Un llibre per adults amb relats breus per reflexionar i construir un món millor on els drets dels infants es complexin arreu del món.
El passat mes de maig es va presentar el nou llibre d’en Joaquim Carbó, Jocs d’infants(un pròleg i cent jocs), publicat per l’Editorial Proteus i ‘apadrinat’ per l’equip d’Educació en Drets Humans d’Amnistia Internacional-Catalunya a la llibreria Alibri de Barcelona.
Amb Jocs d’infants (Un pròleg i cent jocs), en Carbó busca despertar consciències, fer obrir els ulls i contribuir a la construcció d’un món millor, on els drets dels infants es complexin arreu del món a través de cent breus relats escrits a partir de colpidores notícies amb infants com a desafortunats protagonistes.
L’autor, com a persona, no pot amagar l’horror que li produeixen aquelles notícies que ens informen dels maltractaments, la injustícia, l’explotació i tota mena d’abusos de què són objecte els més petits, i per això, com a escriptor ho ha de reflectir de la millor manera que sap, escrivint.
És un llibre irònic, per les seves històries narrades, per la seva crítica ferotge, i per les conclusions de les seves històries. Però, al mateix temps, és tendre. Tendre pel seu estil narratiu i per l’amor cap a d’infantessa que emet. Igualment, és un llibre molt crític. No s’oblida de ningú, passant per la justícia, algunes ONGs, el pseudoperiodisme i la TV, l’educació, la família, els fonamentalismes religiosos de tot tipus, els cascos blaus… i toca molts temes que van des de l’explotació infantil, la prostitució i abús de menors, l’ablació del clítoris, la pederàstia, el bullying, l’anorèxia, l’atur, etc.
Joaquim Carbó va néixer el 1932 a Caldes de Malavella, però ha viscut sempre a Barcelona. Àvid lector de diaris, s’inicia com a narrador a finals dels anys cinquanta. Va ser impulsor de la revista ‘Cavall Fort’ des de la seva creació (1961), forma part del consell de redacció de la revista i desenvolupa una extensa i intensa dedicació als llibres per a infants i joves, que alterna amb narracions i novel·les per a adults. Tal i com ell va dir a la presentació, ja porta uns 130 llibres publicats.
És un històric del col·lectiu Ofèlia Dracs. Treballa en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L’any 2002 va rebre el premi Memorial Jaume Fuster pel conjunt de la seva obra. És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Un llibre per adults amb relats breus per reflexionar i construir un món millor on els drets dels infants es complexin arreu del món
El passat mes de maig es va presentar el nou llibre d’en Joaquim Carbó, Jocs d’infants(un pròleg i cent jocs), publicat per l’Editorial Proteus i ‘apadrinat’ per l’equip d’Educació en Drets Humans d’Amnistia Internacional-Catalunya a la llibreria Alibri de Barcelona.
Amb Jocs d’infants (Un pròleg i cent jocs), en Carbó busca despertar consciències, fer obrir els ulls i contribuir a la construcció d’un món millor, on els drets dels infants es complexin arreu del món a través de cent breus relats escrits a partir de colpidores notícies amb infants com a desafortunats protagonistes.
L’autor, com a persona, no pot amagar l’horror que li produeixen aquelles notícies que ens informen dels maltractaments, la injustícia, l’explotació i tota mena d’abusos de què són objecte els més petits, i per això, com a escriptor ho ha de reflectir de la millor manera que sap, escrivint.
És un llibre irònic, per les seves històries narrades, per la seva crítica ferotge, i per les conclusions de les seves històries. Però, al mateix temps, és tendre. Tendre pel seu estil narratiu i per l’amor cap a d’infantessa que emet. Igualment, és un llibre molt crític. No s’oblida de ningú, passant per la justícia, algunes ONGs, el pseudoperiodisme i la TV, l’educació, la família, els fonamentalismes religiosos de tot tipus, els cascos blaus… i toca molts temes que van des de l’explotació infantil, la prostitució i abús de menors, l’ablació del clítoris, la pederàstia, el bullying, l’anorèxia, l’atur, etc.
Joaquim Carbó va néixer el 1932 a Caldes de Malavella, però ha viscut sempre a Barcelona. Àvid lector de diaris, s’inicia com a narrador a finals dels anys cinquanta. Va ser impulsor de la revista ‘Cavall Fort’ des de la seva creació (1961), forma part del consell de redacció de la revista i desenvolupa una extensa i intensa dedicació als llibres per a infants i joves, que alterna amb narracions i novel·les per a adults. Tal i com ell va dir a la presentació, ja porta uns 130 llibres publicats.
És un històric del col·lectiu Ofèlia Dracs. Treballa en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L’any 2002 va rebre el premi Memorial Jaume Fuster pel conjunt de la seva obra. És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.