Els pares de la Marjorie no acaben d’entendre com funciona això del batxillerat i de l’accés a la universitat aquí a Espanya. Ell és anglès i ella italiana, primer es van enamorar per separat de la Costa Brava, després es van enamorar l’un de l’altre i ara viuen a Sant Antoni de Calonge.
La Marjorie ha anat a l’institut del poble i, cada vegada que s’apropava el final de curs, els pares preguntaven a la noia quan tenia els exàmens d’estat, pregunta a la qual, inexorablement, ella responia que què era això. La mare es va posar especialment nerviosa quan la Marjorie va acabar l’ESO, perquè ella recordava la revàlida que va haver de fer en acabar la secundària obligatòria a Itàlia. El pare ha patit en acostar-se el final del batxillerat perquè recorda els exàmens externs que va haver de passar a Anglaterra. La tutora els ha tranquil·litzat: no cal que pateixin perquè en aquest país tots som molt bons i molt eficients i no ens calen mecanismes d’acreditació externa. I ni les proves que s’estan posant ara a sisè de primària i a quart d’ESO no tindran efectes en la nota de l’alumne.
Els pares han quedat tranquils perquè la Marjorie ha aprovat totes les avaluacions parcials i els han dit que cada any augmenta el nombre d’aprovats a la selectivitat, però, tanmateix, no acaben d’entendre que a la Unió Europea hi hagi un sistema escolar tan diferent dels altres.
És clar que, el pare tampoc entén que ens mengem els conills i la mare no pot suportar la nostra pasta.
Jordi Font-Agustí