El treball per grups cooperatius, per projectes, l’aprenentatge significatiu, l’alumne que intervé com a agent actiu en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge… Aquests conceptes, que trobem sovint en la literatura pedagògica i que ens semblen molt abstractes, són ben senzills d’aplicar i fan molt més eficaç la tasca del docent i de l’alumnat.
La metodologia d’aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres AICLE (en anglès CLIL, de Content Language Integrated Learning), per la qual s’ensenyen continguts en llengua estrangera, inclou totes aquestes estratègies i s’aplica en centres immersos en el Pla experimental de llengües estrangeres. L’Institut Joan Salvat-Papasseit es troba en el tercer any d’implementació d’aquest programa, que incideix en les matèries de ciències i música en llengua anglesa. Centrant-nos en aquesta darrera, us explicaré l’última activitat que han fet els alumnes en el marc del Festival de Jazz de Barcelona i en col·laboració amb el Consorci d’Educació i el consolat dels Estat Units.
Fa uns dies vam rebre la proposta de la coordinació de llengües estrangeres del Consorci d’Educació de portar els alumnes a una exposició del fotògraf Michael Weintrob en què ell mateix, i per iniciativa pròpia, ens oferia una mena de visita-taller comentada. L’exposició, que té com a títol «Instrument Head», recull una sèrie de retrats en els quals el cap dels diferents músics fotografiats s’ha substituït per l’instrument que toquen. Segons el mateix fotògraf, influït pel moviment surrealista dels anys vint del segle passat, «es tractava de caracteritzar l’artista de manera que els seus fans el poguessin reconèixer sense veure-li la cara». Michael Weintrob és fotògraf professional i especialista a immortalitzar —per mitjà de la fotografia— esdeveniments i artistes en l’àmbit musical. El treball era prou interessant i tenia prou consistència per aprofundir-hi, de manera que els alumnes van anar treballant —prèviament i a l’aula— la visita seguint unes pautes basades en la metodologia CLIL: entrant en contacte amb fonts «autèntiques», en grups cooperatius, contribuint a diferents competències (digital, comunicativa, artística, autonomia i iniciativa personal). Aquestes pautes es van concretar en una proposta didàctica que comparteixo amb vosaltres en aquest enllaç.
La visita va ser molt satisfactòria: l’artista no tan sols va comentar cada una de les seves propostes, sinó que els va donar lliçons de vida: «Lluiteu per allò que sentiu a dins, malgrat que les circumstàncies no siguin favorables». Ell mateix va reconèixer que, quan va decidir convertir la fotografia en la seva professió (apresa de manera autodidacta), no va rebre el suport de la seva família perquè no la consideraven un ofici prou digne per al seu fill.
El resultat i les valoracions dels alumnes van ser molt positius: tant és així, que alguns d’ells van tornar al vespre a l’hotel convidats pel mateix fotògraf. Allà van poder assistir a la inauguració de la mostra al públic en general i van poder interactuar una altra vegada amb l’artista, gaudir de la música d’una orquestra de jazz en directe, etc.
Una vegada més, se’m fa evident la idea que les oportunitats pedagògiques improvisades (aquesta activitat no estava prevista en la programació) s’han d’aprofitar i se’ls ha de donar un format apropiat per dotar-les de contingut pedagògic i contribuir, així, a un aprenentatge significatiu.
Professor Oscar Atilde
INS Salvat Papasseit