Pretén aprofitar algunes de les infinites aplicacions del mòbil, de l’ordinador i d’Internet.
És innegable que vivim immersos en una autèntica revolució: Internet ha democratitzat l’accés a la informació; som en un moment històric, semblant al de la invenció de la impremta, que va permetre la divulgació del coneixement cap al segle XVI. Però el fet és que aquesta revolució nostra del segle XXI ha anat més enllà: no solament ens permet accedir lliurement al coneixement produït pels altres, sinó que ara ens podem convertir en generadors de coneixements… i els podem divulgar gratuïtament tan lluny com vulguem (!).
Estem, doncs, vivint molts canvis en poc temps. Si ens fixem, per exemple, en el que ha viscut, posem per cas, la generació dels qui ara tenen uns quaranta anys, en un sol àmbit comunicatiu, l’audiovisual, ens adonem que: va créixer enregistrant imatges ―si tenia una càmera de vídeo― que podia visualitzar i compartir dins l’àmbit domèstic; va començar a poder editar les imatges al cap d’uns quants anys amb equips d’alta tecnologia; si hi volia posar àudio necessitava un equip de so específic, i si ho volia divulgar necessitava una productora i uns mitjans gairebé professionals per arribar amb sort a alguns mitjans de comunicació monopolitzats per l’Estat o per grans empreses. Aquesta mateixa generació ara pot enregistrar tantes imatges i sons com vulgui, editar-ho i compartir-ho amb qui vulgui a través d’Internet i amb un sol dispositiu: el mòbil. Arribats en aquest punt, si observem les noves generacions que omplen les aules, ens adonem que gairebé tots tenen EL dispositiu. El mòbil forma part de les seves vides, és gairebé una extensió de la seva personalitat, de la seva manera de relacionar-se. Perquè en la majoria de casos el tenen per comunicar-se en xarxes socials o en plataformes de missatgeria instantània, per retratar-se o per jugar. Ho veiem cada dia als centres, fins i tot els prohibim, ens sembla que els aïlla dels altres i dels aprenentatges. No són/som conscients del potencial que tenen entre mans.
El projecte Càpsules d’aprenentatge pretén aprofitar algunes de les infinites aplicacions del mòbil, de l’ordinador i d’Internet. En definitiva, de les noves tecnologies. I alhora convertir els alumnes en protagonistes del seu aprenentatge. En un sol dispositiu tenim una càmera de vídeo i una gravadora de so d’alta qualitat; a l’ordinador la possibilitat d’editar còmodament la documentació bibliogràfica i audiovisual; i amb Internet podem trobar la informació, compartir-la per treballar cooperativament i la capacitat de divulgar-la.
Volem que vegin en el mòbil una de les eines d’aprenentatge més potents que tenen al seu abast, però sobretot volem que duguin a terme tot el procés, que prenguin la iniciativa, en equip, ajudant-se i compartint, explicant amb imatges en què ells són protagonistes el que sovint rebien magistralment del docent. En aquest cas, a partir del que anomenem metafòricament càpsula pel fet que conté informació essencial d’un tema en un espai de temps molt breu, en forma de petit documental divulgatiu, i d’aprenentatge perquè capgira el protagonista: ja no és el docent qui dóna la informació, qui forma absolutament els alumnes, sinó que són els mateixos alumnes els qui aprenen explicant als altres el que han après, i ho divulguen a la xarxa per compartir el coneixement entre iguals.
La revolució ha arribat per quedar-se, per transformar la societat. Tenim al nostre abast no sols una nova tecnologia, sinó un nou instrument de producció social i cultural. Podem viure-la en estat de confusió, i fins i tot jutjar-la contraproduent.
Des d’aquestes línies apostem per canalitzar pedagògicament les seves infinites possibilitats, aconseguir que els alumnes prenguin la iniciativa i, en definitiva, aprofitar-la per canviar la dinàmica.
Joan Fontdeglòria Solà
Professor de Llengua Catalana i Literatura
INS Príncep de Girona a Barcelona