31 i 20. Aquest són els anys que porten la Marga Roldán i la Cristina Gaspà treballant amb nens i nenes amb diversitat funcional. Les dues són professores de l’Escola d’educació especial Taiga i tutores del 1r cicle de la ESO. Enguany han realitzat els tallers de gegants i sardanes de les Cases de la Festa a la Casa dels Entremesos.
Primer any a les Cases de la Festa.
Marga: Sí, la veritat és que no ho coneixíem! Ho vam trobar per Internet, una mica per casualitat, quan planificàvem les activitats de tot l’any a principi de curs. En fem una cada mes, aquesta és la periodicitat. Sempre són activitats i sortides d’ús de la ciutat, de la comunitat, activitats lúdiques, culturals, relacionades amb el lleure i també acadèmiques.
Per què vau escollir els tallers de sardanes i gegants?
Cristina: El centre d’interès d’aquest any, el fil conductor, són les tradicions catalanes. La classe de la Marga va fer primer el taller de gegants de les Cases de la Festa perquè ho han treballat molt a classe i després vam repetir amb el taller de sardanes. Al principi no tenia clar fins a quin punt els alumnes el gaudirien però la veritat és que va anar molt bé, va ser molt interessant. La sorpresa va ser que quatre dels alumnes ho van ballar bé, van aprendre els passos, i la resta ho van anar seguint i escoltaven la música. Per a mi la valoració és molt positiva perquè un taller al que em semblava que no hi tindríem massa accés, al final, in situ, va ser una cosa completament diferent, i ells molt contents.
Teniu alumnes amb necessitats molt diverses.
Cristina: Sí, tenim alumnes amb discapacitat intel·lectual, també associades amb altres discapacitats, com físiques, i trastorns de conducta. Alguns tenen síndrome de Down, alguna patologia degenerativa… es barregen característiques molt diverses. A la classe de la Marga, tot i tenir necessitats molt diferents, hi ha cinc alumnes i tots tenen autisme. A la meva classe no; nosaltres som set i hi ha tres nens autistes, tres amb síndrome de Down i un alumne amb una patologia degenerativa que es diu síndrome de Rasmussen; és una classe molt variada.
Deu ser difícil que les activitats s’adaptin a tothom.
Marga: La veritat és que cada cop més les entitats estan fent un esforç per adaptar-se a les necessitats de cada grup i dels alumnes amb diversitat funcional. Des del centre sempre demanem que abans ens enviïn informació per saber què hem de fer prèviament o si adaptem l’activitat una vegada ja estem allà.
Cristina: Ens va passar, per exemple, amb el taller de sardanes de les Cases de la Festa. Es va adaptar l’activitat a les necessitats del grup que tenim i nosaltres mateixes ens vam posar a ballar sardanes amb ells mentre els educadors en ho ensenyaven. Al final, vam veure que el pas creuat no el podríem fer i ens vam dedicar només a practicar el senzill, dreta i esquerra.
Veu fer un treball previ al taller de sardanes?
Cristina: Sí, vam estar treballant molt amb ells; quin era el peu dret i el peu esquerra, el concepte de rotllana, davant, darrera… Van escoltar sardanes perquè coneguessin la música. De tot això, el que acaben aprenent no ho sabem del cert, però el principal objectiu és que es familiaritzin i que coneguin les quatre coses bàsiques que ens serveixen per treballar el que després farem al taller.
Sobre tot insistim amb la música. Mentre treballem, a vegades, quan fem plàstica o matemàtiques, els hi poso música tradicional i sardanes perquè es vagin ambientant i ho vagin coneixent.Marga: Estàvem una mica preocupades perquè no sabíem com aniria l’activitat; ells tenen dificultats espaials, de coordinació… A la nostra classe vam estar treballant cada dia una mica i vam mirar vídeos de com es ballava una sardana.
Cristina: En aquest cas, al taller, van haver-hi dos nens que no van fer el ball de sardanes perquè no podien però es van quedar bocabadats amb la música, sentint la sardana que ja havíem treballat a classe, i això també és important per a ells.
Marga: Sí, l’activitat era molt interessant. A la primera part del taller van conèixer els instruments i van aprendre quins formaven part de la copla però la realitat és que ells estaven nerviosos perquè volien ballar la sardana que havíem practicat a classe, estaven nerviosos per passar a l’acció!
Cristina: Per cert, ens va agradar molt el tipus de sardana que van posar al taller perquè més enllà de les sardanes tradicionals, els educadors van utilitzar sardanes modernes amb instruments de la copla. Per exemple, va sonar una cançó de la Shakira adaptada a la sardana que els nens van reconèixer a la primera i això va servir per cridar-los l’atenció i apropar-los més a l’activitat. Va ser un detall molt divertit!
Repetiríeu?
