Quan et proposen treballar un projecte de cinema a l’aula pots pensar, com a docent, que ja tens prou feina. No obstant això, aprendre del cinema i amb el cinema és una gran oportunitat per vertebrar els continguts tradicionals, posar ordre en el constant bombardeig d’imatges, música i so que reben els alumnes i anar molt més enllà de l’aula aprofundint en les emocions i la projecció vital dels infants i joves.
La primera gran descoberta que fan els alumnes que participen en el projecte és que per molt quotidià i proper que els sembli el mitjà audiovisual, en realitat és un món desconegut. La mirada es transforma i els alumnes troben en les imatges un món on descobrir colors, textures, formes, relacions amb el so, amb el temps, etc. Però aquesta mirada no només els modifica la forma de veure el cinema i la fotografia, també els canvia la forma de mirar, de veure i viure el seu entorn més immediat: descobrir la bellesa de les petites coses, com evoluciona la llum al llarg del dia o de l’any, com els colors s’amaguen en el nostre barri o com el moviment i el so de les fulles dels arbres que envolten l’escola poden ser suggeridors. És aquest un tresor impagable i un regal que el projecte «Cinema en curs» els fa per sempre més. Però la mirada continua canviant i va molt més enllà, just al centre dels seus cors: descobreixen que el cinema pot ser un mitjà per expressar les seves històries personals, les seves emocions, els seus neguits i les seves alegries. Els infants i joves confirmen que no cal explicar grans drames èpics i que parlant del seu propi món, a través d’un mitjà narratiu i artístic, les seves històries particulars transcendeixen precisament perquè són úniques i diverses.
Amb el projecte «Cinema en curs» els alumnes aprenen també el valor del treball cooperatiu i com cada petita feina pot resultar imprescindible. També descobreixen el valor del rigor, de l’esforç, de la constància dins d’un projecte amb molt de sentit i molt significatiu. Tampoc no podem oblidar que enfrontar els infants i adolescents a un procés creatiu és ajudar-los a trobar recursos per moure’s en la incertesa. Desenvolupar la creativitat, el pensament divergent, buscar solucions vàries, escoltar opinions, comptar amb el grup i prendre decisions, gestionar els conflictes i negociar són habilitats imprescindibles que l’educació ha de desenvolupar, i aquest projecte ho permet.
Com a mestra que ha participat en el projecte «Cinema en curs» vull destacar el fet que és un projecte que està en xarxa tant amb d’altres centres com amb d’altres professionals (guionistes, sonidistes, directors de fotografia, etc.) i és aquesta una experiència impressionant. Participar en aquest projecte és una cura d’humilitat, però gens dolorosa. Realment aquesta cura és un catalitzador, un estímul per trencar esquemes, descobrir altres maneres de fer i, gairebé el més important, transformar la mirada que com a adult pots tenir cap a l’infant. És per aquesta raó que, tot just ara que engeguem el projecte «Petit cinema en curs» amb alumnes de tres anys, no hem volgut deixar de formar part d’aquesta xarxa, d’aquesta connexió que resulta tant estimulant com engrescadora.
Per acabar no voldria deixar de banda un aspecte molt important d’aquest projecte i és que «Cinema en curs» apassiona els alumnes i apassiona els docents. Als infants els apassiona perquè els crida a l’acció, a implicar-se en el seu propi món amb una altra mirada, i als mestres i professors ens apassiona perquè veiem la il·lusió dibuixada en els ulls dels nostres alumnes. I aquest és un fet que ajuda a donar un nou sentit a la nostra professió, però cosa que és més important, facilita que els infants i joves trobin un sentit a les seves pròpies vides.
Isabel Rodríguez
mestra de l’Escola Congrés-Indians.
El 2008-2009 i el 2009-2010 va participar en «Cinema en curs» com a tutora del grup de sisè de l’Escola Mestre Morera.