Dos instituts de la ciutat, Les Corts i Icària, van rebre la visita la setmana passada de quatre representants de la societat civil afganesa, dos homes i dos dones, que havien estat convidats a Barcelona per l’Ambaixada dels Estats Units a Madrid, en coordinació amb l’Ambaixada a Kabul i amb la col·laboració de Casa Àsia.
Sota el títol Afghanistan: the voice of the civil society , Razia AROOJ, cap de programes al departament d’educació de l’oficina de la UNESCO a l’Afganistan i Freshta KARIMI, directora de Da Qanoon Ghushtonky, el dijous al matí van passar per l’Institut Les Corts per fer una xerrada sobre la societat civil del seu país .
A la mateixa hora feien el mateix a l’Institut Icària Sadiq MOHIBI, assessor del Ministeri de Treball i Afers Socials del govern afganès i activista pels drets de la societat civil , i Mirwais RAHIMZAI, director Nacional del Centre de Serveis Humans, University Research Co. LLC (URC) a l’Afganistan.
Van ser dues xerrades adreçades a l’alumnat de batxillerat dels dos centres molt interessants, en anglès, que els hi van permetre un treball previ a l’aula de la situació del país i de la seva història en general en el marc de les assignatures d’història, economia i filosofia. I que els hi va aportar també una dimensió real d’un tros de la història que estudien, a través de testimonis directes, que va més enllà del que és normal en el seu dia a dia.
Els representants afganesos van presentar una situació normalitzada del seu país, 10 anys després de la invasió nord-americana, en la qual van assegurar que hi ha hagut grans avanços a tots nivells i on fins i tot les dones han pogut tornar a estudiar o a conduir vehicles. Totes les respostes que els ponents van donar a les preguntes relacionades amb la guerra i el paper de la dona que s’havien preparat els alumnes també van anar encaminades a donar aquesta imatge de normalitat absoluta del seu país.
Una imatge de normalitat de l’Afganistan que, tal i com van fer notar els alumnes en les seves intervencions posteriors a les conferències, està molt allunyada de la que ens arriba a diari a través dels mitjans de comunicació. I que segurament va fer encara més interessant aquesta petita i extraordinària lliçó d’història en anglès.