Marga: Sí, i tant, i ens va sorprendre perquè anàvem a ballar sardanes i ja sabem que a vegades costa acostar la cultura popular als nois i noies i al final va funcionar molt bé. També és veritat que els educadors van dirigir l’activitat de meravella.
A nosaltres se’ns va fer molt còmode per tot: pel camí -tenim tren directe-, vam poder anar pel Portal de l’Àngel, que és un carrer per a vianants, i caminar amb calma. També perquè la sala on fan el taller a la Casa dels Entremesos és molt agradable i a més a més estàvem sols, no hi havia ningú més. Tot era molt tranquil. L’educadora també va estar molt tranquil•la i pacient i es va adaptar fantàsticament al grup.
Cristina: Per a nosaltres tot això és molt important perquè si ja arribem esgotats al taller ja no va bé, els nois i les noies ja no tenen ganes de fer-lo perquè estan cansats, per tant tot el tema logístic té una gran importància.
I el taller de gegants?
Marga: El vam fer abans que el taller de sardanes, també a la Casa dels Entremesos. És molt interessant perquè t’ensenyen els gegants que hi ha allà exposats, t’expliquen la història de cada un d’ells… i són els que surten durant les festes populars de la ciutat. Als alumnes els hi va fer gràcia, en especial, el Gegant del Pi, perquè ja ho havíem treballat a classe. Hem après molt: la història dels gegants, els gegants que hi ha a cada barri, al barri on viuen ells… Després de l’explicació van muntar dos gegantons de fusta que estaven desmuntats, per peces, un noi i una noia. Els van acabar i els hi van posar la roba. Una vegada enllestits, els van fer ballar, absolutament tots, els cinc alumnes! Inclús un dels nois al que li feia una mica de por va acabar també ballant dins del gegant. Tot el que sigui fer coses, experiències vivencial, els hi va molt bé.
I realment aprenen perquè la mare d’un dels alumnes em va dir que quan va arribar a casa es va posar a mirar per Internet vídeos de gegants!
Quins beneficis creieu que aporten aquest tipus d’activitats a nens i nenes amb diversitat funcional?
Cristina: Primer de tot que coneguin la cultura catalana està molt bé. Sempre sembla que ells no s’assabenten de res i que siguin partíceps de tot això, encara que els hi agradi més o menys o que la concepció que tinguin pugui ser més abstracta -nosaltres som més analítics- és molt interessant.
Marga: I també que ells acostumen a no anar a aquest tipus d’actes i de festes perquè sempre són molt multitudinaris, hi ha molta gent, i normalment es posen nerviosos, no els hi agrada. No ho tenen a l’abast perquè s’angoixen amb aquestes celebracions; concretament a les festes populars no sempre hi poden anar. Per tant, està molt bé que amb aquest tipus d’activitats, com les de les Cases de la Festa, puguin participar-hi i conèixer la cultura catalana.
A més a més tot el que sigui vivencial els ajuda molt; treballen la coordinació, la concepció de l’espai, les habilitats socials, escolten la música i tot això els estimula.
El feedback dels alumnes durant i després del taller va ser bo, doncs.
Cristina: Va agradar l’activitat perquè ho vam veure, es nota molt. Durant el taller de sardanes no vam tenir cap element distorsionador i normalment quan una activitat no funciona sempre passa alguna cosa. Realment quan es cansen ho veus, t’ho fan notar.
La veritat és que totes les sortides que fem els hi suposen un sobreesforç molt important perquè acaben molt cansats, però tota l’experiència és molt enriquidora i els hi va molt bé: el procés de preparació de l’activitat abans d’anar-hi, el trajecte, fer-ho, viure-ho.. Treballem el camí d’anada i tornada, les habilitats socials que comporta tot això, la responsabilitat de cadascú fora de l’escola, l’activitat en sí… Tots aquests estímuls, al final, resulten un aprenentatge global que els ajuda molt.
Per últim: tindran continuïtat a l’escola aquestes activitats?
Cristina: I tant! Cada any realitzem amb els alumnes una festa de final de curs pels pares i mares. Enguany la celebrem el 22 d’abril, un dia abans de Sant Jordi, i estarà relacionada amb el centre d’interès que hem estat treballant, la cultura popular. Ballarem sardanes, farem una tamborinada, estem intentant que vingui una colla castellera… i a la meva classe hem construït un drac! Ho hem fet per treballar el correfoc i a més a més ens disfressarem de diables.
Marga: Nosaltres hem treballat els gegants, el correfoc, els castells i les sardanes però sobre tot els gegants i els capgrossos. Ara estem construint un gegant! Vaig agafar la idea del taller de gegants de les Cases de la Festa i ara farem nosaltres un gegantó i el farem ballar a la festa de final de curs, davant dels pares i mares.