El passat 18 de desembre vaig col·laborar en un taller sobre llibres digitals, dut a terme durant unes jornades de formació dels amics@grans del programa ÈXIT de reforç escolar que van tenir lloc a l’Institut Joan d’Àustria de Barcelona.
Com ja sabeu, aquest programa ofereix un espai als alumnes de 5è i 6è de primària i de 1r i 2n d’ESO l’objectiu del qual és consolidar uns bons hàbits de treball i tècniques d’estudi, fent alhora un acompanyament en el traspàs de entre les etapes de primària i secundària.
El taller té com a objectiu presentar d’una manera força descriptiva aspectes ben concrets i pràctics sobre l’ús dels llibres digitals; és a dir, mostrar-ne les possibilitats d’accés, d’interacció, de participació i de comunicació a través dels seus continguts i eines (desenvolupament de les unitats, exercicis i activitats d’autoavaluació, fòrum, bloc, etcètera), així com aportar estratègies per organitzar les sessions amb alumnes segons els recursos informàtics de què disposi cada centre.
I ben aviat, després d’una estona de remenar entre pàgines virtuals, s’inicia el debat entre els amic@grans (tots ells joves estudiants universitaris familiaritzats amb l’ús dels ordinadors; molts d’ells, estudiants de pedagogia i ciències de l’educació).
- Millora l’ús del llibre digital l’assoliment d’unes habilitats i competències bàsiques?
- Afavoreix l’èxit escolar?
Afavoreix l’èxit escolar?, ens plantegem també els docents, les famílies i fins i tot els mateixos alumnes.
Substituir la pasta de cel·lulosa per la microelectrònica i les xarxes de comunicació, i el guix per la pantalla digital, afavoreix l’èxit escolar o només alleugereix el pes de les motxilles i estalvia les al·lèrgies?
Cal dir que la incorporació dels ordinadors a la pràctica docent ha estat progressiva, com ho ha estat en tots els àmbits socials, en activitats productives, de creació i de lleure, així com en l’expansió de les xarxes de comunicació a tots els nivells de la vida ciutadana. Per tant, no és una novetat. Però és cert també, que l’ús dels llibres digitals representa una mena de punt d’inflexió perquè suposa un impuls definitiu a la immersió digital en l’àmbit educatiu, amb la incorporació dels recursos informàtics (ordinadors portàtils, projectors, pantalles digitals, connexions de xarxa,…) a l’aula ordinària i a la motxilla dels alumnes. Digitalitzar la pràctica educativa accentua el caràcter transversal i prioritari de la competència digital.
Però afavorirà l’èxit escolar la digitalització de la metodologia?
Quant als alumnes:
- Afavoreix la comunicació i la participació (fòrums i blocs).
- Afavoreix l’accés a continguts interactius (activitats d’autoavaluació, models i il·lustracions animats…).
- Afavoreix la recerca activa (cercadors web, enllaços…).
- Afavoreix la incorporació de les habilitats digitals dels alumnes, sovint desenvolupades només en l’àmbit de lleure, en l’àmbit de l’aprenentatge.
Pel que fa als docents:
- Afavoreix la comunicació amb l’alumnat a través de fòrums i blocs.
- Afavoreix el disseny de continguts interactius, com ara activitats d’autoavaluació i animacions.
- Afavoreix el lliurament d’altres continguts d’interès a través del bloc o d’enllaços a pàgines web.
- Afavoreix el seguiment i la diversificació d’instruments d’avaluació.
- Afavoreix el reconeixement de la competència digital de l’alumnat com a instrument en la construcció de l’aprenentatge.
Afavorir la comunicació, la participació i l’accés interactiu a la informació, fa possible la construcció significativa d’aprenentatges, és a dir, aprendre a aprendre. Tant com això. La incorporació de l’ordinador a les motxilles dels alumnes i a l’aula ordinària suposa, en definitiva, posar a l’abast de l’estratègia i didàctica educatives tot el potencial tecnològic de la societat actual, i així afavoreix la normalització digital de l’escola.
Tant com això.
Però només això: la normalització digital de l’escola és necessària i urgent pel simple fet de ser normalitzadora. En aquest cas, situa definitivament la tecnologia dins l’àmbit escolar (en el nucli dur del procés d’ensenyament-aprenentatge), com s’esdevé progressivament en tots els àmbits de la societat actual.
Ara bé, l’èxit escolar a l’ESO és la consolidació a cada centre educatiu d’un context on cada alumne/a tingui l’oportunitat d’ajustar els seus interessos particulars de formació i promoció, fruit de les seves vivències personals en un àmbit socio-cultural i familiar determinat, a l’objectiu de desenvolupar la plena capacitat i autonomia en l’ús de coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en situacions diverses. Tot això amb l’objectiu que l’alumne exerceixi com a ciutadà i resolgui, des del respecte a la pluralitat, conflictes i problemes de la vida quotidiana. Aquest context educatiu ha de ser una organització d’espais i de recursos, una recerca col·lectiva d’estratègies i metodologies i sobretot una complexa xarxa de vincles personals (professionals, emocionals i afectius).
I només si la tecnologia encaixa en la consolidació d’aquest context educatiu i l’afavoreix, només així afavorirà l’èxit escolar.
Xavier Murillo
Professor de l’Institut Sant Andreu