La creació del Consell de l’Escola Nova Unificada, el CENU, el 27 de juliol de 1936, tan sols una setmana després de l’aixecament militar que donà lloc a la guerra civil espanyola, significà un impuls definitiu per a aconseguir els desitjos del món educatiu català que volia –des de feia anys– fer un canvi radical a l’escola, tant en els continguts pedagògics, com en l’organització de l’aparell escolar. El CENU va ser l’organisme impulsor d’una experiència única en el camp de la renovació escolar.
En el preàmbul del Decret de creació hi són presents els objectius principals. Amb la supressió de l’escola confessional, es crea una nova escola inspirada en els principis del treball i de la fraternitat humana, amb un sentiment universal de solidaritat i amb l’eliminació de tota mena de privilegis.
El CENU va crear moltes escoles, va donar plaça a infants que no en tenien, va donar un sentit revolucionari a la pedagogia, entre altres coses.
En aquestes dates ens ha semblat oportú parlar de com es va aprofitar el canvi social en què es vivia per modificar el sentit d’algunes festes tradicionals: la festa dels Reis de l’Orient es va convertir en la Setmana de l’Infant. L’objectiu principal era treure-li el sentit religiós que tenia i donar-li un caire col·lectiu a través del repartiment de joguines, des de les escoles o altres entitats ciutadanes, a uns infants directament afectats per les conseqüències de la guerra. En les imatges que es conserven es pot veure l’alegria dels infants i la qualitat de les joguines, que van ser dissenyades per l’alumnat de l’Escola Massana, que en realitzà una exposició a les Galeries Syra del passeig de Gràcia.
La història ens permet conèixer iniciatives com aquesta que, malgrat la seva senzillesa, són el reflex d’una idea de l’educació allunyada, no només pel temps, de molts dels principis que ara fan moure la nostra societat.
Mariona Ribalta Taltavull