Un intercanvi entre l’Institut Josep Serrat i Bonastre i el Centre Sociosanitari Dolors Aleu. Dues mirades…
L’any 2011 vam iniciar un intercanvi intergeneracional entre l’Institut Josep Serrat i Bonastre i el Centre Sociosanitari (CSS) Dolors Aleu en què els alumnes recollien diferents històries de vida. Al juny del 2013 vam fer un estudi de l’impacte que ha tingut l’activitat i en volem mostrar els resultats.
Aquest projecte ha anat agafant consistència, de manera que ja forma part del programa d’activitats d’aquestes dues institucions, que, a més, som veïnes. Durant aquests quatre anys, cada curs hi han participat entre 25 i 30 alumnes de 2n d’ESO i 5 pacients del CSS.
L’intercanvi es planteja en dues sessions. A la primera, s’entrevista la persona gran, i, al cap de dues setmanes, es fa la segona, en la qual s’ha elaborat la informació de l’entrevista i se li lliura una «caixa de memòria». Aquesta conté objectes, dibuixos, etc. dels moments més significatius en què la resiliència de la persona entrevistada els ha transmès el seu missatge, la seva lliçó de vida.
Per tant, és un intercanvi perquè la informació circula en les dues direccions i recull dues mirades que responen als objectius propis de cada centre.
Aquest intercanvi permet als més joves aproximar-se a una altra realitat, al saber que aporten les persones grans gràcies a la seva experiència. I a aquestes els omple de satisfacció, perquè poden aportar allò que no és als llibres.
L’experiència ens ofereix la possibilitat que els nois i les noies, en plena adolescència, exerceixin el rol de cuidadors amb gent de fora del seu àmbit familiar o d’amics, amb persones que no coneixen. Així mateix, es tracta d’un espai on la malaltia no és la protagonista.
Amb aquest intercanvi oferim un marc empàtic en el qual la frontera entre joves i vells, entre malalts i sans es difumina i es torna dinàmica.
Mirada de l’Institut Josep Serrat i Bonastre
De les activitats que proposem als alumnes deriven uns aprenentatges curriculars enfocats a desenvolupar competències bàsiques, sobretot les que fan referència a les competències comunicatives, les personals i les centrades a conviure i habitar el món.
El treball s’emmarca en els eixos següents: l’aprenentatge de la llengua en un context comunicatiu real; ser els protagonistes del seu propi aprenentatge i parlar tots en primera persona; l’aprenentatge cooperatiu, en què cadascú aporta les seves habilitats i tots aprenem de tots, i, finalment, la intel·ligència emocional, que ens assenyala que els lligams entre l’empatia i l’ètica són a les arrels de l’altruisme.
Mirada del Centre Sociosanitari Dolors Aleu
Per als pacients, és una oportunitat que se’ls dóna de fer-los partícips i poder gaudir d’una experiència enriquidora que els aporta beneficis psicosocials i afectius; que els anima a mantenir-se actius, amb projectes, amb una activitat que té sentit, compromesa i participativa; que els ofereix elements emotius que afavoreixen la permanència i la comunicació de records llunyans positius que, en ser valorats, milloren la seva autoestima; que els col·loca en la posició de transmissors de la memòria i la història col·lectives; que els permet continuar eixamplant el seu món amb estímuls, pensaments, afectes i vincles.
«Moltes gràcies a les cinc noies que han fet durant uns dies no tan sols una labor cultural d’intercanvi, sinó, a més a més, una labor humana en haver fet feliç la meva mare durant uns dies perquè s’ha sentit viva i protagonista de les seves pròpies vivències. De veritat, m’heu fet feliç a mi, al meu germà i al meu pare de veure la mama tan feliç. De tot cor, Moltes gràcies.» Gerard, Barcelona, 11 de març de 2011
«El que valoro més de l’intercanvi amb el sociosanitari és, sobretot, els somriures. Valoro que hem pogut fer somriure una persona que s’ho mereix, que mereix somriure tota la seva vida.» L.,13 anys
Per saber-ne més mireu aquest enllaç.
Alícia Palau
Professora de llengua de l’Istitut Josep Serrat i Bonastre
Raquel Puerto
Educadora social del Centre Sociosanitari Dolors Aleu