L’experiència d’haver guanyat el primer premi a l’HK-EU School Project «Green living and sustainability in the community», des del punt de vista de la professora de l’Institut Ernest Lluch que ha estat mentora del projecte 2015.
Tot va començar el mes de febrer del 2015, quan la direcció del centre em va reenviar un correu electrònic d’Escoles + Sostenibles referent a un projecte col·laboratiu, en línia amb Hong Kong, sobre sostenibilitat i per a alumnes entre 14 i 18 anys amb molt bon nivell d’anglès. Vaig pensar que era una oportunitat per a uns quants alumnes de 4t d’ESO, nivell del qual jo era professora. Tenien un nivell d’anglès alt i, considerant que tot el projecte era en anglès, seria una bona oportunitat per treballar temes diferents, d’una manera més autònoma i en grups.
El procés de treball dels tres grups (vuit alumnes en total) va ser espectacular. Dia a dia anaves veient els seus progressos, no sols en referència a l’anglès, que per descomptat els feien, sinó com a persones; anaven creixent, parlaven i discutien de temes nous per a ells, com ara ciutats intel·ligents (smart cities), Índex Mercer de la qualitat de vida, la sostenibilitat…, tot a partir de materials d’una gran qualitat que setmanalment trobaven penjats a la plataforma Blackboard, una eina nova a la qual ràpidament tots ens vam acostumar.
La comunicació amb els alumnes amb els quals treballaven, els seus partners de Hong Kong, a través de correus electrònics o amb Hangouts de Google, va esdevenir una finestra al món, amb projectes que tenien a veure amb el món real. Sovint costa fer entendre als alumnes la relació de la informació que apareix als llibres de text amb la realitat del món en què vivim. Millorar la nostra ciutat, el nostre barri; fer-lo més sostenible; estudiar el que volen dir les superilles i fer propostes de millora; comparar un barri de Barcelona amb un de Hong Kong; cercar solucions per a tots dos; parlar, fer un projecte comú i avaluar-lo; fer un vídeo i un treball conjunt… Això va ser el que va fer el grup guanyador. I el resultat va ser espectacular, i l’aprenentatge i el creixement personal molt grans. Els altres dos grups, que també van ser premiats, encara que no amb el «Best Sustainable Community Project», van fer el mateix procés amb molt èxit.
L’aprenentatge de l’anglès va ser molt important i indiscutible, ja que quan els alumnes treballen amb motivació per fer un projecte que els engresca i que vinculen amb la seva realitat diària i amb el món en què viuen i que voldrien millorar, la llengua vehicular esdevé una cosa tan integrada en el procés d’aprenentatge que la millora es produeix gairebé podríem dir d’una forma natural. El treball en grup facilita la millora de tots els membres, i aquest sens dubte va ser un dels grans èxits del projecte.
L’ambient de treball a les sessions setmanals, que en la majoria de casos feien els alumnes sols —el projecte era dins l’horari escolar, paral·lelament a altres classes, i jo no sempre podia estar amb ells—, era de motivació, pensament crític i ple d’idees noves per implementar: «Podríem anar a visitar el Mercat Central del Peix de Mercabarna?» «Podríem tenir una entrevista amb algú de l’Ajuntament que ens parlés de ciutats intel·ligents i superilles?» «Ens ha agradat molt fer el Wordle amb el vocabulari sobre sostenibilitat!» «Estem fent un pòster sobre les 6 R i un altre sobre sostenibilitat, i els penjarem al vestíbul per celebrar Earth Day!» «Demà farem sessió de Skype amb els partners de Hong Kong per conèixer-los!»
Una hora parlant per Skype, compartint vivències i idees. No cal dir el que això representa. No tots els grups van tenir la mateixa sort amb els partners, i l’experiència no va ser igual per a tots. Però tots ho van viure com a gran grup, encara que el premi només podia ser per a un dels tres grups.
El premi era important, una setmana a Hong Kong per al grup guanyador i el professor/a per conèixer els companys de treball, la ciutat i molts projectes relacionats amb la sostenibilitat d’una ciutat imponent, Hong Kong, de la qual tan poques coses coneixíem abans de començar el projecte. A vegades els alumnes comentaven coses sobre el premi i com seria guanyar-lo. Però jo sempre els deia que el fet de participar en un projecte com aquell i tot el que els aportava ja era un premi. Al final, el dia 18 de juny de 2015 ens ho van comunicar: el grup 24 havia guanyat el primer premi! I aquí va començar la segona part de l’experiència, els preparatius i el viatge: una experiència realment inoblidable, que deixo que veieu amb els ulls de les alumnes…
La meva experiència a Hong Kong va ser extraordinàriament positiva, una gran oportunitat de visitar una ciutat emblemàtica des de molts punts de vista, de creixement personal i, a més, amb la gran satisfacció d’acompanyar tres noies adolescents que, novament ho haig de dir, van créixer amb l’experiència, i jo vaig tenir el privilegi de ser-ne testimoni. La relació que es va establir entre nosaltres durant aquella setmana va ser, a més, molt especial, diferent de la que normalment s’estableix amb els alumnes quan els acompanyes a una sortida en grup. No hi havia diferències, rèiem, xerràvem, gaudíem juntes de tot el que vam poder visitar. Cal dir que en tot moment ens van acompanyar els amfitrions, sobretot el senyor Julian Chan, membre i coordinador del Projecte de la Hong Kong Baptist University. Per tant, ho vam poder viure des del punt de vista xinès, d’una manera diferent de com ho viuen els turistes que aterren a la ciutat amb la guia turística de rigor.
L’experiència més emocionant i que em va fer sentir orgullosíssima de les alumnes per enèsima vegada va ser la cerimònia de lliurament del premi al Hong Kong Convention and Exhibition Centre el dia 3 de desembre, no sols davant de les autoritats de Hong Kong, sinó també amb la presència de les autoritats de l’Ajuntament de Barcelona, presents a la Business of Design Week.
La meva valoració com a professora mentora del grup guanyador del projecte per la part europea no pot ser més satisfactòria. La gran aportació que aquest projecte ha representat per als alumnes participants, el centre i jo mateixa com a persona i professional ha estat excepcional. Treballar amb projectes amb l’alumnat és una de les parts més motivadores de la meva tasca com a professora d’anglès i educadora en general, i aquest projecte és un dels més engrescadors de la meva carrera professional. Volia deixar palesa la meva visió sobre aquest premi. La resta ja la veieu en tots els documents i les experiències que ha generat.
Finalment, només em resta comentar que aquesta mateixa setmana hem tornat a començar al centre el mateix projecte, però del 2016, amb deu alumnes de 4t d’ESO que ja hi estan entusiasmats.
El premi els va ser lliurat al Hong Kong Convention and Exhibition Centre (també anomenat «The Turtle») el dia 3 de desembre de 2015. Els nostres alumnes, juntament amb un noi i una noia de Hong Kong, van ser triats com a best sustainable ambassadors.
Marta Larrègola és catedràtica d’anglès (Institut Ernest Lluch)
Professora mentora del projecte HK 2015
Enllaç: La nostra experiència a Hong Kong (article publicat per les alumnes protagonistes al web del programa Barcelona+Sostenible