“ …i l’educació que ajuda la vida és un problema que afecta la humanitat.”
Maria Montessori La descoberta de l’infant (traducció al català 1984)
Els canvis que a començament del segle vint es produïren a l’escola catalana, s’anaven ja intuint des de feia alguns anys. La penosa situació en la que alguns nens i nenes assistien a unes escoles sense espais dignes ni materials adequats, estava a punt de fer un tomb.
I aquests canvis, que vull presentar com a revolucionaris, arribaren a Catalunya sota el guiatge d’unes institucions –l’Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya i la Diputació- preocupades per l’educació dels seus petits ciutadans i que, sovint, van saber trobar en d’altres països l’exemple per assolir una “escola nova”.
Però avui vull parlar de la influència que el mètode Montessori i la presència de la Doctora italiana a Catalunya van tenir sobre l’impuls d’aquest canvi tan radical.
Maria Montessori (1870-1952) va ser la primera dona italiana que es va doctorar en medecina. Encara que els seus primers treballs van estar dedicats als infants malalts, ben aviat va veure la necessitat d’ampliar el seu camp de treball i trobar nous camins per educar els més petits. Ja el 1907 fundà la primera Casa dei bambini a Roma, i els anys següents es dedicà intensament a la difusió del seu mètode i dels estudis per la seva aplicació, mitjançant Cursos Internacionals als quals assistien mestres de tot el món.
La revista Feminal va publicar el 1911 un article sobre els estudis de Montessori, però va ser Joan Palau i Vera qui va assistir a un d’aquests cursos i va crear, l’any 1913, la primera Casa dels nens a la Casa de la Maternitat. L’any següent, sis mestres catalanes –becades per les institucions públiques- assistiren al segon Curs a Roma. A partir d’aquest moment, un gran nombre de parvularis va anar aplicant el mètode, els uns dirigits per les mateixes mestres que anaren a Roma, i d’altres per les que havien assistit al Curs Internacional que Montessori havia impartit a Barcelona i que ella, en les seves llargues estades a la ciutat, supervisava. Van arribar a ser més de trenta els centres on s’aplicaren els experiments de la doctora i on es feren servir els seus materials. Això va significar formació i, a la vegada, la creació d’una petita industria per a la fabricació dels seus materials. Tot un canvi de concepte.
D’aquí a tres anys celebrarem, doncs, la inauguració de la primera Casa dels nens. Tenim temps per preparar-nos. Aquesta celebració ens obligarà a fer una revisió del mètode –potser ara amb un caire massa individualista-, a cercar material original per exhibir-lo en una gran exposició i, a la vegada, a realitzar estudis que posin de manifest per què el mètode Montessori encaixà com un guant amb aquella societat noucentista.
Mariona Ribalta Taltavull