens, es notava com l’ambient s’endolcia més i més, i així el propòsit inicial del projecte prenia força i renaixia en tots nosaltres. Alguns records potser s’obliden, però Compartint Memòria serà etern.

Amiga gran
Núria Saladie

2 thoughts on “Memòries compartides, records que no s’obliden

  1. Hola Núria,

    Sóc mestre i pare d’una amiga teva, la Maria. M’ha fet moltíssima il·lusió comprovar que aquesta Núria Saladié era qui jo em pensava. He trobat molt interessant la l’experiència que expliques. Et convido, si al setembre continues amb el programa èxit, o si, simplement, ho trobes interessant, a passar-te per l’escola Heura. Ens agradaria saber de primera mà tot els detalls de la idea de “Compartir la memòria”

    Moltes gràcies i felicitats per l’article.

    Eugeni

    PS.
    Sones molt bé com a “veu de mestra”

    Una abraçada

Leave a Comment